Del ‘Nene’, el boxejador homicida, a l’‘Hannibal Lecter’ gallec: els presos més perillosos d’Espanya

El pres més perillós d’Espanya en els últims anys ha sigut, mentre ha estat a dins, Fabrizio Silva. Hi ha cert consens entre els funcionaris de presons del nostre país a atorgar-li aquest qüestionable honor a aquest reu de Guinea Bissau. Fabrizio João Silva Ribeiro, d’1,90 d’altura i 120 quilos, va deixar rere seu una reguera d’agressions, morts i incendis mentre va ser a la presó.

Va entrar a la presó el 2004 per haver matat la seva nòvia a Bilbao assestant-li 25 punyalades. El 2014 va assassinar a cops el seu company de cel·la a la presó de Còrdova. El 2016 va enviar 8 funcionaris de presons de Puerto III (Cadis) a l’hospital. Dos d’ells van quedar en estat greu, després d’haver sigut atacats amb una punxó artesanal. Desenes d’incidents menors i innombrables trasllats per les presons d’Espanya completen el seu historial. Els seus propis companys el qualificaven com a «pura maldat» i pregaven no compartir espai amb ell.

Tan perillós era que tenia una galeria sencera només per a ell; es mantenia en aïllament constant i ocupava en solitari una de les cel·les. No tenia cap contacte amb la resta dels interns. Els funcionaris prenien tota mena de precaucions cada vegada que s’acostaven a ell. El menjar li era subministrat a través d’una porta metàl·lica. Sortia al pati sol, es dutxava a la seva cel·la i era controlat a través d’una pantalla.

A Fabrizio el van trobar inconscient a la seva cel·la una tarda d’octubre del 2019. Tenia els pantalons abaixats. Els funcionaris, al veure que no contestava, van sospitar que volia simular un problema perquè se li acostessin i agredir-los. Van extremar la precaucions, però a l’accedir-hi van veure que eren innecessàries. Fabrizio havia mort. Va dir l’autòpsia que de mort natural, tot i que tenia un fort cop a la cara que hauria rebut al desmaiar-se i precipitar-se contra el terra.

Fabrizio ja no hi és, però els funcionaris de presons espanyoles es continuen exposant diàriament a agressions per part d’alguns dels reus més conflictius. No són els més mediàtics; alguns d’ells no són ni coneguts entre l’opinió pública. Però, pel nombre d’incidents de generen dins de la presó, aquests són els presos més perillosos de les presons espanyoles, segons ha pogut contrastar aquest mitjà amb fonts penitenciàries.

‘El Nene’, el boxejador homicida

Jesús Romero ‘el Nene’ és madrileny i té 32 anys. Des dels 16 anys està practicant esports de contacte com ara boxa i ‘muay thai’. En aquesta última disciplina va arribar a proclamar-se campió d’Espanya i va obtenir diversos premis en el circuit internacional. Va arribar fins i tot a lluitar de manera professional a Tailàndia, país originari d’aquest esport i lloc on el nivell d’agressivitat de la competició és més alt.

‘El Nene’ era un vell conegut de la policia madrilenya per haver protagonitzat diversos aldarulls. El que el va portar a la presó va tenir lloc al Metro de Madrid. Jesús va anar a robar el mòbil a un passatger, que se’n va adonar i va ser apunyalat per això. Quan el lladre va sortir a l’andana, els agents de seguretat de l’estació van intentar reduir-lo, i van rebre també una pallissa del boxejador. Finalment, van fer falta més de 5 persones per capturar-lo i portar-lo a comissaria.

Jesús va ingressar a la presó de Soto del Real per aquell atac, el dia de Nadal del 2018. El van posar a compartir cel·la amb un intern veneçolà de 55 anys i condemnat per narcotràfic. Aquella mateixa nit van tenir tots dos una discussió per la posició de la llitera que havien d’ocupar. El boxejador madrileny va començar a colpejar el veneçolà i el va matar.

Jesús Romero va ser condemnat a 12 anys més de presó per aquell homicidi. En l’actualitat compleix condemna a la presó d’Estremera, un altre penal madrileny. Allà hi va protagonitzar l’últim brutal atac. Va ser aquest 5 de juliol: un funcionari de presons conversava amb ell, semblava que amistosament. De sobte, ‘el Nene’ va explotar sense previ avís i va començar a clavar cops de puny i puntades de peu al funcionari a la base del crani; el mateix mètode d’atac amb què va matar el seu company de cel·la.

La seva forta complexió física (que ha mantingut durant la seva estada a la presó), el seu domini dels esports de combat i els seus problemes de salut mental (després de l’atac va ser traslladat a la Unitat Psiquiàtrica del Gregorio Marañón) fan d’ell una de les principals preocupacions dels funcionaris de presons d’Espanya.

