Els trigèmins excel·lents de Cabrils, 10 anys després de la selectivitat

Els nois rebien la periodista d’aquest diari María Jesús Ibáñez a casa. «Ni bèsties rares, ni resabudes. La mar de normals. Amants de l’esport i de la música», descrivia el reportatge. Fins i tot van acceptar tocar una peça de guitarra. L’Alba era llavors a Londres amb unes amigues, assaborint ja l’emoció d’una vida internacional. Tots tres tenien clar el que estudiarien: L’Alba, International Business Economics a la UPF; el Dídac, Enginyeria de Telecomunicacions a la UPC, el i Martí, Dret a la UPF.

Juny del 2022. Han passat 10 anys d’aquella selectivitat i EL PERIÓDICO s’ha tornat a posar en contacte amb ells via videoconferència. Els ha trobat amb la senzillesa d’abans: L’Alba a Washington DC, el Dídac a Nova York i el Martí entre Barcelona i Cabrils. I més acurats amb la seva imatge. «Avui, ja no ens convenceríeu per aparèixer en un vídeo tocant la guitarra», diu rialler el Dídac. Es va graduar primer de la seva promoció en Enginyeria de Telecomunicacions a la UPC. Després va començar el màster de Telecomunicacions.

Ordinadors que veuen

L’excel·lència que va demostrar a l’institut i després a la facultat, li van valer obtenir una beca de La Caixa per fer el doctorat a la Universitat de Colúmbia, que és on està ara. El seu doctorat versa sobre la intel·ligència artificial. «Investigo per donar visió als ordinadors. Com ajudar-los a entendre el que veuen», explica didàctic. Disfruta amb la investigació. Li queden encara uns tres anys per acabar. «La investigació és divertida. La idea d’investigació que hi ha a Espanya és molt limitada. Hi ha pocs recursos», diu, apuntant el que és, ara com ara, un fre a la seva tornada a casa. «M’agradaria tornar, però a Espanya no hi ha les ofertes en el camp de la investigació que hi ha als EUA o al Regne Unit», explica. Del seu grup d’amics de la facultat, la meitat està fora d’Espanya. «Volem tornar, però si hi ha coses interessants. Potser d’aquí 10 anys».

L’Alba es va deixar guiar pel cuc internacional des del minut u. «Tenia clar que volia una carrera que tingués relació amb l’exterior, fos com fos. M’atreia la promoció del comerç internacional», explica. Després de graduar-se, va passar tres anys a Itàlia treballant a Acció, l’agència de la Generalitat per a la competitivitat de l’empresa, i en una consultora privada. «Allò va ser un gimnàs. Moltes hores de treball, però aprens moltíssim», recorda. Després de l’etapa italiana, se’n va anar a Madrid a fer un màster a International Management. Al finalitzar, li va sortir una feina a l’ambaixada d’Espanya a Washington. I d’allà, on és ara: al Banc Mundial com a investigadora econòmica en el camp del turisme.

Treball i sacrifici

L’Alba vol deixar clar l’esforç brutal i el sacrifici que li ha suposat arribar fins aquí. «El treball que hi ha darrere no es veu. Passes moments d’alts i baixos, de dubtes. No saps si ho aconseguiràs. Hi ha molt estudi, sacrifici, deixes aspectes de la teva vida personal», assenyala abans d’afirmar que és «feliç» i que la seva feina la satisfà «molt». «M’omple molt». Aquest sentiment de realització és el que l’ajuda a superar les seves renúncies: ser lluny de la família o veure poc els seus amics de sempre. «Els meus amics ja estan establint-se, comencen a casar-se. A mi em queda bastant per a això», diu sense acritud.

El Martí es connecta des de la seva antiga habitació a casa dels seus pares, on de vegades es refugia per teletreballar. «Està igual, amb diferent decoració», explica. Ell va acabar Dret i exerceix al despatx del Col·lectiu Ronda, un bufet d’advocats amb el qual comparteix filosofia. Especialitzat en Dret Administratiu, va entrar al bufet de la mà d’un professor per fer les pràctiques. I ja s’hi va quedar. Ben aviat serà soci. «Estic content. M’agrada el que faig. Treballes moltes hores però tens una responsabilitat en la defensa de les persones», explica, compromès. Fa 10 anys al Martí la va fallar l’anglès a la selectivitat. «Quan vaig tornar d’Erasmus, la meva professora em va dir que tenia un anglès molt bo», recorda divertit. Tampoc al Dídac li va anar com esperava l’anglès de les PAU. Ara és la seva llengua habitual.

¿Us imaginàveu així fa 10 anys? «Semblant a això», diu l’Alba. Ella és la que tenia més clar dels tres el que volia. El Dídac i el Martí, no. «No m’imaginava res. He anat fent, sense un camí concret. Sabia que seria enginyer», apunta el Dídac, que confessa que no és de plans a llarg termini. «No saps si t’agradarà una carrera fins que la comences», afegeix el Martí.

La distància entre ells és el més difícil de portar. El Dídac i l’Alba intenten veure’s regularment ja sigui a Washington o a Nova York. Tots dos venen almenys un parell de vegades a casa. «Per Nadal sempre», apunten. ¿I els seus pares com ho porten? «Cada vegada millor. Fem videotrucades almenys una o dues vegades per setmana. S’hi han acostumat», riu l’Alba.

La petita segueix els seus passos

Notícies relacionades

La recepta dels pares dels trigèmins excel·lents de Cabrils

Un alumne de Sabadell i una estudiant de Sant Vicenç dels Horts treuen un 10 en la selectivitat

A Cabrils segueix la seva germana petita, Marina, que acaba ara 4t d’ESO a l’institut del poble i que començarà el batxillerat científic al Jaume Almera. Segueix els passos dels trigèmins. «Ella és molt millor estudiant. Ho treu tot 10», diuen a l’uníson, orgullosos de la benjamina que, a més, estudia violí al Conservatori de Música de Badalona. «S’ha proposat superar-nos als tres», diu fent broma l’Alba.

La xerrada acaba amb un missatge de l’Alba a tots aquells que han de passar exàmens com la selectivitat. «Cal donar el millor de cada un. Després sortirà millor o pitjor, però ho hauràs intentat». L’excel·lència no són només qualificacions, també valors. I els trigèmins els tenen ben arrelats. «L’important és estar connectat al lloc del qual vens. Fas amics fora, però saps que a casa la teva gent sempre estarà per a tu».