Tornada al col·le a Catalunya: els sindicats de professors convoquen vagues per al 7 i el 28 de setembre

Els sindicats de professors van tancar el juny passat les seves mobilitzacions per reivindicar millores en l’educació pública amb un avís: el curs 22-23 no començarà amb normalitat. Aquest dijous, en una roda de premsa unitària d’Ustec, CCOO, Intersindical, Aspepc, UGT, CGT i Usoc, han concretat aquesta advertència. Els dies 7 de setembre, inici de curs per a la secundària, i 28 de setembre han convocat vagues. El dia 7 el professorat es concentrarà a les 12.00 hores davant el Parlament, i el dia 28 sortirà a les 11.30 hores des dels Jardinets de Gràcia de Barcelona en manifestació cap a la seu del Departament d’Educació.

El 5 de setembre, inici de curs d’infantil i primària, hi haurà, a les 17.30 hores, concentracions davant dels ajuntaments. I les setmanes del 12 i del 23 de setembre, els sindicats han previst tancades i assemblees. El lema dels convocants és ‘Fem-nos ingovernables. Comencem el curs sense normalitat’.

L’hora lectiva, irrenunciable

L’última jornada de vaga, el 9 de juny, va acabar sense que suposés avenços en les negociacions amb el Departament d’Educació. Els docents insisteixen en la seva reivindicació irrenunciable: recuperar l’hora lectiva a primària i secundària aquest curs vinent. Una cosa que la conselleria ha rebutjat adduint motius econòmics. Recuperar l’hora lectiva de tot el professorat suposaria la incorporació de 1.463 mestres a primària i de 2.009 a secundària. Això tindria un cost total de gairebé 172 milions d’euros; 67 a primària i 104,7 a secundària, inassumible per al Departament, que en una de les seves últimes ofertes, rebutjada pels sindicats, havia ofert recuperar l’hora lectiva a primària aquest curs i la de secundària, el curs 23-24. Però els docents exigeixen que la reversió d’aquesta retallada sigui per a tothom alhora.

Des d’aleshores, les relacions entre el Departament de Josep Gonzàlez-Cambray i el professorat s’han anat tensant fins al punt que fins i tot direccions de centres educatius han fet un pas al davant i han advertit, en un comunicat firmat per més de 700 directors i directores, que l’educació pública catalana està a punt del col·lapse si no s’hi destinen més recursos.

El Govern incorpora 2.441 professionals

Aquesta setmana el Govern ha aprovat ampliar la plantilla dels centres educatius catalans amb 2.441 professionals més, principalment professors de formació professional, educació infantil, primària, secundària i batxillerat. Dels 2.441 professionals, el gruix (1.022) corresponen a FP per fer front a l’augment de places del curs 22-23. A infantil, primària, ESO i batxillerat es destinen 1.112 docents més; 184 professionals són d’atenció educativa per a educació infantil; 78 professionals d’atenció educativa per a l’escola inclusiva; 17 professionals d’atenció educativa per a itineraris formatius específics, i 28 tècnics i personal d’administració. El reforç de la plantilla suposarà reforçar l’atenció a les etapes més primerenques i permetrà una reducció de la ràtio a Infantil 3.

Notícies relacionades

Educació torna a oferir recuperar l’hora lectiva de primària aquest setembre

Directors de gairebé 300 escoles alerten del «risc real» que l’educació pública «es col·lapsi»

Des dels sindicats, han valorat la mesura, però l’han relativitzat. Segons la portaveu d’Ustec, Iolanda Segura, «aquestes places ja estaven pressupostades en els últims Pressupostos. Són 240 places d’infantil per donar resposta a la reducció de ràtios d’Infantil 3, 872 places per atendre la diversitat (PT, PSI, aula d’acollida...), i les places d’FP en resposta a l’increment de l’oferta d’aquests estudis. Tot insuficient. A Infantil 3 s’ha suprimit oferta pública, el personal d’atenció a la diversitat encara és insuficient i la dotació d’FP tampoc cobrirà tota la demanda. A més, s’estan augmentant les ràtios de manera escandalosa».

Així, Segura ha assenyalat que aquests 2.441 professionals «no són cap regal» i ha recordat que el sistema educatiu català perd aquest curs 22-23 les anomenades places covid, «que eren el doble». El conseller Cambray ha demanat al Govern central que mantingui aquestes places covid aquest curs vinent, però encara no ha obtingut resposta.