La recepta dels pares dels trigèmins excel·lents de Cabrils

Una de les preguntes que sorgeixen davant un cas com el dels trigèmins és, al marge del talent natural que puguin tenir els nois, com ho han fet educativament parlant els pares. Ells no s’atreveixen a donar cap recepta. «Aconsellar és difícil. Pots fer-ho tot bé i que no surtin les coses com vols», adverteix Surís. «L’Alba, el Dídac i el Martí ens ho han posat molt fàcil. No vam haver d’anar-los mai al darrere perquè estudiessin o fessin els deures. Sempre van ser bons estudiants. Això va ser una sort per a nosaltres», recorda Coll-Vinent. Admet que com tot pare o mare, «sempre tens dubtes, de si ho has fet bé o no, de si ets massa exigent».

Sí que expliquen l’entorn que hi havia a casa. «He sigut sempre molt restrictiva amb les pantalles, fins i tot massa», confessa la mare. Els trigèmins no van tenir mòbil fins als 14 anys ni consoles fins als 12. «I quan els vam regalar la PlayStation a penes li van fer cas», afegeix el pare. «No ens van veure mai amb un telèfon mòbil a la mà», defensa ella.

Música, esport i lectura omplien el temps dels trigèmins. «L’ambient a casa ha sigut sempre d’estudi i música. Quan omples el temps amb aquestes activitats ja no queda marge per a gaire més», explica Coll-Vinent. «Al final els nens fan el que veuen a casa. Nosaltres, com a metges, sempre estem estudiant, formant-nos, llegint. És el que ells han vist des de sempre», remarca Surís. «Crees costums».

«Llegien moltíssim, sobretot a partir dels 8-10 anys. La lectura els va anar molt bé», apunta la mare. «I la pràctica de la música també va ajudar. La música crea disciplina i dona ordre al cervell», afegeix el pare. Els trigèmins van estudiar música fins que va tancar l’escola del poble. La Marina, la petita del clan, sí que ha seguit carrera cap al conservatori.

Família autoexigent

Els pares dels trigèmins confessen un altre tret familiar: l’autoexigència. «Ella ho és més que jo», assenyala amb humor Surís. «És exigent amb si mateixa i amb els altres». I els trigèmins també ho són. «Sempre han sigut molt exigents amb ells mateixos», confirma la mare. I la Marina no es queda curta tampoc. «Ella és més autoexigent fins i tot», revelen. El curs que ve començarà batxillerat científic. No té clar què farà. La música és una opció. I la carrera de Medicina també és sobre la taula. «Així com els trigèmins no la van considerar perquè sempre ens veien treballant i de guàrdies. La Marina no ho descarta».

Notícies relacionades

Calcula les teves notes de tall després de la selectivitat amb aquest simulador

La nova selectivitat es podrà implantar de manera gradual

A tall de resum, coincideixen que els seus fills «han tingut condicions i han estat estimulats, però sobretot ha sigut mèrit seu. A més, han tingut sort que han tingut bons professors».

Surís i Coll-Vinent conclouen que per a ells, que han deixat que els seus fills escollissin el seu camí, el més important és veure’ls feliços. «Les notes estan molt bé, però el més important és que escullin ells i que puguin fer allò que els faci feliços». «Els fills han de viure la seva vida. Pot ser que triguin, però amb voluntat i esforç al final tots trobaran el seu camí», reflexionen.