El Govern impedeix 70.000 vivendes a primera línia de mar

El febrer del 2021 es va aprovar el pla per a la Costa Brava i ara està al forn la revisió del planejament urbanístic de la resta del litoral català, amb l’excepció de l’àrea metropolitana de Barcelona, que té en marxa, a un altre ritme, el seu propi reglament. El Govern ha fet aquest dijous el primer pas per limitar el màxim possible l’expansió del totxo en tota de la costa catalana. Amb aquest nou límit s’evitarà la construcció potencial de 46.000 noves vivendes entre Malgrat de Mar i Alcanar (el 44% del total que podrien edificar-se, 106.000), que se sumen a les 15.000 ja vetades al marge de Girona. En total, prop de 70.000 vivendes que ja no veuran la llum. Com si de cop desaparegués la ciutat de Lleida sencera.

Es tracta de llocs d’especial interès natural i paisatgístic, però hi ha subjacent un altre objectiu que dona un argument a bona part de les decisions que últimament emanen del Departament de Polítiques Digitals i Territori: la descarbonització. Perquè ja no es combrega amb el model d’urbanitzacions que són un polvorí forestalment (tal com s’ha pogut comprovar en el recent incendi del Bages) i també són una puntada de peu a qualsevol codi de sostenibilitat ambiental. Amb prou feines disposen de serveis i cal agafar el cotxe per a tot, a costa de la pol·lució que genera el procés constructiu. Segons el director d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, s’evitaran cada any dos milions d’emissions contaminants a l’atmosfera.

Recursos a la vista

L’exemple més clar del que es vol evitar és la urbanització de Sa Riera, recentment estrenada a primera línia de mar, que el pla director urbanístic de Girona no va poder evitar perquè el projecte ja disposava de totes les llicències municipals. Per què se li van atorgar els permisos a una proposada semblant és un altre tema que transcendeix al que s’exposa aquí, tot i que, casualitats de la vida, el municipi de Begur va ser el que més es va oposar als plans del Govern i ha presentat un contenciós administratiu que segueix el seu curs. En el cas d’aquest enclavament paradisíac de la Costa Brava, el pla urbanístic ha eliminat una vintena de promocions que tenien prevista la construcció de 629 vivendes. Tot, en un poble amb el 64% del parc immobiliari destinat a les segones residències, i amb una població de 4.200 habitants que arriba a multiplicar-se per 10 durant l’estiu.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

En el pla avançat avui hi ha municipis que perden milers de vivendes potencials, sobretot al sud de Barcelona. A Vilanova i la Geltrú cauen 4.180 pisos i cases, al Vendrell es perden 8.991 construccions i Mont-Roig del Camp no podrà aixecar 8.102 vivendes noves. Però l’afectació també és important a Calella (–2.197), Creixell (–4.317), Torredembarra (–2.008), Cambrils (–4.352), l’Ametlla de Mar (–3.694) o Alcanar (–2.160). I així fins a arribar a la xifra de 46.800 d’un total de 106.000 vivendes que podrien construir-se. És a dir, sí que podrien seguir endavant 59.200 promocions. Falta, però, superar el procés d’al·legacions que s’inicia al setembre. Amb l’exposició pública de la costa de Girona es van rebre 21 informes d’organismes, 26 escrits dels ajuntaments i 285 al·legacions de particulars i entitats, així que és previsible que amb el nou pla passi el mateix. Amb la Costa Brava, malgrat els al·legats, el pla inicial va passar el tall en un 97%. Així que la cosa, ara, tampoc hauria de canviar gaire.

«Ho hem fet de manera que puguem evitar possibles indemnitzacions, tot i que hi ha el risc que algú presenti una demanda de responsabilitat patrimonial», ha admès Serra. No seria estrany, ja que el preu d’un solar urbanitzable i el valor d’una zona rústica és com comparar els pressupostos del FC Barcelona i el del Club de Futbol l’Albi.