Alerta per la situació de deixadesa i oblit de la formació d’adults

El 36,2% dels catalans d’entre 25 i 65 anys té un nivell baix d’estudis i Catalunya continua tenint una elevada taxa d’abandonament escolar prematur, del 14,8%, per sobre de la mitjana de l’Estat (13,3%) i de la mitjana de la UE (9,9%). Una via d’accés a l’educació per a aquests col·lectius són les escoles d’adults, que ofereixen formació continuada al llarg de la vida. Però aquesta formació, per la qual cada vegada hi ha més persones interessades, es troba «fragmentada» i sense els recursos ni la coordinació i planificació necessàries. És el que denuncia l’informe ‘Mai no és tard per aprendre. Reptes i necessitats de la formació durant l’etapa adulta’, un estudi que la Fundació Bofill ha presentat aquest divendres i amb el qual reclama a les administracions implicades (Departament d’Educació i ajuntaments) una aposta ferma per la formació d’adults, amb «més recursos, reconeixement i lideratge polític». 

«És el moment per apostar políticament per aquesta formació, que és un instrument molt potent per lluitar contra les desigualtats», remarca Milena Verrié, autora de l’informe. És per això que la Bofill ha demanat al Departament d’Educació que lideri un «pla de país» que integri les xarxes de centres de formació d’adults i les iniciatives comunitàries i les articuli en una «veritable política de formació al llarg de la vida».

En aquests moments, a Catalunya un 13% de la població adulta s’està formant. Els ciutadans amb estudis superiors participen tres vegades més en aquesta formació (15%) que els ciutadans amb estudis bàsics (4,5%). Una dada que serveix a Varrié per assenyalar que «la formació de persones adultes no arriba prou a la gent que més se’n podria beneficiar». 

Processos rígids

En els últims 20 anys, els centres oficials de formació d’adults han anat augmentant la seva oferta. I sense deixar d’oferir aprenentatges bàsics i instrumentals (lectoescriptura, català, castellà, matemàtiques), han impulsat les formacions secundàries, en les quals tenen un pes important les proves d’accés a estudis postobligatoris i superiors. Verrié assenyala, tanmateix, que l’oferta és «bastant homogènia, rígida als calendaris i processos d’inscripció» i que «fa falta una adaptació més gran a les necessitats laborals i de conciliació» dels possibles alumnes. 

L’informe apunta la disgregació existent en el sector: «Els centres no són organitzats ni s’identifiquen com a membres d’un mateix sector». Es refereix que, tot i que el gruix el formen les escoles d’adults, també realitzen aquesta activitat les escoles de noves oportunitats, les escoles comunitàries i entitats d’inclusió social, els centres cívics i entitats impulsades per les administracions com l’Escola de la Dona, Barcelona Activa o el Consorci per la Normalització Lingüística.

Un altre punt feble que l’informe assenyala és que actualment no hi ha una formació universitària específica per ser professor d’escola d’adults. Aquests professionals (uns 43% dels quals són mestres i un 56% tenen titulacions superiors) s’han autoformat per impartir classes a adults. 

I finalment, les entitats comunitàries que ofereixen aquesta formació i que sovint atenen a la població més vulnerable es financen principalment a través de subvencions, «situació que les deixa en una situació d’inestabilitat» i que «fa difícil la planificació». A més, incideix Verrié, «tampoc estan autoritzades per acreditar les competències adquirides» pels alumnes.

Propostes d’actuació

Aquest panorama, conclou la Bofill, evidencia que «Catalunya necessita un pla estratègic que articuli tot el sector de la formació de persones adultes perquè serveixi a la millora dels nivells formatius de la població». Aquest pla, proposa l’estudi, passaria per integrar totes les entitats vinculades a la formació d’adults als òrgans on es prenen decisions sobre aquesta formació, ja sigui en l’àmbit català com en el municipal. Així mateix, reclamen més recursos i més autonomia perquè els centres puguin adaptar la seva oferta a les necessitats del seu entorn. 

Una tercera proposta és la creació, per part d’Educació, de la Comissió Catalana de Formació al llarg de la Vida en la qual hi hauria d’haver representades administracions i institucions. Aquesta comissió tindria comissions territorials que actuarien a nivell local.

Així mateix, l’informe planteja posar en marxa un sistema de validació de competències similar al que regeix en l’àmbit de la Formació Professional i un sistema d’indicadors comú a tot Catalunya pel qual s’avaluarien les competències clau. Un altre element clau seria la creació d’un servei d’orientació per a la formació al llarg de la vida.  Finalment, l’informe reclama als centres de formació major flexibilitat organitzativa i metodològica, tant a nivell d’inscripcions com d’oferta i diversitat de continguts. 

