¿Per què es produeixen tants incendis a Espanya?

L’èxode rural massiu viscut des de mitjans del segle XX és la principal causa dels devastadors incendis que arrasen Espanya, segons els experts, que consideren un error centrar els esforços en l’extinció en lloc de fer-ho en la prevenció.

L’abandonament de l’activitat rural ha comportat que els camps hagin sigut colonitzats per uns boscos que han crescut sense control ni manteniment i sobre els quals, en molts casos, no es pot actuar, perquè estan en àrees protegides, com els parcs nacionals o naturals.

«De focs n’hi haurà i com més arbres tinguem, més risc hi haurà. L’abandonament del camp per falta de rendibilitat ha fet que es recuperin molts boscos», segons el president de l’organització de certificació forestal PEFC-Internacional i degà del Col·legi d’Enginyers de Muntanyes, Eduardo Rojas.

Segons la seva opinió, pretendre que no hi hagi incendis «no és realista», i atribuir-los en exclusiva al canvi climàtic suposa no voler veure la realitat, ja que, pel seu clima, Espanya pateix de manera recurrent onades de calor i períodes de sequera. «El canvi climàtic n’és un accelerador, però no n’és la causa», ha afirmat.

Pastura abandonada i seca

La majoria dels incendis s’estan registrant a l’interior, en zones on hi ha molta pastura abandonada, que crema a gran velocitat perquè està molt seca per les altes temperatures, i en àrees de muntanya despoblades, amb molt terreny en trànsit a bosc.

A més, hi ha la «bomba de rellotgeria» que suposen les zones d’interfície urbanoforestal, en què s’uneixen bosc i ciutat, sobretot a la costa mediterrània i en ciutats com Madrid, i que tampoc s’estan gestionant adequadament.

«Un incendi en aquestes zones, en què hi ha molta població i vivendes, distrauria molts mitjans clau per lluitar contra els incendis forestals», ha advertit.

Tot i que Espanya és un dels països del món amb un dels millors sistemes d’extinció d’incendis, els focs estan sent molt virulents perquè hi ha molt combustible i estan superant entre tres i deu vegades la seva capacitat tècnica, segons Rojas.

Després de considerar que la millor medicina seria canviar la manera de gestionar el territori, ha lamentat que hi hagi tanta resistència a desbrossar o talar un arbre, quan això és precisament el que necessiten els boscos per estar lliures de biomassa, que equival a combustible.

Extreure la biomassa permetria a Espanya reduir entre un 10 i un 15% les importacions de gas, però, lamentablement, «tot són traves», perquè alguns pensen que això porta a la desforestació, quan en realitat aquesta es deu que es cremen els arbres i que no hi ha coratge per reconèixer que la causa està en l’abandonament».

Tornar l’activitat al camp

L’èxode rural ha portat que hi hagi molt territori amb una densitat de població inferior a la del neolític, segons l’enginyer i president de la Plataforma Forestal Valenciana, Rafael Delgado, que ha apuntat que només al camp valencià s’abandonen una mitjana de 9.000 hectàrees agrícoles a l’any, la meitat de les quals aproximadament es cobreixen de bosc.

Això dona una idea de l’increment que hi ha hagut dels boscos, que no només han crescut externament, sinó també internament, i cada vegada són més densos i, per tant, amb més càrrega de combustible.

«Els boscos són més densos i extensos que mai des del neolític a Espanya per efecte de la despoblació» i no s’estan gestionant de manera adequada, en molts dels casos per les traves que implica portar activitat a les zones protegides.

S’està confiant la gestió dels incendis als serveis d’extinció, que, tot i que els d’Espanya estan considerats entre els millors del món, s’estan exposant a focs que superen molt la seva capacitat, cosa que és «una temeritat», ha advertit.

«Si no es canvia la manera de gestionar el territori, el problema continuarà empitjorant», segons Delgado, que opina que la millor manera de prevenir el foc seria tornar l’activitat a les zones rurals i gestionar els recursos pensant «en els que viuen allà i no per als que viuen a la ciutat» i van al camp els caps de setmana.

Notícies relacionades

Fins a 250.000 animals poden haver mort abrasats en els incendis a Galícia

L’aire de Castella i Lleó, contaminat pels incendis: a casa amb les finestres tancades

«No s’està volent afrontar això i seguim amb el disc ratllat de l’ultraproteccionisme. Estem protegint el territori però no les societats que hi viuen», ha lamentat.

No es tracta que no hi hagi espais protegits, sinó de protegir-los d’una altra manera. «Cal generar economia rural, i amb això no parlo d’instal·lacions fotovoltaiques i coses així que es fan des de les ciutats i que porten impactes negatius, parlo de generar les condicions per tornar l’activitat al camp», ha assenyalat.