El Govern busca acabar amb la precarietat: el 50% dels metges tenen un contracte temporal

El Govern vol posar fi a la «precarització en la sanitat». El Consell de Ministres aprova aquest dimarts la reforma de l’estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut que impedirà que un sanitari estigui més de tres anys treballant amb contracte d’interinitat sense ser funcionari i que, a més, estabilitzarà la feina a 67.000 treballadors en la sanitat pública. Una iniciativa que ha sigut aplaudida per entitats com l’Organització Mèdica Col·legial d’Espanya (OMC) que, recorda, el 50% dels professionals tenen contractes temporals. Però que també ha sigut posada en entredit per diverses comunitats governades pel PP que, com Galícia, diuen que és tan sols una «adaptació tècnica» de la normativa general aprovada pel Govern el 2021 per exigència de la Unió Europea. 

«Aquest dimarts vinent, al Consell de Ministres, aprovarem l’estabilització més important dels professionals sanitaris de la història del Sistema Nacional de Salut des de la seva creació. Estabilitzarem 67.300 professionals sanitaris de tots els nivells i de tot el conjunt de l’Administració», anunciava fa tot just uns dies el president Pedro Sánchez. Una iniciativa que obeeix al «compromís del Govern d’Espanya amb l’estabilització, amb el fi de la precarització laboral».

Les primeres reaccions a l’aprovació del reial decret que canvia l’estatut del personal sanitari perquè els contractes d’interinitat no puguin durar més de tres anys no s’han fet esperar. En una valoració, Tomás Cobo Castro, president de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC), assenyala que el reial decret –que veurà la llum abans del 9 de juliol– és una bona notícia per als professionals sanitaris en general, però en particular per als metges, perquè intenta solucionar una de les esquerdes essencials que té el nostre Sistema Nacional de Salut, que no és cap més que la precarietat».

El president dels metges al·ludeix a una data concreta perquè aquest 8 de juliol venç el termini perquè Espanya adapti la normativa i compleixi la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre l’abús de la temporalitat en l’ocupació pública. En el cas dels sanitaris, les taxes de temporalitat, ultrapassen, en algunes comunitats i en determinades especialitats, com Urgències, el 50%.

El doctor Cobo recorda que el 50% dels metges a Espanya tenen un contracte precari. «És cert que ve com a conseqüència de la pressió de la UE, però és cert també que el ministeri ha fet un treball de consens dins del Consell Interterritorial i amb els sindicats. Veurem quina és la seva aplicació i la seva eficiència final, però d’entrada, sí, és una bona notícia».

Infermeres eventuals i interines

En la mateixa línia es pronunciava aquest dilluns el president del Consell General d’Infermeria (CGE), Florentino Pérez Raya, que assenyalava que per a les infermeres que treballen «d’eventuals i interines, amb contractes temporals, per dies, per setmanes, sense cap tipus d’estabilitat laboral, és una gran notícia que, per fi, s’intenti acabar amb l’enorme precarietat que arrossega el nostre sistema sanitari».

Pel CGE, atès el dèficit d’infermeres a Espanya «no té cap sentit que hi hagi contractes interins durant anys sense tenir estabilitat en la feina, el lògic és el que es farà i fer fixos els interins que fa anys que ocupen aquestes places». Des de l’òrgan col·legial recorden, això sí, que aquest procés d’estabilització «no suposa la creació de cap lloc de treball nou, són places que actualment ocupen infermeres eventuals i interins, als que es donarà estabilitat laboral».

L’òrgan col·legial recorda que, a Espanya, segueix havent-hi escassetat infermeres: compta amb una ràtio d’una mica més de 6 (6,25) infermers/es per 1.000 habitants quan la mitjana europea és de gairebé 9 (8,7) infermers/es per 1.000 habitants, cosa que ens situa als últims llocs partint d’aquesta classificació i molt per darrere de països que superen els 12 infermers/es per cada mil habitants, com Bèlgica, Finlàndia, Dinamarca o Irlanda. Aquest va ser, de fet, un dels motius que va provocar la manifestació infermera del passat 18 de juny a Madrid, en què més de 8.000 d’aquestes professionals van recórrer el centre de la capital demanant acabar amb aquest dèficit estructural i crònic de plantilles.

