El foc, desbocat a Galícia: en un dia 10.000 hectàrees

Les flames van avançar aquest dimecres desbocades per les muntanyes gallegues, singularment per les comarques d’O Courel i Valdeorras. En una sola jornada van calcinar 10.000 hectàrees més, convertint-la en la més destructiva des que va començar l’actual onada d’incendis, desencadenada la nit de dijous a divendres per una tempesta elèctrica que va descarregar uns 6.000 llamps a Galícia. En sis dies, els focs van consumir més de 30.000 hectàrees, arrasant més 85 immobles i provocant el desallotjament de 1.400 veïns per l’aproximació de les flames a 80 llogarrets.

El dia d’ahir va deixar, a més, dos incendis convertits en els més grans de la comunitat dels últims vint anys. Un és del Carballeda de Valdeorras (Ourense), que en un únic front va arribar a les 10.500 hectàrees. I l’altre és el de Folgoso do Courel-A Pobra de Brollón (Lugo), que després d’unir-se quatre focus al llarg de diverses jornades ara és tot un, amb un balanç de 10.000 hectàrees.

Tots dos superen el que fins ara era considerat l’incendi més gran registrat a Galícia, el que es va produir el 2017 durant l’onada d’incendis ocorreguda el mes d’octubre i va afectar la província de Pontevedra. Es va iniciar en la parròquia de Padróns i va acabar per propagar-se a municipis pròxims com Pazos de Borbén, Redondela i Soutomaior (tots a la província de Pontevedra), consumint gairebé 8.880 hectàrees de terreny. El segon més greu des del 2011 es va registrar l’any 2006, al municipi de Pontevedra de Cerdedo, que va arrasar 7.316 hectàrees de muntanya. Tots dos queden ja a distància dels dos més grans d’aquesta onada d’incendis, que, a més, a última hora d’ahir, seguien fora de control, segons l’informe emès per la Consellería do Medi Rural.

Altres focs

També continuaven descontrolats els tres següents incendis més grans actius: el de Vilariño de Conso amb 4.000 hectàrees en el seu balanç que afecta el Parc Natural do Invernadeiro; el d’Oímbra, que va entrar des de Portugal, amb 1.800 hectàrees; i el de Folgoso do Courel que es va iniciar en la parròquia de Seceda, amb 1.100 hectàrees.

Al Concello d’Oímbra es registren dos incendis més, també originats a Portugal, que ahir a la nit no estaven controlats i ja portaven 750 hectàrees cremades. Tots els altres, tots ells amb extensions calcinades per sota de les 400 hectàrees, es mantenien estabilitzats.

Malgrat que ahir les flames van consumir unes 10.000 hectàrees a causa del vent i l’increment de la temperatura, almenys no s’hi van sumar noves cases destruïdes ni tampoc van provocar més desallotjaments, si bé cinc localitats continuaven l’alerta nivell 2 per la proximitat del foc.

Quant als 1.400 veïns que en els dies anteriors van haver de ser evacuats de 80 llogarrets d’O Courel i Valdeorras, el president de la Xunta, Alfonso Rueda, va precisar ahir que entorn del 90% ja van poder tornar a casa.

A més, va garantir que els veïns que hagin vist afectada casa seva, tot i que la majoria no eren vivendes habituals, comptaran amb ajudes «ràpides», la concessió de les quals s’aprovarà avui al Consello de la Xunta. «Intentarem ser ràpids i eficaços perquè tots els perjudicats puguin rebre ajudes al més aviat possible», va indicar, i va afegir que aconseguirà independència de com evolucioni la tramitació de declaració de zones catastròfiques que demanen a Valdeorras i depèn del Govern central.

Reobertura de l’AVE

De fet, el ple de l’Ajuntament d’O Barco de Valdeorras va acordar ahir per unanimitat activar els passos per a la declaració de zona afectada greument per una emergència de protecció civil, abans denominada zona catastròfica. Tant Carballeda de Valdeorras com Rubiá preveuen afegir-se també a aquesta proposta i remetre conjuntament les demandes.

D’altra banda, el tram de l’AVE Madrid-Galícia que es mantenia tallat i totes les carreteres que continuaven tancades al trànsit per l’incendi forestal de Losacio (Zamora) es van reobrir aquest dimecres al matí amb normalitat. Els trajectes de l’AVE Madrid-Galícia s’havien reprès dimarts després de suspendre’s un dia abans, però el tram entre Zamora i l’estació de Sanabria Alta Velocitat, d’uns cent quilòmetres, s’havia de fer en transport alternatiu per carretera com a conseqüència del foc.

L’ONG Fundació Franz Weber va xifrar en 250.000 els animals morts a causa dels incendis a Galícia fins dimarts, amb base en els models predictius de la Universitat de Sidney (Austràlia) que estimen que per cada hectàrea conviuen entre deu i quinze individus d’espècies de mamífers, invertebrats, aus i altres petits éssers vius.

«A això caldria sumar-hi aquells que no han pogut ser alliberats d’explotacions ramaderes i a animals de família, com gossos, gats i petits rosegadors», assegura en un comunicat.

Respecte al conjunt de l’Estat, els incendis han arrasat a Espanya des de començament d’any 182.497 hectàrees forestals, amb la qual cosa en poc més de sis mesos i mig han cremat només 7.000 hectàrees menys que en tot 2012, any en què van cremar el rècord de 189.376 hectàrees, segons dades de l’organisme europeu EFFIS basades en imatges per satèl·lit

Notícies relacionades

L’aigua pujarà dos euros de mitjana per rebut a BCN i 22 ciutats

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Segons dades del Sistema Europeu d’Informació sobre Incendis Forestals (EFFIS, per les seves sigles en anglès), que utilitza per als seus càlculs imatges satel·litàries del Copernicus, la superfície cremada fins ara supera ja la de tot el 2017, el segon pitjor any de la sèrie històrica (iniciada el 2006), amb 130.920 hectàrees arrasades per les flames.

A més, cal tenir en compte que continuen avançant incendis de grans dimensions, com el de Losacio (Zamora), que s’ha cobrat dues vides, i els de Carballeda de Valdeorras i Folgoso.