‘Bullying’, fracàs escolar o falta d’amics, ¿què amaga una addicció adolescent?

La història que amaga aquest adolescent, que anomenarem Alfons per preservar-ne la identitat, respon a un patró d’abandonament social en què molt pocs s’han parat a pensar i que, expliquen els experts, és molt habitual. L’Alfons presenta, des de petit, un trastorn autista. «Anava a una escola primària on tenia suport a l’aula a través d’una vetlladora, a l’escola era escoltat, atès, el centre funcionava per projectes, molt innovador, era un més de la classe i hi tenia amics», explica el seu psicòleg, Joan Bosch. Però el nen va haver de canviar de vivenda i, al seu torn, de centre escolar. «Allà ja no tenia reforç, l’escola era molt més normalitzada, va començar a treure males notes i la resta de la classe es ficava amb ell», segueix el professional que l’atén.

Amics digitals

«És un patró habitual: els nens amb problemes de socialització busquen els amics a través de les xarxes. És habitual, per exemple, que tinguin algun tipus de trastorn autista i els altres els consideren estranys. S’amaguen darrere de l’ordinador on, diuen, tenen desenes d’amics digitals. Ells ho viuen com a tal i els comparteixen tots els seus problemes», explica Siso. És una clara tendència, la de l’amistat digital, que ja es detecta en la generació Z o encara més petits. «Em recorda quan la gent es cartejava... Hi ha fins i tot parelles que ni s’han tocat ni s’han olorat mai», segueix la psicòloga. «El problema d’aquestes amistats digitals és quan no n’hi ha d’altres, quan no hi ha altres amics de carn i ossos. Si són complementàries, d’acord. Ara bé, si només té amics a la xarxa és un senyal d’alarma», explica la treballadora social Noelia Rosés.

El cas de l’Alfons, a més, clama a Déu per la tardança en la detecció. «¿Com pot ser que un nen estigui dos anys sense anar a l’escola i no s’activi abans un senyal d’alarma?», es va preguntar Rosés quan va conèixer l’adolescent. «Tenim un problema de falta de detecció, l’addicció a les pantalles o la marihuana en els joves s’està normalitzant i això fa que es trigui a donar les primeres veus d’alarma per poder actuar-hi abans. Després hi ha la necessitat que tots els serveis que atenen la família vagin a l’una: de vegades hi ha moltes atencions, però les famílies se saturen i els perdem», explica Gemma García, cap de tractament del centre.

Convertir-se en el dolent

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

Després hi ha la realitat de l’addicció als porros de marihuana o haixix. L’any passat aquest centre va atendre’n gairebé 200 casos, i segons l’enquesta ESTUDES-2021, el 22% dels espanyols entre 14 i 18 anys fumen porros. El consum de risc ha pujat dos punts, i se situa en el 17,8%. «En el cas dels nens més rebels, hiperactius que els costa més estar a casa, surten de casa i es transformen en el dolent. Fumen porros i després s’inicien en el mercadeig», constata la psicòloga Siso. «En comptes de ser el tonto de qui es riuen, es fiquen un porro entre els llavis i es transformen en els dolents de la classe, per deixar de sentir-se exclosos», segueix Bosch.

En el fons, els experts remarquen que el més important és tractar els adolescents, estimar-los i saber escoltar-los. «Si senten que a casa interrompen i molesten, que a l’escola no serveixen... ¡Estan construint la seva identitat! Decideixen aïllar-se», sintetitza Rosés. «Els adolescents es projecten en els adults que els envolten. Hi ha pares que insulten els fills, que no els reconeixen, que arriben de la feina destrossats i no volen saber-ne res o es barallen. Els límits són molt importants, però no entren per força, entren amb afecte», avisa Siso.