Miquel Montoro «¿Els EUA? Com estar en una pel·lícula»

De Sant Llorenç des Cardassar a Silicon Valley. Del camp mallorquí al pol tecnològic californià. Miquel Montoro, el jove youtuber, que també compta per centenars de milers els seus seguidors a Instagram. Sí, sí, el nen de l’«¡hòstia, pilotes! ¡Que en són, de bones! ¡M’encanten!» és aquests dies a l’àrea de San Francisco acompanyant un grup de 80 joves talents de tot Espanya guanyadors del repte educatiu ‘The Challenge’, organitzat per EduCaixa. El programa d’aquest viatge formatiu, que s’acabarà dimarts vinent, inclou visites, xerrades i tallers en empreses punteres de l’àmbit ‘tech’ i a les prestigioses universitats de Standford i Berkeley. A més, han realitzat activitats lúdiques i turístiques, des de l’assistència a un partit de beisbol fins anar a veure cetacis, passant per visites a la ciutat de San Francisco, al parc nacional de Yosemite i a un ranxo californià.

Encara assimilant el que ha vist durant aquestes dues setmanes, Montoro tornarà a la seva granja amb un equipatge carregat de vivències, noves amistats, uns quants imants i un jersei nou.

-¿Com et va pels EUA?

-Molt bé, és una experiència, tot és molt diferent d’allò al que estem acostumats. Està bé veure com funciona.

-Ets a Califòrnia, on hi ha, entre d’altres, les seus de YouTube i Instagram. Deu ser especial per a tu.

-Sí, és molt especial. És una gran oportunitat; està molt bé tenir-la i disfrutar-la.

-Del que has vist i viscut aquests dies, ¿què és el que més t’ha sorprès?

-¡Tot! Molta tecnologia, tot és molt diferent, molt americà, molt gran... Has de veure-ho almenys una vegada a la vida, perquè realment és com estar en una pel·lícula.

-¿Què és el que més t’ha agradat?

-La relació amb els companys i després els cotxes, enormes.

-¿I el que menys?

-Ho estic disfrutant molt tot, però potser el que porto més malament és el canvi horari, les nou hores de diferència amb Espanya, i el menjar, molt fregit i poc menjar tradicional o elaborat.

-Et vas fer famós amb l’«¡hòstia, pilotes!». ¿Has tingut ocasió de menjar les ‘meat balls’ (mandonguilles) americanes? ¿Són més bones que les de la teva mare?

-No, no hem menjat mandonguilles, però les de la meva mare són insuperables

-Aquests dies has tingut l’oportunitat de visitar una granja a Califòrnia. ¿Com ha anat? ¿Moltes diferències amb la manera de treballar de casa teva?

Bé, és interessant, però no hi ha grans diferències, la veritat.

 -¿Com ha sigut la relació amb els teus companys de viatge?

-Bé, molt bé, són companys molt amables. Un plaer conèixer gent de tot Espanya i poder passar-hi el temps.

-¿Et coneixien i seguien?

-Alguns sí. 

-¿S’han interessat per la teva feina a la granja? ¿O el treball de camp no els interessa?

-Sí, s’hi han interessat. Fins i tot hi ha nois i noies que han fet treballs sobre el futur de l’agricultura. 

-I tu, ¿com creus que serà la granja del futur?

-Bé, no t’ho sé dir, però continuant amb la tradició, cuidant els animals cada dia, agafar-los carinyo... Això seria per mi el futur.

-¿Quines lliçons treus d’aquest viatge?

-Moltes, però necessito pair el que he vist, que són moltes coses. La manera de viure d’aquí és molt diferent i està molt bé veure altres cultures.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

-¿Aquest viatge pot canviar el teu futur? ¿On et veus de gran? 

-Em veig a casa, a la granja. Sí, sí, jo em quedo a la granja.