Un jutjat de Barcelona reconeix el permís de paternitat després de la mort en el part de la seva filla

La justícia avança, en moltes ocasions, més ràpid que les decisions polítiques, i prova d’això són sentències com la dictada el passat 31 de març pel Jutjat Social número 33 de Barcelona, que reconeix el dret d’un pare a disfrutar del permís de paternitat de 16 setmanes malgrat la mort de la seva filla durant el part. La Seguretat Social s’oposa a atorgar aquestes prestacions, que només reconeix per a la mare.

La parella formada pel Raúl i la Sara es va enfrontar a aquesta dolorosa situació a finals del 2020, en plena pandèmia de coronavirus. El seu advocat, Carlos Bonachía, ha aconseguit que se’ls doni la raó a través d’una sentència que consolida jurisprudència i avança en la conciliació, ja que reconeix el valor de la corresponsabilitat «com a pilar per aconseguir una veritable igualtat de gènere», també en situacions com les que envolten l’anomenat dol gestacional».

No es tracta de la primera sentència sobre aquest assumpte, ja que han sigut diversos els tribunals superiors de justícia –destaca una resolució del de Cantàbria del desembre passat–, que estableixen aquest dret per als homes. La qüestió és que, per aconseguir estar en la mateixa situació que les seves parelles dones, els pares han d’acudir als tribunals.

La resolució conjuga el que diuen sobre aquesta qüestió la llei de Seguretat Social, l’article 48 de l’Estatut dels Treballadors i la llei d’igualtat entre homes i dones. El contrari, segons va argumentar el demandant, constituiria seria una vulneració de l’article 14 de la Constitució –igualtat davant la llei–. L’Administració demandada va concedir la mateixa prestació a la mare i la va denegar al pare, cosa que, segons el lletrat, vulnera el dret a la igualtat, «perquè, davant un mateix fet causant, es dona una resposta diametralment oposada a un progenitor o un altre».

Obligacions familiars

La jutge destaca en la seva resolució que «la corresponsabilitat en l’assumpció de les responsabilitats i obligacions familiars és un pilar fonamental per aconseguir una veritable igualtat de gènere, i una de les mesures per aconseguir-ho és la suspensió del contracte de treball per naixement dels dos progenitors».

Afegeix que el mateix canvi de denominació en les noves normatives n’és un exemple, concretament el del reial decret del 2019 de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte en l’ocupació, que en comptes de permisos de paternitat i maternitat utilitza la de «permís de naixement». També cal tenir en compte que, en cas de mort, diu la llei que el període de prestació no es veurà reduït «excepte que una vegada finalitzades les sis setmanes de descans obligatori se sol·liciti la reincorporació al lloc de treball».

Quant a l’home, la jutge recorda que la redacció vigent de l’article 48.4 de l’Estatut dels Treballadors no diferencia del dret en la concessió del permís als progenitors, i que, al ser la prestació única per a tots dos, el pare també hi té dret, «més encara quan la nova redacció no inclou la limitació que es vol imposar».

Companyia de la parella

En la seva argumentació davant el jutjat, Bonachía va insistir que, per la interpretació sistemàtica de les normes que regulen aquest subsidi, el legislador buscava crear una situació per compartir les responsabilitats de la llar i càrregues familiars. «En cap moment pretenia fer lidiar la mare biològica amb totes aquestes càrregues, reconeixent-li el permís i rebutjant-l’hi a la seva parella, superant l’actual regulació del permís de paternitat, els desequilibris existents anteriorment», afegeix aquest diari.

Per això, si la norma no diferencia, «no pot portar-se a terme una interpretació restrictiva dels drets, que, d’altra banda, seria contrària als principis d’igualtat efectiva entre homes i dones». 

Segons el lletrat, «flac favor faríem a la societat a hores d’ara si entenem que, davant la mort d’una filla en l’infantament, la mare ha d’ocupar-se de les obligacions domèstiques i recuperar-se físicament i emocionalment d’una pèrdua tan tremenda sense el suport i companyia de la seva parella durant gran part del dia perquè el pare ha de treballar». 

En definitiva, la sentència abunda que la paternitat no pot tenir un tractament diferent, ja que això comportaria que no s’arribi a la finalitat de la regulació legal, que és la corresponsabilitat en les obligacions familiars. En el cas d’aquesta parella, es dona la circumstància que la Sara torna a estar embarassada i al juliol surt de comptes. El Raúl tindrà un nou permís, i el seu lletrat mirarà de garantir que tots dos siguin compatibles. 

Permisos de paternitat a Espanya

Tant el Govern com el Congrés dels Diputats han fet passos en els últims mesos cap a una conscienciació més gran sobre l’impacte del dol gestacional tant en homes com en dones, un tema que ha sigut tabú.

L’avantprojecte per reformar la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs que ha plantejat l’Executiu inclou l’avortament –espontani o voluntari– com a causa de situació especial per a una incapacitat temporal per a les dones, «mentre rebi assistència sanitària pel Servei Públic de Salut i estiguin impedides per al treball». En aquesta norma no es contemplen permisos per als progenitors no gestants que perdin un nadó durant l’embaràs.

Notícies relacionades

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

Jutjar la violència de gènere penalitza la promoció judicial

Sí que s’esmenta les parelles de les dones embarassades que pateixen una pèrdua gestacional en una proposició no de llei aprovada pel Congrés dels Diputats a instàncies del PP, que insta el Govern a impulsar un permís retribuït per avortament espontani tant a la dona com a la seva parella amb independència de la setmana en què es produeixi la pèrdua.

En aquesta proposició no de llei també es demanava aprovar un protocol per a l’atenció i suport a les dones i famílies en el procés de mort i dol gestacional i perinatal per oferir recursos d’acompanyament i assistència psicològica.