Santiago, violent escriptor

A Sebastián Santiago Heredia, malagueny de 37 anys, li diuen ‘el Terror del Puerto’, per ser aquest el nom de la presó (Puerto III, Cadis) on ha comès les seves pitjors malifetes estant empresonat. «És com veure la mort i saber que te l’has de trobar. No tens la capacitat d’evitar-ho. És un tio a qui la vida li importa ben poc», explicaven alguns dels funcionaris que el custodiaven al penal gadità.

Santiago va entrar a la presó per primera vegada fa 17 anys, condemnat per un robatori amb força. Però des d’aleshores no ha tornat a sortir-ne. Ha sigut dins de la presó on el seu historial delictiu ha crescut de manera exponencial. Amb un imponent físic, Santiago ha protagonitzat nombrosos aldarulls a totes les presons espanyoles que ha ocupat. L’últim, el passat 4 de juliol a la presó de Campos del Río (Múrcia II).

Acabava de ser traslladat des de Cadis. No va passar ni una setmana a dins i ja havia protagonitzat una mena de motí en solitari: va calar foc al matalàs de la cel·la que ocupa en solitari al Mòdul IX. Quan els funcionaris van acudir a apagar les flames, van ser atacats pel pres. Dues hores més tard, va tornar a provocar un foc a l’habitacle, va trencar els vidres de la finestra i es va autolesionar, i va haver de ser traslladat d’urgència a un centre de salut fora de la presó per ser tractat.

El gruix de la carrera delictiva de Santiago ha tingut lloc, no obstant, a la presó de Puerto III. Allà ha protagonitzat incomptables atacs a funcionaris de presons. Un dels seus judicis es va intentar celebrar tres vegades, ja que les seves agressions durant els trasllats feia que se suspenguessin una vegada i una altra.

En una ocasió, fins i tot va arribar a ferir un funcionari de presons en una sola baralla. En el seu cas, els atacs se centren de manera única i exclusiva en els funcionaris, no en els companys de presó. «Ens ha donat tantes pallisses, els jutges el temen, com els guàrdies civils en els trasllats...», confessen fonts penitenciàries. Santiago, no obstant, està traient partit de la seva faceta de pres conegut i ja ha escrit un llibre sobre la seva vida a la presó que es titula Camino hacia la libertad.

L’‘Hannibal Lecter’ gallec

Són diversos els presos que han rebut en el seu entorn el sobrenom d’‘Hannibal Lecter’, amb referència al diabòlic protagonista d’El silenci dels anyells i interpretat per Anthony Hopkins. Però potser qui més ha fet per acreditar aquest àlies és Fernando Vázquez Ayude, un gallec de 52 anys que des de 1990 fa mèrits per aconseguir-ho (abans fins i tot que s’estrenés la pel·lícula el 1991).

Vázquez Ayude està delinquint des de 1984 i trepitjant la presó per delictes de tot tipus. Des d’atracaments fins a narcotràfic. Però, igual que en el cas de Santiago Heredia, el seu historial delictiu s’ha inflat durant la seva permanència a la presó. El 1990 va apunyalar un pres al penal de Monterroso (Lugo). El 1991, va encapçalar un amotinament a la presó manxega d’Herrera de la Mancha, on va segrestar un funcionari. El motí, precisament, ha sigut una de les seves especialitats, ja que n’ha liderat alguns durant la seva condemna, que ascendeix a 66 anys.

El segrest de funcionaris és també és un dels seus recursos habituals. L’últim va tenir lloc el 2019 a la presó cordovesa d’Alcolea. Va ser el 4 d’octubre, en la ronda de vigilància de nit. Pels volts de la 1 de la matinada, Vázquez Ayude li va dir a un altre pres perillós, de nom José Pastor, que s’anés preparant i armant amb el que tingués a mà, perquè que anava a segrestar un funcionari i necessitava que el secundés, segons va informar el col·lectiu de funcionari de presons Tu Abandono Me Puede Matar (TAMPM).

 «Tot seguit, aquests dos interns procedeixen a executar el pla que havien ideat. Comencen fent una trucada a l’intèrfon de comunicació amb els funcionaris, desafiant-los mentre destrossen les dues cel·les a cops, trencant tot el que tenen a mà», explicava el col·lectiu en un comunicat, explicant que els dos reus «aconsegueixen arrencar les finestres, amb els vidres de les quals aconsegueixen fer-se canelleres i armes tallants per poder portar a terme amb èxit el seu projecte de segrest».

«A causa de la gravetat dels fets, es persona al departament la direcció del centre per intentar reconduir la situació. El problema es resol gràcies a la perícia dels funcionaris, que, tot i que disposen de mitjans escassos, obsolets i amb una formació nul·la per part de l’administració per a aquest tipus de situacions, arrisquen la seva vida, tenint en compte el gran estat d’agressivitat que presenten els interns i de les armes de fabricació casolana de les quals s’han proveït per aconseguir el seu fi. El resultat de tal actuació és d’un funcionari lesionat amb diversos talls al braç» conclou el comunicat. Vázquez Ayude va ser traslladat després d’aquests fets al penal d’Algesires.

