Incendis forestals: poques condemnes per a tantes flames

«És dificilíssim agafar els autors fent encenent el foc, però aquí ho vam veure perfectament. Aquest tipus de casos són molt frustrants. És demolidor per a nosaltres», explica Perico Pérez-Nievas, un dels investigadors, mentre condueix per la mateixa zona on va tenir lloc l’incendi. Dos anys després d’allò, continua tenyida de marró. «Això ha de començar a girar. La societat està reclamant condemnes exemplars per als que causen els incendis, que tinguin un efecte dissuasori. Però no n’hi ha», explica Pérez-Nievas, vocal de l’Associació Espanyola d’Agents Forestals i Mediambientals (AEAFMA). 

Gairebé tot el que envolta els incendis desprèn una forta aroma a ‘déjà vu’. Passa el mateix cada estiu. Els focs es reprodueixen, ocupen grans espais en els mitjans i els dirigents polítics anuncien mesures que poques vegades es concreten, fins que arriba la tardor i tot això acaba en un segon pla, llevat de per als habitants de les zones afectades. Aquest any, a cavall de les onades de calor, ha sigut especialment cruent, amb més de 200.000 hectàrees cremades a tot Espanya, el pitjor registre a tot el segle XXI. Una part d’aquests focs han tingut el seu origen en un accident (natural o relacionat amb l’activitat humana) i una altra en imprudències, però també hi ha un volum important de focs que han sigut provocats, com els de la vall del Jerte (Càceres) i la serra de Mijas (Màlaga). 

La immensa majoria d’aquests delictes no s’aclareixen mai. Segons les dades de la Fiscalia General de l’Estat, el 2019, any en què hi va haver 3.782 incendis, intencionats o no, es van incoar 567 diligències, però es van dictar 136 condemnes. El 2020 (2.671 incendis), hi va haver 409 diligències i 63 condemnes. 

Aplicar, no endurir

Col·lectius ecologistes, fa temps que agents forestals i representants parlamentaris clamen contra aquesta «impunitat». Tots insisteixen que no és necessari endurir el Codi Penal, que des del 2015 castiga la provocació d’incendis forestals amb entre 10 i 20 anys de presó quan el foc ha posat en perill la vida o integritat física i amb entre un i cinc anys en cas contrari. No es tracta d’elevar unes penes que ja són per si mateix contundents, argumenten, sinó d’aplicar la llei. 

Aquest tipus de delictes són en si mateixos molt complicats de resoldre. «No es pot posar un agent darrere de cada arbre», explica Theo Oberhuber, coordinador de projectes d’Ecologistes en Acció. Resulta difícil trobar els responsables: són moltes hectàrees de camp, poca vigilància, molt moviment de vehicles a la zona i no sempre està clar on s’ha originat exactament el foc. Però la impunitat en aquests delictes, continua Oberhuber, obeeix «sobretot al fet que no es dediquen prou mitjans a la investigació». 

Pérez-Nievas, de l’associació d’agents forestals, té la mateixa impressió. «Falten molts mitjans», insisteix. Tot i així, distingeix entre autonomies. Poc té a veure, assenyala, la situació a Catalunya, Madrid o Andalusia, perquè allà les investigacions disposen de certs recursos, amb la de Navarra, per exemple, on passa el contrari. 

A la Fiscalia, mentrestant, neguen que els delictes d’incendi forestal es caracteritzin per la seva impunitat, informa Ángeles Vázquez. La proporció entre diligències i condemnes, assenyalen fonts del ministeri públic, és aquí similar a la dels casos de sinistralitat laboral, per exemple. Pot passar que les primeres hagin de ser arxivades al concloure que el foc ha tingut un origen fortuït o per falta d’autor conegut. 

Absència de voluntat

Notícies relacionades

ALDI llança la seva gamma Special de productes gurmet

Bakú aconsegueix 300.000 milions a l’any per als països del sud global

La diferent percepció entre ecologistes i fiscals sobre la persecució penal d’aquests delictes ve de lluny. Poc després de l’onada d’incendis que va afectar Galícia el 2006, diversos representants de Greenpeace van mantenir una trobada amb Álvaro García Ortiz, actual fiscal general de l’Estat, llavors fiscal delegat de Medi Ambient. Els ecologistes li van dir que hi havia molt poques condemnes per incendis forestals. García Ortiz, recorda Miguel Ángel Soto, director de campanyes de Boscos en l’oenagé, els va contestar que a la resta de delictes passava una cosa similar. «Però el cert és que falten recursos –continua Soto–. Recursos per prevenir i lluites contra el foc, clar, però també recursos perquè els pèrits siguin capaços de recuperar proves incriminatòries. Davant una situació com la de les últimes setmanes, amb tantíssims focs per tot Espanya, no es pot investigar tot. I el medi rural sol ser molt impenetrable». Per això, concorda Pérez-Nievas, resulta tan important «agafar les declaracions just en el moment», quan ha tingut lloc l’incendi.

El problema aquí, argumenta Juan López de Uralde, coordinador del partit Aliança Verda i diputat d’Unides Podem, va més enllà dels incendis. «A Espanya es castiguen pocs delictes ambientals», diu. Recorda casos com l’abocament del ‘Prestige’ davant les costes gallegues o el de la presa d’Aznalcóllar (Sevilla), on els seus responsables «en van sortir airosos». «Hi ha d’haver voluntat per part del poder judicial i el polític –conclou–. I moltes vegades no n’hi ha».