160 milions de dones no tenen cobertes les necessitats anticonceptives

Més de 160 milions de dones i adolescents al món no van tenir cobertes les necessitats anticonceptives el 2019, segons un estudi que constata la diferència entre regions i «la llacuna» que hi continua havent en l’ús d’anticonceptius, malgrat els «grans avenços» que hi ha hagut des del 1970.

Els resultats de l’anàlisi, basada en dades de 1.162 enquestes i en modelitzacions, es publiquen a la revista ‘The Lancet’, en un article que proporciona estimacions sobre l’ús, la necessitat i el tipus d’anticonceptius en 204 territoris i països des del 1970 fins al 2019.

Els autors recorden que permetre planificar la maternitat possibilita que les adolescents es mantinguin a l’escola i que les dones continuïn amb la seva educació i una feina que, més endavant a la vida, conduirà a l’empoderament social i econòmic.

Entendre quins grups d’edat tenen més necessitats insatisfetes és vital perquè els responsables polítics adaptin i facin accessibles els tipus d’anticoncepció, afegeixen.

L’estudi defineix la taxa de prevalença d’anticonceptius moderns com la proporció de dones en edat reproductiva (15-49 anys) que utilitzen mètodes de contracepció moderns, entre els quals, l’esterilització, la píndola, els preservatius o el DIU (tots els altres, com les dutxes vaginals, els períodes d’abstinència o el mètode del calendari són tradicionals).

Així, arreu del món, la proporció de dones en edat reproductiva que utilitzen mètodes anticonceptius moderns va augmentar del 28% el 1970 al 48% el 2019. La demanda satisfeta va passar del 55% el 1970 al 79% el 2019.

Malgrat els importants increments, les estimacions de l’estudi assenyalen que 163 milions de dones que el 2019 no utilitzaven anticonceptius consideraven fer-ho.

Annie Haakenstad, de la Universitat de Washington, afirma que els resultats indiquen que el lloc del món en què viu una dona i la seva edat continuen influint significativament en l’ús dels anticonceptius.

Per regions, el Sud-est Asiàtic, Àsia Oriental i Oceania van tenir l’ús d’anticonceptius moderns més alt (65%) i demanda satisfeta (90%), mentre que l’Àfrica Subsahariana va registrar la menor utilització d’anticonceptius moderns (24%) i demanda satisfeta (52%).

Entre els països, els nivells d’ús d’anticonceptius moderns van oscil·lar entre el 2% del Sudan del Sud i el 88% de Noruega (a Espanya va ser del 57%, mentre que la demanda de satisfacció va arribar al 90%).

La necessitat insatisfeta va ser més alta al Sudan del Sud (35%), la República Centreafricana (29%) i Vanuatu (28%).

L’estudi conclou que, en comparació amb altres grups, les dones i adolescents de 15 a 19 anys i de 20 a 24 anys tenen les taxes més baixes de demanda satisfeta a escala mundial, estimades en un 65% i un 72%, respectivament.

43 milions de dones joves i adolescents de tot el món no van tenir accés als anticonceptius que necessitaven el 2019.

Segons els tipus, l’esterilització femenina i els anticonceptius orals eren dominants a l’Amèrica Llatina i el Carib, la píndola anticonceptiva oral i els preservatius als països d’ingressos alts, i els DIU i els preservatius a Europa central, Europa oriental i Àsia central.

L’esterilització femenina representava més de la meitat de l’ús d’anticonceptius al sud d’Àsia.

A més, a vint-i-vuit països més de la meitat de les dones utilitzaven el mateix mètode, cosa que indica que hi pot haver una disponibilitat limitada d’opcions en aquestes zones.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Per Rafael Lozano, també de la Universitat de Washington, l’estudi posa de manifest que no només cal posar els anticonceptius a disposició de totes les dones, sinó també cal oferir-los opcions adequades.

«Diversificar les opcions en zones que poden dependre excessivament d’un sol mètode podria ajudar a augmentar-ne l’ús, sobretot quan el mètode més utilitzat és el permanent», va afegir.