Phiero va devorar una orella

Un dels principals problemes que es troben els funcionaris de presons és que sovint han de lidiar amb experts en arts marcials i/o esports de contacte. És el cas del ‘Nene’ i de Sebastián Santiago, amb una complexió física i domini de les tècniques de combat que fan gairebé impossible reduir-los en un cos a cos amb un funcionari.

És també el cas de Phiero Batista, un boxejador aficionat dominicà que està pres a la presó de Madrid IV (Navalcarnero). El 22 de juliol de 2018 va emular el seu ídol, Mike Tyson, i va arrencar l’orella a una persona d’una queixalada. Concretament a un dels quatre funcionaris que intentaven reduir-lo al mòdul 6 de la presó. A un li va obrir una cella i el front, a un altre li va trencar un dit i a un altre li va provocar nombroses contusions.

Però qui es va emportar la pitjor part va ser un que debutava. Un funcionari en pràctiques que feia pocs dies que treballava al penal i a qui Phiero li va clavar una queixalada i li va arrencar mitja orella, com va fer el seu ídol amb Holyfield a Las Vegas el 1997. L’operari va acabar sent operat d’urgències i els metges van aconseguir cosir-li el tros amputat. Gairebé no ho aconsegueixen, perquè Phiero no només l’hi va arrencar d’una queixalada; sinó que a més se la va intentar empassar, sense èxit.

El conflicte es va originar quan Phiero discutia amb un altre pres per una ràdio. El to de la discussió va començar a pujar i l’altre intern, sabent-se en inferioritat de condicions físiques, va acabar fugint del lloc i recorrent als funcionaris de presons per posar-se a recer. Quan Phiero va veure que el seu rival havia tocat el dos, es va enfurismar. Se’n va anar a la cuina, va destrossar un tamboret i va utilitzar una de les potes metàl·liques com a arma. Al crit d’«ara us rebentaré el cap», va envestir els funcionaris i els va clavar una pallissa. Entre cinc no el van poder subjectar.

En el fragor de l’escaramussa, Phiero va aconseguir agredir-los a tots cinc, i va ser el principiant qui es va emportar la pitjor part: el dominicà li va arrencar l’orella d’una queixalada. Per fortuna per al treballador de presons, el boxejador finalment va ser reduït i el tros de pavelló auditiu, recuperat i cosit de nou posteriorment a l’Hospital 12 de Octubre, que és l’únic de Madrid que té un departament de cirurgia facial d’urgència.

‘Ígor’ atemoreix la presó

Un dels successos més sanguinaris dels últims temps a Espanya el va protagonitzar el desembre del 2017 Norbert Feher. Un exmilitar serbi conegut com a ‘Ígor el Rus’ que va assassinar tres persones (dos guàrdia civils i un ramader) a la localitat d’Andorra (Terol), mentre emprenia una fugida des d’Itàlia, país des del qual va arribar en bici. Va ser detingut després de vuit hores angoixants i condemnat pel triple crim a presó permanent revisable, ratificada el mes de maig passat pel Suprem.

‘Ígor’ va ser internat en principi a la presó aragonesa de Zuera, d’on va ser traslladat precisament per la seva alta conflictivitat. Va ingressar a la d’A Lama (Pontevedra), i allà ha generat diversos problemes amb els funcionaris de presons. Especialment durant els seus trasllats per declarar per videoconferència. No és només l’agressivitat de l’individu, expert en tècniques de combat i supervivència. És també l’enorme dispositiu de seguretat que obliga a conformar cada vegada que ha de ser mobilitzat.

La seva perillositat és tal, que necessita un contingent de funcionaris ingent, fins al punt que els mateixos treballadors han advertit que cada vegada que toca moure ‘Ígor el Rus’, la resta dels mòduls queden desprotegits. L’intern va comunicar inicialment que preferia tornar a Itàlia per complir condemna. Aquest era un dels motius de la seva alta conflictivitat a la presó. Però recentment va ser condemnat per videoconferència a cadena perpètua en aquell país, així que no s’ha tornat a pronunciar en aquest sentit.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

I després d’aquest rànquing, el drama dels funcionaris de presons. Molts dels agressors són persones amb problema mentals de diversa índole. Des del sindicat Acaip denuncien que «les presons espanyoles s’han convertit en manicomis, on els funcionaris anem desarmats, amb una plantilla en precari, escassa i envellida. Presos amb diferents problemes mentals i expedients als quals no ens deixen accedir», reivindiquen des del sindicat.

L’estiu ha començat calent en matèria d’agressions. Acaip en va denunciar en roda de premsa tres de molt greus esdevingudes en el transcurs d’una sola setmana. Una, el primer presumpte atemptat gihadista dins d’una presó. Les habituals condicions precàries de les presons, sumades a l’onada de calor, fan preveure més incidents.