Un interrogant sense resoldre

‘Thriller’ a Palència: ¿On és l’ossa que va fer la volta al món al salvar el seu cadell d’un mascle?

  • Ha passat un mes des que un aficionat gravés una espectacular batalla entre plantígrads i no se sap res de la femella i el cadell d’os que van sobreviure

4
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

El 5 de juny, diumenge, a la penya de Santa Lucía, a les muntanyes de Palència, un aficionat va gravar una lluita entre dos ossos bruns com no s’havia vist mai. Un mascle va mirar de matar un cadell d’os perquè la mare recuperés el zel, però l'ossa es va interposar i tots dos es van embardissar en una èpica batalla que va acabar amb els dos exemplars adults caient per un precipici de 30 metres d’altura. L’os, que pesava més de 200 quilos, va morir. Però no la femella. Es va poder veure com tornava a aixecar-se amb dificultat.

El vídeo va saltar d’un costat a un altre del planeta. La televisió estatal xinesa, el ‘Miami Herald’... hi va haver un moment en què resultava molt difícil escapar-se de les imatges de l’os i l’ossa, lluitant i caient. La història va mantenir l’interès durant uns quants dies, perquè una gossada va localitzar el rastre del cadell d’os i la seva mare, que conduïa fins a una cova. Els tècnics van deixar-hi aigua i 40 quilos de pomes. Hi va haver senyals esperançadors. Les càmeres de vigilància van registrar primer els sons d’ella. Després, imatges del cadell, encara lactant. 

I llavors tot va quedar en silenci. No hi va haver una sola pista més. No n’hi ha hagut des d’aleshores. ¿On són un mes després l’ossa i el cadell d’os que van fer la volta al món?

«Pot ser que a l’agost, que és quan els ossos solen recollir baies, apareguin de nou. Però no té bona pinta. No hi ha el més mínim indici. És molt de temps. Si no se n’han anat per cap altra sortida, les opcions no són gaire elevades», reconeix Guillermo Palomero, president de la Fundació Os Bru, una oenagé que va participar en el dispositiu junt amb la Junta de Castella i Lleó. En el govern autonòmic transmeten una impressió similar. «Pot ser que hagin abandonat la cova per alguna altra cavitat. És difícil, però no podem descartar cap hipòtesi», explica David Cubero, cap del Servei d’Espais Naturals, Fauna i Flora de la Conselleria de Medi Ambient. 

Matar per copular

L’infanticidi és una pràctica corrent entre els ossos bruns. Tant, que és la principal causa de mort dels cadells d’os de la Serralada Cantàbrica. Els mascles intenten acabar amb la vida dels cadells de la zona que no són els seus fills perquè la mare recuperi el zel, cosa que sol passar dos dies després de la matança, i així copular amb ella i reproduir-se. 

La femella que protagonitza aquest ‘thriller’, sense anar gaire lluny, tenia també un altre cadell d’os, però ja no hi era quan la mare es va enfrontar amb el mascle. El més probable, expliquen els experts, és que l’os l’hagués sacrificat poc abans d’anar contra el seu germà. A finals de juny, poc després del famós enfrontament, va aparèixer no gaire lluny d’allà el cadàver d’un altre os. Tenia un fort traumatisme, la mandíbula inferior trencada. Encara falta per fer la necròpsia, però tot indica que allò es va deure a una altra baralla amb una mare que va defensar els seus cadells. 

«L’excepcional aquí no és el que ha passat. Els atacs als cadells d’os són normals i tenen finalitats reproductives. L’excepcional són les imatges», assenyala Palomero. «Va ser impactant. Havíem capturat altres enfrontaments, però no com aquest. Són imatges dures, però molt importants per conèixer la biologia de l’os bru. Això és freqüent i cada dia ho serà més, perquè cada vegada n’hi ha més exemplars», afegeix Cubero.

La tensa espera

L’os bru mai ha desaparegut de la Serralada Cantàbrica, a diferència de l’ocorregut al Pirineu. Els exemplars són autòctons, no portats des d’Eslovènia, i ja n’hi ha més de 300. Dos, una altra ossa i el seu cadell d’os, compartien la penya de Santa Lucía amb la femella i el cadell desapareguts. La seva cova es troba a poc més de 100 metres l’una de l’altra. I allà continua aquesta petita família. 

Notícies relacionades

Per això els experts prefereixen no entrar en el cau de l’os on es va refugiar l’ossa malferida. «Volem evitar les afeccions –assenyala Cubero. Fins que l’altra ossa no abandoni l’entorn, una cosa que en principi farà en qüestió de dies o setmanes, perquè el seu cadell d’os haurà crescut i es començarà a moure, no farem una nova exploració». Primer s’instal·larà un sistema de videoscopis, poc invasiu. Si no registren cap senyal, activaran un dron. 

La cova on es va refugiar la mare amb el cadell d’os és profunda, d’uns 15 metres, i aquestes muntanyes es troben connectades per túnels. Podrien haver sortit per un altre lloc, però sembla poc probable que ho fessin sense ser vistos pels vigilants. De moment, l’interrogant continua. «Tant de bo en les pròximes setmanes aconseguim resoldre el misteri», conclou el tècnic de la Junta de Castella i Lleó. Diu que tot plegat li ha deixat una «boca agredolça». Com els millors ‘thrillers’.