«La pandèmia ha sigut un màster brutal, he crescut com a professional»

Bé, perquè el virus segueix entre nosaltres. El primer homenatge va ser molt impactant perquè es va produir pocs mesos després de la primera onada. Ara el virus ha disminuït en gravetat i volum, la pressió assistencial no és la mateixa, però la pandèmia segueix. Però, a part de l’homenatge, estaria bé el reconeixement als sanitaris en altres termes, cal cuidar-los perquè fa tres anys que som al peu del canó i també som persones.

Les autoritats han fet moltes promeses en aquests tres anys, ¿no han servit per millorar la sanitat pública?

Sí, han servit per posar el focus en l’atenció a la sanitat però encara queda feina per fer. Per exemple, en infermeria, falten infermeres, per la qual cosa s’hauria de mirar la formació de les professions sanitàries i incrementar-ne encara més el nombre de places i que siguin professions atractives per als qui iniciïn la carrera. A més, s’ha de cuidar els que ja estan treballant perquè després de tot el viscut hi ha molt cansament.

¿Què va ser el més dur dels primers mesos de la pandèmia?

El canvi radical que va patir l’atenció sanitària, perquè vam deixar de tenir qualsevol tipus de pacient per atendre només pacients covid. La transformació que va tenir l’hospital i haver d’adaptar-nos d’una manera tan ràpida als canvis de protocol va ser excepcional.

En el seu discurs en el primer homenatge d’Estat va denunciar la soledat en la qual van morir molts pacients.

Efectivament, van ser uns mesos molt durs perquè molts de nosaltres ens vam aïllar de les nostres famílies per evitar un possible contagi a casa i, respecte a les pacients, va ser molt dur, no hi entrava ni un sol familiar, la gent et cridava preguntant per la família... Va ser una situació dura perquè a part de professionals som persones i enteníem la situació que vivien. Per això, vam intentar fer el millor acompanyament possible fins al final de la vida.

¿Quines carències van patir els hospitals en la primera onada?

A la Vall d’Hebron no vam tenir problemes de material, d’epis, ni de professionals, vam tenir sort perquè teníem prou gent. Les deficiències potser van ser els canvis continus de protocols, cosa que va provocar que la informació hagués d’arribar molt bé a tots els professionals i vam posar molta cura en això.

A l’àrea d’urgències on treballa, ¿la pandèmia ha servit per reestructurar el servei o introduir-hi millores?

Hem après moltes coses que han fet que es millorin circuits, protocols, la fluïdesa d’informació amb la resta de serveis, que abans no estava protocolitzada. La pandèmia ha sigut molt dura però ha portat alguns canvis que han sigut positius quant a organització. Per exemple, a urgències hem canviat el model d’atenció. Abans un equip feia la primera assistència i després es canviava, ara l’equip assistencial atén el pacient des del principi i durant tota la seva estada a urgències.

Personalment i professionalment, ¿com han sigut aquests tres anys?

Professionalment, he crescut com a professional, la pandèmia ha sigut un màster brutal. Personalment, ha sigut dur, allunyar-te de la família per poder treballar i dedicar-te només a l’atenció del pacient i cuidar els professionals sanitaris, que necessitaven estar informats i cuidats emocionalment perquè estaven en contacte directe amb els pacients. M’ha servit per aprendre moltes coses.

¿Pot posar un exemple de coses apreses?

La gestió dels equips. S’ha treballat d’una manera en què on no arribava un professional, n’arribava un altre fos de la categoria que fos. S’han unificat equips, cosa que ha servit per estrènyer relacions i maneres de treballar.

I mentalment... ¿ha necessitat ajuda o ha hagut d’oferir ajuda emocional als companys?

Jo no he necessitat ajuda malgrat que he passat moments més o menys bons, però sí que hi ha hagut companys que sí que l’han necessitat i hem fet, entre nosaltres, l’atenció que hem pogut.

La pandèmia continua sense donar treva... ¿Veu bé que s’hagin relaxat les restriccions?

Si les autoritats han pres aquestes decisions, entenc que han cregut que era la millor opció. Tampoc podem estar tota la vida amb totes les restriccions actives perquè la salut de la població se’n ressentiria.

Alguns experts i autoritats, davant l’explosivitat de l’onada actual, recomanen que als interiors es torni a portar mascareta. ¿Secunda el consell?

Jo recomanaria màxima precaució sempre, en interiors i exteriors, i que tothom estigui correctament vacunat. La vacuna és efectiva perquè la gravetat dels pacients ha anat minvant.

¿La setena onada està provocant, de nou, un augment de la pressió a urgències?

Sí, es manté una pressió elevada de casos covid, però per sort no són casos greus, en algunes ocasions requereixen ingrés hospitalari, d’altres un control de l’evolució, però no són casos crítics. L’actual variant, de moment, no està generant pacients que es compliquin i hagin d’ingressar a l’uci.

¿Creu que caldria vacunar ja els més grans de 60 anys, com ha recomanat la UE?

Si els experts ho han recomanat, per alguna cosa serà, i vista l’efectivitat de les dosis anteriors, endavant.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

¿Fa tres anys hauria pronosticat que la covid seguiria entre nosaltres?

Que seguiríem amb aquesta pressió assistencial potser no, que hagués quedat com una cosa més residual sí, però encara continua pressionant.