El rastre de la pandèmia en la salut mental: més trastorns d’alimentació i intents de suïcidi

Els problemes mentals en els joves van augmentar més d’un 20% en la pandèmia, un increment que s’ha reduït camí d’una estabilització en aquesta etapa de covid-19 ja sense restriccions i que ha tingut reflex sobretot en problemes d’alimentació, autolesions i intents de suïcidi entre adolescents, però també en edats més primerenques de vuit o nou anys, amb més predomini de les noies.

«Hi ha hagut una reducció en l’edat de presentació d’aquests problemes», ha alertat la cap del Servei de Psiquiatria, Psicologia Clínica i Salut Mental, Hospital Universitari La Paz, Madrid, María Fé Bravo, que dirigeix un curs a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander sobre l’«epidèmia de conductes suïcides entre els joves», un assumpte reconegut per l’Organització Mundial de la Salut, ha recordat.

Segons ha assenyalat Bravo en una trobada amb mitjans de comunicació, l’augment dels problemes mentals entre els joves, que ha afectat «molts països», va començar a detectar-se a partir de finals del 2020, s’ha mantingut de forma «molt significativa» al llarg dels dos últims anys i «ara comença a estabilitzar-se».

La cap del Servei de Psiquiatria de La Paz ha recordat que l’autolesió o l’intent de suïcidi de vegades és un «intent de recerca d’ajuda o un escapament» que podria estar relacionat amb algunes de les circumstàncies que s’han produït en el context de la pandèmia, tot i que ha precisat que en el cas dels joves ja es detectava abans un increment «progressiu» dels problemes de salut mental, amb un «fort» augment dels relacionats amb l’alimentació.

I ha explicat que això pot tenir diverses causes, com la ruptura de les relacions interpersonals, que per als joves són «sistemes de suport social i amortidors del malestar», cosa que també ha fet que es focalitzin més aquestes relacions a través de les xarxes socials, en què, segons ha apuntat, es perd la comunicació «empàtica verbal i no verbal». «Hi ha diferents peces: la peça del canvi de rutina, la peça de l’aïllament, la peça de la reducció de les relacions interpersonals en els joves, del suport dels iguals, i la peça de l’augment de la relació a través dels mitjans digitals», ha resumit, a la qual cosa ha afegit la fase de la «culpabilització» dels joves com a transmissors de la covid per cuidar menys en les seves relacions i que «després s’ha anat abandonant».

La tornada a la normalitat

María Fé Bravo ha incidit que es tracta d’un conjunt de factors que, a parer seu, «es tardarà molt temps» a analitzar per comprendre un increment de problemes de salut mental, que «continua creixent, però no puja amb la mateixa rapidesa», entre altres raons per l’eliminació de les restriccions, encara que també perquè s’han articulat algunes mesures, com l’increment dels equip de professionals sanitaris, «tot i que mai és tot el necessari».

«Probablement, aquesta tornada a la normalitat, aquesta possibilitat de reprendre el contacte interpersonal, empàtic, relacional, hi pugui estar influint», ha apuntat la directora del curs, que ha incidit en el «tímid reforç» que s’ha produït en els serveis de salut mental a Espanya, però també ha apuntat altres àmbits per a la prevenció.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Entre aquests àmbits, ha apuntat també a l’espai educatiu, tant a les escoles o instituts com a la universitat, que ha assenyalat com a «important» a l’hora d’aplicar mesures per prevenir «situacions estressants» com l’assetjament.

I ha incidit a acabar amb els missatges socials de culpabilització dels joves, que durant la pandèmia van tenir «un efecte contraproduent», mentre ha cridat a la prudència a l’hora de plantejar intervencions en l’àmbit de les xarxes socials, i ha apostat per «conèixer una mica més com funcionen» per actuar de forma adequada. «De vegades és millor no intervenir-hi, abans que intervenir-hi malament», ha sentenciat.