Cinc patronals demanen un gir en el nou model de residències a Catalunya

Just en el pitjor moment la pandèmia del coronavirus, el juny del 2020, el llavors conseller d’Afers Socials, Chakir el Homrani, aprovava un decret que canviava lleugerament les regles del joc per a les residències privades que reben finançament públic a partir de la llei de la dependència. «Estàvem en un moment de molt alta tensió, canvis constants de protocols... en aquell moment molts centres ho van passar per alt i ara ens hem adonat de la importància que tenia aquell text», explica Montserrat Falguera, responsable de la Federació d’Entitats d’Assistència a la Tercera Edat (FEATE).

La meitat dels llits

A Catalunya, el 48% dels llits de residències geriàtriques (28.626 llits) pertanyen a centres privats, però l’ús és públic. La Generalitat destina més de 500 milions d’euros per finançar aquestes places que utilitzen persones amb un grau de dependència reconegut, després d’una llarga llista d’espera. Per rebre els fons (i els pacients), aquests centres privats han de tenir una acreditació del Govern. I els nous paràmetres fixats, alguns en presumeixen, dificultarien passar de nou aquest examen per renovar la seva concessió pública.

Edificis sense barreres

La Confederació del Tercer Sector és una de les entitats signants en una carta, enviada dimecres passat, que implora una reunió urgent amb la conselleria de Drets Socials. També ho fa la Unió de Petites i Mitjanes Residències (UPIMIR). «El problema és que ens obliguen a complir amb el decret d’accessibilitat del 2015 per rebre finançament públic, i en aquests últims set anys només s’han construït una trentena de centres: l’àmplia majoria, el 80% dels centres, no estan adaptats a aquesta normativa», insisteix Vicente Botella, el seu president. Una xifra, la que apunta Botella, que és tan sols una estimació.

Aquest decret d’accessibilitat fixa, per exemple, un mínim de metres quadrats de què han de disposar les habitacions, les mesures dels armaris, l’amplitud de les portes i els passadissos, així com la mida de les sales d’activitats, zones comunes i la cuina. «En un context de llargues llistes d’espera i de falta de places públiques, no poden obligar-nos al tancament. Això concerneix tota la ciutadania», insisteix Botella.

Risc de demolició

«A nosaltres no ens preocupa el fet d’haver d’ampliar ràtios de professionals o apujar els salaris, el gran problema que tenim és en l’estructura arquitectònica. Hi ha moltes residències que hauran de fer obres o, directament, ser demolides per adaptar-se a les normes», assegura també Joan Gracia, president d’Associació de Centres d’Atenció a la Dependència de Catalunya (ACAD), que concentra la majoria de centres de dia per a persones dependents. Una opinió que també comparteix l’associació de directors de residències (ASCAD). «El pitjor és que no ens donen un termini per adaptar-nos a la normativa ni tampoc ajudes per rehabilitar», es queixa el seu president, Andrés Rueda.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

La Generalitat respon que els centres es poden presentar a una convocatòria dels fons europeus que reparteix fins a 70 milions d’euros per fer obres de rehabilitació d’edificis. «El problema és que només tenim 20 dies per presentar-nos-hi, no tenim temps a fer tot l’estudi d’obres d’aquestes característiques», replica Gracia.

Per contra, la patronal ACRA (Associació Catalana de Recursos Assistencials), que controla el 70% de les places residencials de la tercera edat a Catalunya, no coincideix en aquesta preocupació. «Estem esperant que es resolguin les acreditacions, però el tema de l’accessibilitat a tot estirar afecta uns 20 o 30 centres de tot Catalunya, menys del 10%», comenta la seva presidenta, Cinta Pascual. «Això no és un problema per a les residències catalanes, ara el que ens preocupa és l’onada de calor», conclou.