El cas de La Troca de Sants

Algunes entitats ja han començat a transitar per la via organitzativa que planteja l’informe. És el cas de l’Escola Comunitària de Formació Permanent La Troca, ubicada a Sants (Barcelona). L’entitat va començar la seva etapa el 2015 per cobrir el buit que va deixar el tancament, el 2005, de l’escola d’adults pública que hi havia al barri. «Un barri amb 120.000 habitants no tenia escola d’adults. Va tancar sense gairebé repercussió perquè és aquest un àmbit invisibilitzat, amb alumnat poc apoderat», remarca Ester Rams, docent de La Troca i una de les veïnes de Sants impulsores del projecte.

Aquest camí el van començar coordinant-se amb el seu entorn: parlant amb totes les entitats i col·lectius implicats i fent un diagnòstic de les necessitats del barri que va incloure quins horaris preferia l’alumnat –persones amb obligacions laborals i/o familiars– i quina durada havien de tenir els cursos. Quan van obrir portes, ho van fer, remarca Rams, després d’un treball en xarxa amb tots els agents del barri. Des del gener del 2018, 1.900 persones han passat per les aules de La Troca. Cada trimestre forma unes 450 persones.

La seva oferta inclou formacions bàsiques (català, castellà, anglès, lectoescriptura, informàtica inicial i tècniques de recerca d’ocupació) a altres de reclamades pels veïns, com a expressió artística (teatre, audiovisual), educació física (ioga o ball), costura, drets laborals o coneixement dels serveis del teu entorn. «Són competències per a la vida, bàsiques per ser autònoms», assenyala Rams, que afirma que hi ha competències que tant li poden faltar a un titulat com a algú sense formació. «Formació sobre reparacions bàsiques, habilitats com a pares i mares, el coneixement dels teus drets com a treballador o l’ús de l’ordinador són coses que en un moment concret poden venir bé a qualsevol». El perfil de l’alumnat és variat, tot i que majoritàriament es pot classificar en dos tipus: d’una banda, població migrada, especialment jove, i, de l’altra, població autòctona gran.

Pendents de les necessitats

La Troca té vocació de ser una escola d’adults pública. I així ho ha sol·licitat en alguna ocasió a Educació. Tota la seva oferta és gratuïta i es finança bàsicament amb subvencions de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona. «Però no tenim un pressupost consolidat», lamenta Rams.

Actualment compta amb una plantilla de vuit docents i amb voluntaris. Els professors s’encarreguen de les matèries més lectives, i els voluntaris de formacions més pràctiques. «És el que anomenem la xarxa d’intercanvi de coneixements. Tots necessitem formació i tots tenim competències», remarca Rams, que posa l’exemple de la classe de costura, que la imparteix una veïna.

Com recomana ara l’informe de la Bofill, La Troca està «permanentment» pendent del que necessita el barri. «Durant la pandèmia detectem que la digitalització deixava moltes persones fora. Hi havia molts pares i mares que no sabien com ajudar els seus fills amb l’ordinador, amb el Moodle o el Drive», recorda. Arran d’això, van organitzar tallers dirigits a pares i mares. També per realitzar tràmits ‘online’. Rams remarca que l’analfabetisme digital no és només cosa de gent gran, sinó que hi ha gent relativament jove, d’entre 30 i 40 anys, que no sap utilitzar l’ordinador.

Oferta de conciliació

Notícies relacionades

Ciutat Meridiana diu que la seva escola d’adults no es toca

Les escoles d'adults surten al rescat del fracàs escolar

Un altre detall que ja apliquen és la flexibilització. Rams qüestiona la fórmula actual de preinscripció que té el Departament d’Educació per als centres públics, amb uns terminis i cursos rígids. La Troca ofereix cursos trimestrals. L’alumne interessat pot començar cada trimestre. A més, funcionen amb matrícula viva. «Si en un curs hi ha places, i la matèria ho permet, l’alumne es pot incorporar en aquell moment». Opina Rams, i com ella moltes altres escoles, que aquest sistema s’adapta millor al perfil de l’alumnat. «Són adults. Molts treballen o tenen responsabilitats familiars. L’educació no és una prioritat com en els nens. Per tant és important donar-los flexibilitat i opcions». Apunta que Educació ho va veient i que ja ofereix opcions semestrals, i no només anuals.

La Troca, com molts centres de formació d’adults a Barcelona, té llista d’espera, especialment per a les classes de català i castellà. «Hi ha dèficit d’inversió», denuncia Rams, que remarca la importància d’aquesta formació, especialment per a les persones més vulnerables. «La gent menys formada és la que menys es forma, perquè té menys oferta i menys recursos. Això els suposa una condemna», remarca, que emfatitza que «no només es condemna aquesta persona, sinó els seus fills», al·ludint al fet bàsic que la baixa formació dels progenitors és determinant en les possibilitats dels seus fills. «Fa falta molta inversió, especialment en els nivells més baixos», insisteix. «No s’està apostant per la formació d’adults. I és molt important», diu.