L’Orgull mostra el seu rostre més reivindicatiu: «No permetrem ni un pas enrere»

Si la manifestació de l’Orgull ha tingut sempre un caràcter reivindicatiu, la que s’ha celebrat aquest dissabte a Madrid ha mostrat el seu perfil més batallador i contestatari, tot i que sense abandonar el to lúdic i festiu que tradicionalment ha tingut aquesta cita, una de les més freqüentades del col·lectiu LGTBI a tot el món. 

L’esperit de protesta i advertència el transmetien els lemes, des de l’oficial de la marxa, que proposava «Visibilitat, orgull i resiliència contra l’odi», que portaven molts assistents, carregats de pulles, algunes amb molta gràcia, contra els qui aspiren a menystenir la diversitat sexual. Però es deixava veure, sobretot, en les declaracions del gairebé milió de persones que, segons xifres dels col·lectius convocants –600.000 segons la Policia–, han omplert de color, ball i reivindicació els dos quilòmetres que separen la glorieta d’Atocha de la plaça de Colón, lloc de trobada i destí de la desfilada. Aquest any, l’Orgull ha estat tan freqüentat com sempre, però ha sigut més crític que mai.

Plantar cara

«No n’hi ha per a menys: estem assistint a un repunt de la intolerància i avui és necessari que sortim al carrer per recordar a la gent que no permetrem ni un pas enrere en tot el que hem conquerit», deia molt seriosa Mili Hernández, titular de la llegendària llibreria Berkana del barri de Chueca i veterana activista LGTBI, des del centre de la marxa. Uns metres més enrere, Federico Armenteros, president de la Fundació 26 de Diciembre, que defensa els interessos de les persones grans LGTBI, confirmava aquest sentiment de preocupació. «Els que ja tenim una edat sabem que els drets s’aconsegueixen, però també que es poden perdre. Avui cal estar aquí per plantar cara als que volen que viatgem enrere en el temps», declarava.

Si la diversitat a l’hora de viure la sexualitat és una de les reclamacions nuclears del col·lectiu LGTBI, la desfilada de l’Orgull és una demostració de com rica i variada és aquesta pluralitat. La Mar i la Nina, una parella de lesbianes en espera que neixi a l’octubre el seu nadó –«Les meves mames em mimen», portava pintada a la panxa la gestant–, compartien espai amb el Jorge i el Javier, arribats des del País Basc i membres de la Xarxa Empresarial per la Diversitat i la Inclusió (REDI). «Sis de cada deu persones LGTBI continuen ocultant a les empreses la seva veritable identitat. Ens queda molt per avançar, per això estem avui aquí», advertien. 

Drets

La mateixa marxa que omplien de blau amb les samarretes els membres de l’associació Son Nuestros Hijos, en defensa de les famílies de gestació subrogada –«Nosaltres també reclamem els nostres drets», advertia el Pedro arrossegant el cotxet de la seva filla–, uns metres més endavant la presidia, de vorera a vorera, la pancarta del col·lectiu no binari. L’aguantava, l’Edu, arribat des de Pamplona, que donava raons existencials a la seva presència en la manifestació. «Nosaltrxs som tan invisibles que fins i tot la mateixa ‘llei trans’ ens ignora. Quan em veuen amb aquesta bandera, em pregunten de quin país vinc», sospirava amb els colors que identifiquen la seva opció sexual.

Precisament, la ‘llei trans’ que està a punt d’aprovar el Govern protagonitzava molts dels missatges de protesta dels cartells, tot i que d’altres utilitzaven la ironia per recordar: «Millor eròtic que neuròtic», «Folla i no la fotis», «Viu i deixa viure» i «La bisexualitat és el més natural».

A la manifestació hi han anat diversos membres del Govern, com els ministres Irene Montero i Fernando Grande Marlaska, però el protagonisme ha sigut per als col·lectius LGTBI i, sobretot, per als assistents, que al llarg de la marxa, a peu o en alguna de les 40 carrosses que han desfilat, han combinat festa i reivindicació. 

Suports al col·lectiu

«Som un matrimoni hetero i aquest és el tercer any que venim. Donem suport a la causa d’aquest col·lectiu i també la diversió», proclamaven els tenerifencs Inma i Domingo, de 57 i 60 anys, embotits en bodis daurats rematats a l’esquena amb un parell d’ales de colors. «Vinc així de reinona perquè avui toca lluir-se», reconeixia la transsexual colombiana Lorena Pantoja amb un model ‘drag queen’ que obria pas al caminar.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

A l’altura de Cibeles, seu de l’ajuntament, els manifestants tenien encàrrecs per a l’alcalde: «Almeida, te n’aniràs, i l’Orgull seguirà», dedicaven a crits a l’alcalde de la ciutat, que aquest any s’ha negat a penjar la bandera arc de Sant Martí dels balcons del consistori.

Les reticències de l’ajuntament a implicar-se en l’organització han marcat les jornades prèvies de l’Orgull d’aquest any. Tampoc la Comunitat de Madrid ha mostrat l’entusiasme d’altres vegades amb una cita que en la seva última edició, la del 2019, va reunir un milió i mig de visitants i va deixar 400 euros a la ciutat. Si abans Telemadrid retransmetia la manifestació de principi a final, aquesta vegada la cadena autonòmica ha optat per emetre un festeig taurí. «Després diran que no tenim motius per pensar que anem cap enrere», insistia Mili Hernández camí de la plaça de Colón, on s’ha acabat la manifestació.