Defensa de la sanitat pública

Per a altres entitats, com la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP), l’aprovació del reial decret és una «excel·lent notícia» ja que, remarquen, molts d’aquests treballadors sanitaris encadenaven contractes o tenien una situació de temporalitat durant més de 10 anys. La FADSP assegura que s’ha arribat fins aquest escenari per l’«incompliment sistemàtic» per part de les administracions sanitàries de fer concursos periòdics per cobrir les vacants, que havien arribat a provocar que el 41,9% dels treballadors sanitaris no eren fixos el 2002, i que aquesta regularització ha vingut obligada per una sentència dels tribunals de la Unió Europea.

Ara bé, la FADSP avisa: aquesta consolidació «no suposa cap treballador més» en el sistema sanitari, per això consideren que continuaran les «carències» en personal que impedeixen a la sanitat pública respondre «adequadament» a les necessitats de salut de la població. «No s’entén bé el triomfalisme que s’exhibeix en l’anunci d’aquesta consolidació d’ocupació. Necessitem un compromís més decidit amb la sanitat pública, que passa necessàriament per augmentar les seves plantilles», ha conclòs l’organització.

Les comunitats, en peu de guerra

Per part de les comunitats autònomes, les crítiques a l’anunci de Sánchez no s’han fet esperar. Aquest mateix matí, el Govern gallec recordava que té en marxa ja tots els processos d’ocupació pública que permetran que la taxa de temporalitat en la sanitat pública se situï per sota del 4%. Des de l’Executiu autonòmic posen en valor que aquest objectiu d’estabilització respon a les mesures que la Xunta ha adoptat els últims anys.

En aquest context, assenyalen des de la Xunta, l’aprovació de la reforma de l’estatut marc que el Govern aprovarà avui no és més que «l’adaptació tècnica», per al personal del Sistema Nacional de Salut, de la normativa general aprovada per l’Executiu el 2021 per exigència de la Unió Europea.

Des del punt de vista del Govern gallec, s’ha perdut l’oportunitat de fer «una reforma més profunda i necessària» de la normativa: per exemple, per incentivar la provisió de places de difícil cobertura, una reforma que va recordar per unanimitat el Consell Interterritorial de 28 d’abril del 2018 i que, assenyalen des de l’Executiu autonòmic, continua pendent.

Andalusia treu pit

Per la seva banda, a Andalusia, el mateix dia en què el Consell de Ministres aprovarà fer fixos 67.300 sanitaris, el seu Executiu ha assenyalat aquest dimarts que el Servei Andalús de Salut (SAS) «està en procés d’estabilitzar en la seva ocupació més de 67.000 professionals gràcies a les últimes ofertes d’ocupació pública convocades i a les contractacions de llarga durada realitzades des del 2019».

La Conselleria de Salut i Famílies ha detallat que l’oferta d’ocupació pública del 2019 al 2022 «ha suposat oferir un total de 41.657 places fixes, a les quals se sumen les 25.400 interinitats en aquell mateix període. Aquestes dades suposen, segons el departament que encapçala Jesús Aguirre, que el 68% de la plantilla estructural que hi havia el 2018 comptarà amb feina estable.

«Apropiació indeguda»

En la mateixa línia s’han pronunciat altres comunitats. Aquest dilluns, a Madrid, el conseller de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, criticava la nova «apropiació indeguda» del president del Govern, Pedro Sánchez, a l’anunciar que farà fixos 67.300 sanitaris per acabar amb la «precarització en la sanitat» quan és un «mandat d’Europa». El conseller va remarcar que l’estabilització del sector públic es fa per un mandat europeu als estats i respon a la llei 20/2021 de disminució de la temporalitat. «Som les comunitats autònomes les que hem negociat», va remarcar Ruiz Escudero.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

El conseller va recalcar que l’objectiu de les mesures que s’han portat a terme a la comunitat impliquen passar del 55% de fixesa al 83% el 2024, i va recordar que s’ha negociat amb els sindicats l’estabilització en l’ocupació de 9.577 places per a professionals de totes les categories professionals del Servei Madrileny de Salut (Sermas). Aquestes places, va desgranar, sumades a les 23.049 més via oferta pública d’ocupació (OPE), ofereixen un total de 32.000 places.

Al seu torn, el conseller de Salut de Catalunya, Josep Maria Argimon, va qualificar la mesura d’«un anunci més» de Pedro Sánchez. El responsable de la política sanitària catalana va assenyalar que les previsions del seu departament és que a finals del 2024 la temporalitat del personal sanitari del sector públic a la comunitat es redueixi al 8%. Argimon va insistir en el problema d’«infrafinançament  crònic» que pateix la sanitat.