El sector de la discapacitat intel·lectual reclama les places públiques destinades al col·lectiu

Costa va arribar a celebrar amb els seus pares que havia passat les oposicions. Va ser l’abril passat, quan va rebre una notificació que era «apta». Havia quedat entre els 70 primers aspirants al primer exercici. I aquí el desconcert. Perquè al cap d’un mes va rebre la notificació del segon exercici de l’examen: no apta. Lluís Costa, pare de la Laura, qüestiona la tardança a notificar el resultat d’un examen, al cap de quatre mesos, i que els resultats es donin per fases i amb una terminologia confusa. L’associació en defensa del sector de la discapacitat intel·lectual Dincat li dona la raó i remarca que això és un exemple de la falta d’accessibilitat. «Aquestes persones han de tenir accés a informació clara que els permeti entendre ja sigui les condicions d’un examen, un programa electoral o un prospecte mèdic», assenyalen.

Dels 400 candidats que s’hi van presentar, 131 van aprovar el primer exercici i d’aquests, 75 van aprovar el segon. Amb la qual cosa, només la meitat de l’ocupació pública oferta a aquest col·lectiu queda coberta. A partir d’aquí, famílies i Dincat han denunciat la manera en què es van desenvolupar aquestes oposicions. «Els exàmens es van fer sense les adaptacions adequades. Que només hagin aprovat 75 persones és molt indicatiu», remarca Carles Campuzano, president de Dincat, que recorda que l’entitat va col·laborar en la preparació dels temaris de les oposicions, però lamenta que a la resta del procés les seves aportacions no han sigut tingudes en compte.

Així, el col·lectiu denuncia que «les proves van ser excessivament llargues, sense pauses. Incloïen preguntes que no apareixien en el temari adaptat que s’havia elaborat conjuntament amb Dincat, no s’ajustava a les normes de lectura fàcil i incorporava un exercici que descomptava les respostes errònies». En definitiva, «no es va tenir en compte el perfil dels estudiants», critiquen des de Dincat.

El Govern assegura que es va anar amb «compte»

No ho veuen de la mateixa manera en el Departament de Presidència, de qui depèn la direcció general de Funció Pública. Fonts de la conselleria asseguren que la convocatòria d’oposicions es va realitzar «amb especial cura i interès». «Es van fer adaptacions específiques», «es va incrementar el temps de les proves» i el personal va ser «especialment curós en les explicacions». Afegeixen que «totes les preguntes eren al temari» i que l’examen es va preparar en lectura fàcil. Conclouen que els resultats d’aprovats estan «en línia amb els d’altres convocatòries». I asseguren que «aquells que ho han sol·licitat se’ls ha donat còpia dels seus exercicis». Aquest extrem el desmenteix taxativa Costa, que ha demanat veure l’examen i encara no ha rebut resposta.

Exigeixen solucions

Laura Costa reclama que les 75 places que han quedat vacants es cobreixin per ordre de puntuació amb la resta de candidats. Ho considera «el més just» després de dos anys estudiant. «Com jo hi ha molta gent desil·lusionada. Ja tenim prou problemes i aquestes coses ens afecten encara més psicològicament», diu la jove. La seva família portarà el cas davant la nova síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas. I Dincat farà el mateix en representació de més famílies. L’entitat també ha plantejat com a alternativa que es convoquin de forma immediata i amb un procés adaptat i àgil altres oposicions per cobrir aquestes 75 places.

Notícies relacionades

María Luisa Ferrerós: "Una llauna de sardines és un sopar formidable per al cervell del teu fill"

Una ferida en cada aniversari

Així l’hi han plantejat per carta a la consellera de Presidència, Laura Vilagrà. Però de moment, la resposta «no ha sigut satisfactòria» ni han proposat solucions, explica Campuzano. «Estem indignats. En els últims dos anys hem estat insistint en la necessitat de coordinar-nos per garantir un examen en condicions per a aquestes persones i no hem sigut escoltats», afegeix.

«No ens rendirem. Ho batallarem», afirma amb convicció Lluís Costa, que ja ha presentat un recurs davant la direcció general de Funció Pública. Recorda que la inserció laboral dels discapacitats intel·lectuals va ser un «compromís social i polític» del Govern i exigeix «que es compleixi».