Dos estudis tornen a apuntar al mercat de Wuhan com a epicentre de la covid

Dos nous estudis publicats a la revista ‘Science’ tornen a apuntar al mercat de Wuhan, a la Xina, com a epicentre de l’aparició del SARS-CoV-2, a partir d’activitats associades al comerç d’animals salvatges.

Les investigacions, liderades per Michael Worobey i Jonathan Pekar, utilitzen enfocaments complementaris que impliquen anàlisis espacials i ambientals, així com estudis moleculars per proporcionar proves que el mercat de Huanan, a Wuhan, va ser l’epicentre primerenc de la pandèmia de la covid-19.

Conclouen que és molt probable que el SARS-CoV-2 fos present en els mamífers vius que es venien en aquest mercat a finals del 2019 i plantegen, a més, que la diversitat genòmica del SARS-CoV-2 abans del febrer del 2020 probablement comprenia només dos llinatges virals diferents, denominats A i B.

Aquests llinatges van ser el resultat d’almenys dos esdeveniments separats de transmissió entre espècies cap als humans.

L’estudi

Per provar la hipòtesi que el mercat fos l’epicentre de la pandèmia, Worobey i el seu equip de la Universitat d’Arizona van obtenir dades de diverses fonts.

En primer lloc, van utilitzar eines cartogràfiques per estimar la localització en longitud i latitud de més de 150 dels primers casos del virus notificats a partir del desembre del 2019, inclosos els que no havien sigut comunicats com a vinculats directament al mercat.

La densitat més gran d’aquests casos es va centrar al voltant del mercat de Huanan, diuen.

Al mapar els casos del gener i febrer del 2020 utilitzant dades de Weibo, una aplicació de mitjans socials que va crear un canal perquè les persones amb covid busquin ajuda mèdica, els investigadors van identificar casos en altres parts del centre de Wuhan que s’irradien des del mercat a mesura que avança la pandèmia.

En anàlisis posteriors, els científics informen que al mercat de Huanan es van vendre múltiples possibles hostes –del virus– intermedis de fauna silvestre fins almenys el novembre del 2019.

Utilitzant i ampliant un conjunt de dades sobre mostres de superfícies de l’esmentat mercat, van identificar cinc llocs que probablement venien mamífers vius o acabats d’esquarterar; segons les anàlisis, la proximitat als venedors d’aquests mamífers vius va ser predictiva dels casos de virus en humans.

Per la seva banda, per comprendre millor les circumstàncies que van conduir a l’origen de la pandèmia, Pekar i el seu grup de la Universitat de Califòrnia San Diego van analitzar la diversitat genòmica del SARS-CoV-2 al principi de la pandèmia.

Tot i que la diversitat del coronavirus va augmentar a mesura que la pandèmia s’estenia des de la Xina a altres països, dos llinatges del SARS-CoV-2 –denominats A i B– van marcar l’inici de la pandèmia a Wuhan.

Una altra possibilitat

S’ha plantejat la hipòtesi que els dos llinatges van sorgir per separat. Per provar-la, l’equip va analitzar les dades genòmiques i epidemiològiques dels primers moments de la pandèmia amb models i simulacions.

La seva conclusió és que la primera transmissió zoonòtica probablement va involucrar els virus del llinatge B al voltant del 18 de novembre del 2019 (mai abans de finals d’octubre), mentre que la introducció separada del llinatge A probablement va passar dies-setmanes després d’aquest esdeveniment.

Igual com amb altres coronavirus, l’aparició del SARS-CoV-2 probablement va ser el resultat de múltiples esdeveniments zoonòtics.

Notícies relacionades

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Resistir a la indiferència

Els resultats de l’estudi de Worobey també són consistents amb aquesta idea d’un origen separat i l’aparició posterior del llinatge A al mercat de Huanan a finals de novembre del 2019.

Aquestes troballes indiquen que és poc probable que el SARS-CoV-2 circulés àmpliament en humans abans del novembre del 2019 i defineixen l’estreta finestra entre el moment en què el SARS-CoV-2 va saltar per primera vegada als humans i quan es van notificar els primers casos de covid.