Enric Campàs: «Els ajuntaments no podem gestionar sols les urbanitzacions autoconstruïdes»

¿Com ha viscut l’incendi?

Amb molta inquietud, tristesa i preocupació. Me’n vaig assabentar quan estàvem amb els regidors celebrant la festa major i ens va tocar córrer. Quan es declara un incendi així un es veu desbordat i ho intenta fer el millor possible per protegir el municipi i facilitar la feina dels professionals. Vam ser on va caldre ser. A l’ajuntament, a la piscina municipal i al carrer Farrell, ajudant a remullar la zona.

A la zona cremada s’ha emocionat...

És la imatge que causa el patiment de tanta gent afectada.

¿Té dades de l’afectació?

Al Pont de Vilomara i Rocafort s’han cremat 1.200 hectàrees de les 1.700 totals. Sabem que hi ha 35 vivendes afectades de diversa gravetat, algunes amb danys totals, altres de parcials. Aquesta xifra es veurà augmentada per la tasca que estan fent Mossos, Bombers, els Serveis Tècnics Municipals i la Diputació de Barcelona per tenir-ne una fotografia més precisa.

El més greu en aquest incendi ha sigut la pèrdua de vivendes...

Estem treballant perquè ningú passi la nit en aquest punt habilitat d’urgència i trobar allotjaments a la totalitat d’afectats. S’hi han implicat totes les institucions: Protecció Civil, la Generalitat, la Diputació de Barcelona (que ens aquesta ajudant molt), el SEM, Mossos... Agraeixo les mostres de suport i ajuda des del primer moment. I m’agradaria agrair la feina de totes les persones implicades en l’extinció del foc i a atendre els afectats, i de tots els veïns del poble que s’han bolcat en aquesta situació. No tenia el més mínim dubte que el poble respondria amb solidaritat.

¿Ja ha demanat catalogar la zona com a catastròfica?

Ho he traslladat a la delegada del Govern a Catalunya. Necessitem obtenir ajuts econòmics i agilitat en els tràmits per beneficiar al màxim els veïns afectats.

Precisament dilluns, els veïns el van esbroncar en la primera reunió de valoració...

Hi ha molta ansietat i nerviosisme, s’entén perfectament la tensió dels veïns afectats quan no sabien com estava casa seva. Ara ja han pogut conèixer la situació. Entenc el seu patiment i, com a responsables, hem d’ajudar a mantenir la serenitat.

¿Quan es va construir River Park?

Als anys 70 i 60, com la majoria d’urbanitzacions autoconstruïdes amb dèficits urbanístics a Catalunya: sense cap infraestructura i serveis molt justos. Els ajuntaments, sense el suport d’altres institucions, hem hagut d’afrontar aquesta dificultat amb els nostres recursos. El 2018 es van fer els projectes d’urbanització i reparcel·lació. Es van obrir les franges perimetrals, manteniment.... el que tocava fer. Fa una setmana anunciàvem una ajuda d’un milió d’euros de la Diputació de Barcelona per posar-hi enllumenat. A Catalunya tenim un gran problema amb aquest tipus d’urbanitzacions. Els municipis, sobretot els petits, no en podem afrontar sols la gestió i el desenvolupament. Tenim recursos molt limitats. Hauríem de comptar amb el suport de totes les institucions.

¿Són un problema perquè estan envoltades per combustible forestal?

Hi ha molt combustible i ens trobem moltes desgràcies. Hem de treballar per solucionar-ho. Que River Park serveixi d’exemple perquè ens adonem del que no es pot repetir. La situació forestal s’ha de replantejar. Ho diuen els especialistes, això anirà a més. Els ajuntaments petits no tenim recursos per fer les neteges forestals amb la celeritat que cal. El nostre pressupost no arriba ni als 4 milions d’euros.

Els Mossos han confirmat que algú es va saltar la prohibició d’entrar al bosc i va causar el foc de manera intencionada.

El dia que es va declarar el nivell 3 del Pla Alfa, vam posar tanques amb cartells advertint que l’accés estava restringit. Per desgràcia, els Mossos i els Agents Rurals no poden estar a tot arreu. És impossible. Prou feina fan.

Notícies relacionades

«Només veiem desolació»: els veïns del Bages enmig de les ruïnes de la urbanització delmada per l’incendi

«La meva casa són cendres, no n’ha quedat res»: la tràgica tornada a casa dels veïns de l’incendi del Bages

Aquests dies, els responsables de la Generalitat i la Diputació li van prometre ajuts econòmics encara sense quantificar. ¿Tem que es quedin en l’oblit?

Una de les nostres feines és ser pesats, i ho serem. Tot el que calgui per obtenir el màxim d’ajuts econòmics i tècniques per revertir aquesta situació.