L’educació a Catalunya

Famílies de l’escola especial Can Vila de Mollet, «marejades» per les administracions

  • Exigeixen mòduls provisionals al mateix recinte per als 70 alumnes desallotjats d’edificis amb problemes estructurals

  • Educació diu que els terrenys no són seus i que la gestió és municipal, i l’ajuntament, que les competències són de la conselleria

Famílies de l’escola especial Can Vila de Mollet, «marejades» per les administracions
4
Es llegeix en minuts
Montse Baraza
Montse Baraza

Periodista

ver +

L’escola d’educació especial Can Vila de Mollet del Vallès atén uns 160 alumnes amb trastorns greus d’aprenentatge, molts dels quals, amb autisme i problemes greus de mobilitat, procedents de 24 municipis de la comarca. El març passat un informe elaborat per tècnics de l’Ajuntament de Mollet i del Departament d’Educació va constatar importants danys estructurals a dos dels edificis del complex educatiu. El consistori va assumir llavors una actuació d’urgència per poder acabar el curs a l’espera que la conselleria plantegés una solució al problema, ja que els 70 alumnes que estudiaven en aquests dos edificis no podrien continuar-hi el curs vinent. Des d’aleshores, les famílies d’aquests nens i nenes viuen amb angoixa.

«Són alumnes vulnerables i molt dependents. Molts d’ells, amb autisme greu, habituats a rutines. Qualsevol canvi els altera. Fixa’t que tan sols que vingui un autocar diferent a recollir-los pot alterar-los i poden negar-se a pujar a l’autobús i estar ja malament tot el dia. Són molt metòdics», descriu Amador Rincón, portaveu de les famílies. És per això que exigeixen que els seus fills continuïn escolaritzats al recinte de Can Vila. Proposen que s’instal·lin dos mòduls prefabricats en terrenys del centre mentre es busca una solució definitiva, com la construcció d’un nou edifici. Aquesta opció és vista amb bons ulls per tots els implicats però topa amb la realitat administrativa i burocràtica. Instal·lar els mòduls requereix dues o tres setmanes i una inversió d’entre 500.000 i 800.000 euros. Al marge de qui assumeix el cost, el problema és que per més senzill que sembli, això comporta uns passos administratius de més de tres mesos.

Les famílies se senten impotents davant el que perceben com una picabaralla entre administracions. «Uns i altres ens maregen. No sé fins a quin punt s’estan fent esforços», deia impotent Rincón. Per situar-nos, l’escola és en uns terrenys propietat de l’Incasol (Generalitat) i és de gestió municipal en virtut d’un conveni de cessió d’ús. Aquest conveni, tanmateix, està pendent de renovació des de fa anys. Els sous dels treballadors els paga el Departament, que és qui té les competències educatives. Quan s’asseuen a buscar solucions, Educació diu que els terrenys no són seus i que l’equipament és municipal, mentre que l’ajuntament afirma que les competències són d’Educació i que el centre no acull només alumnes de Mollet, sinó d’una altra vintena de municipis. La conselleria reclama a l’ajuntament el conveni firmat amb l’Incasol i l’ajuntament considera que això és una «excusa» del Departament per no assumir la seva responsabilitat. A les famílies, tot això els és igual. El que volen és solucions per als seus fills.

El regidor d’Educació, Raúl Broto, retreu a Educació el «silenci total» dels últims mesos, quan el problema de les esquerdes dels edificis es va convertir en urgent, i es pregunta «per què el 2002 i el 2015 Educació va intervenir construint els edificis i instal·lant mòduls i ara no ho pot fer davant aquesta urgència». El director general de Centres Públics, Jean-Marc Segarra, replica que aquestes intervencions van ser una mica irregulars: «El 2002 es va fer una intervenció ràpida fruit d’un acord verbal entre administracions i la del 2015 es va fer sense permisos ni llicències perquè es va considerar necessària en aquell moment. Avui les normatives són més estrictes i això, que es va fer per lleialtat institucional, ja no es pot fer», explica. «Per haver fet les coses malament, ara tot s’ha embolicat més», conclou.

Segarra assegura que hi ha voluntat del Departament per arribar a un acord i que la seva primera opció és mantenir l’alumnat a Can Vila. En cas que això no sigui possible, Educació planteja un trasllat «provisional» a l’escola El Bosc. «Com a famílies no volem sortir de Can Vila si no hi ha un pla mesurat, amb un calendari i que reflecteixi que l’opció d’El Bosc és una solució provisional mentre no s’arregla Can Vila», adverteix Amador. El director general s’ha compromès en declaracions a EL PERIÓDICO a «posar per escrit» que l’opció d’El Bosc seria provisional.

Contenciós i segon peritatge

Des de l’ajuntament, també remarquen la seva voluntat de solucionar el problema, però insisteixen que les competències són del Departament. «Els nostres serveis jurídics així ens ho diuen», apunta Broto, que veu «mala fe» i «falta de ganes» a la conselleria. Per això, i per evitar la sortida dels alumnes de Can Vila, l’ajuntament presentarà un contenciós administratiu perquè sigui un jutge el que fixi mesures cautelars i decideixi. «Que sigui un jutge el que els obligui a actuar», assenyala Broto.

En la reunió que han fet aquest dimarts, les dues administracions han acordat encarregar un segon peritatge, que assumirà l’ajuntament, per veure si és possible que els alumnes puguin reprendre el curs als mateixos edificis almenys durant un trimestre mentre les administracions resolen aquest embolic via conveni o acord de col·laboració i poden licitar per via d’urgència la instal·lació dels mòduls.

Notícies relacionades

Sobre la taula hi ha també la integració de Can Vila a la xarxa de centres d’Educació, una cosa que Segarra veu viable i una «bona solució definitiva», però que «no es pot fer en dos dies i ha de tenir l’acord del consell escolar».

Aquest dimarts, l’alcaldessa de Mollet, Mireia Dionisio, es reuneix amb els alcaldes dels municipis afectats per intentar coordinar-se i buscar solucions.