El TC posposa la decisió sobre la llei de l’avortament, que no s’espera fins després de l’estiu

Des de la presa de possessió el mes de novembre passat, el president del Tribunal Constitucional, Pedro González-Trevijano, va qualificar de ‘prioritari’ que aquest òrgan abordés d’una vegada el recurs contra la vigent llei de l’avortament, coneguda com ‘llei de terminis’, que va ser recorreguda pel Partit Popular fa ja la barbaritat de 12 anys. Després, es va parlar que aquest debat es produiria necessàriament abans de l’estiu, previsiblement al juny, si bé després es va decidir ajornar l’afer fins després de les eleccions andaluses i finalment sembla que no es decidirà res fins passada l’època estival.

Així ho assenyalen fonts de l’òrgan de garanties, que assenyalen la dificultat que aquest tema, per al qual es busca un ampli consens atesa la seva transcendència social, pugui portar-se al ple i s’acabi de discutir el mes de juliol, quan encara ni tan sols s’ha repartit la ponència que ha recaigut en Enrique Arnaldo entre la resta de magistrats, una cosa que estava prevista que passés el mes de maig passat.

Malgrat la informacions que abordaven la possibilitat que l’avortament fos per fi discutit aquest mes de juny, finalment els 30 dies han acabat sense que l’assumpte fos inclòs en l’ordre del dia de cap dels seus tres plens, l’últim dels quals se celebra aquesta setmana.

Ja només quedaria el juliol, tot i que fonts consultades consideren que és tard per introduir-lo tenint en compte a més que l’última reunió del mes vinent es reserva per fer un «ple escombra» que tiri endavant temes senzills que s’acumulen a l’òrgan des de fa temps i que han de ser resolts amb prioritat. No sembla el moment per començar a discutir un tema tan difícil com el de l’avortament, ja que és bastant probable que el tema doni per a més d’un ple.

Tribunal qüestionat

D’altra banda, fonts del sector progressista d’aquest òrgan veuen inadequat que, després d’esperar tant temps per estudiar la llei de terminis, el Tribunal Constitucional es decideixi a fer-ho quan té pendent la renovació d’un terç dels magistrats, que haurien d’haver sigut renovats el passat 12 de juny i que són a més els que determinen que ara mateix hi hagi una majoria conservadora en aquesta institució.

S’hi uneix l’última polèmica per la proposició de llei presentada pel grup parlamentari del PSOE que pretén, precisament, accelerar la renovació del Tribunal Constitucional cap a una majoria progressista. Altres sectors consultats consideren que el que és important no és la situació institucional dels magistrats, sinó que finalment es dicti «una bona sentència».

En la ment de tots hi ha, en tot cas, el que ha passat recentment al Tribunal Suprem dels Estats Units, de majoria conservadora, que va posar fi divendres passat a la protecció del dret a l’avortament, vigent des del 1973, amb una polèmica decisió, que, segons el president Joe Biden, fa retrocedir el país 150 anys.

Nova llei de l’avortament

S’hi afegeix la circumstància que, alhora que es discuteix portar per fi la llei de l’avortament a debat al Tribunal Constitucional, s’està desenvolupant una modificació de la normativa d’interrupció voluntària de l’embaràs impulsada per la ministra d’Igualtat, Irene Montero, l’avantprojecte de la qual ja ha sigut presentat pel Govern. Des de fa uns dies, el text es troba sobre la taula del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Consell Fiscal, han confirmat a aquest diari fonts de les dues institucions, que han de fer-ne els preceptius informes.

Des d’Igualtat incideixen que el Consell de Ministres va sol·licitar la tramitació per la via d’urgència d’aquesta norma, per tant, els terminis perquè els òrgans constitucionals emetin els seus informes es redueixen a la meitat. En l’òrgan de govern dels jutges, tanmateix, consideren ‘complicat’ que aquest òrgan es pronunciï sobre aquest assumpte abans de l’agost, mentre que el Consell Fiscal inicia els passos ara perquè la seva constitució es produeix precisament demà, 29 de juny, després de caducar el mandat dels anteriors vocals.

El projecte busca modificar la llei vigent per permetre que les noies de 16 i 17 anys puguin avortar sense necessitat de consentiment patern –el punt que es va modificar de la norma original després de l’arribada al poder del PP de Mariano Rajoy–, però el Govern també ha optat per emprendre una reforma ambiciosa de la norma que inclourà des de la regulació de consciència dels metges a la incapacitat temporal per a regles doloroses, el final de les tres jornades de reflexió abans d’un avortament o la pobresa menstrual.

Cinc presidents i tres ponències

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Envoltats de totes aquestes circumstàncies, els magistrats del Constitucional han d’abordar un recurs que ha passat per un òrgan presidit per cinc persones diferents sense que en tot aquest temps s’hagi aconseguit ni tan sols portar un esborrany al ple per a la seva deliberació. No ho va poder fer la primera ponent, Elisa Pérez Vera –partidària d’avalar els terminis–, ni tampoc Andrés Ollero durant els 9 anys en què es va mantenir com a magistrat al tribunal. 

En la seva ponència, Ollero subscrivia la doctrina que va establir el mateix TC el 1985, que assenyala que, en cas d’un conflicte entre els drets de la dona i els del no nascut, no es pot optar per cap dels dos, sinó ponderar cada cas. «Però els terminis no ponderen res, es diu que durant unes setmanes, sense donar explicacions –va explicar en una recent entrevista–. Cal canviar la doctrina del tribunal per admetre els terminis i jo considerava que no són constitucionals. Però no vaig tenir una majoria que recolzés aquest plantejament».