La verola del mico mostra la seva pitjor cara

Precisament el 1981 la ciutat nord-americana de San Francisco, seu d’una important comunitat gai, va decretar l’alarma per la difusió d’una misteriosa malaltia que va resultar ser la sida, causada pel VIH. La mateixa ciutat va decretar l’alarma per la verola del mico fa uns dies, i després la van seguir l’estat de Nova York i la ciutat novaiorquesa. El paral·lelisme entre el VIH i la verola del mico sembla clar: els brots inicials dels dos virus es van produir entre la comunitat homosexual masculina, que a principis dels 80 va patir una greu estigmatització per això. També en les albors de la sida es dubtava si la malaltia –el virus va trigar anys a ser identificat– es podia transmetre per gotes de saliva o un contacte tan simple com una encaixada o una abraçada. Fins que es van descartar aquestes vies, i fins i tot després, els seropositius del VIH i malalts de sida van patir discriminació i aïllament.

En l’actual brot de la verola del mico a Europa, identificat per primera vegada al Regne Unit, els experts donen per fet que el festival Gay Pride de Maspalomas, celebrat el maig al sud de Gran Canària, va ser un esdeveniment supercontagiador. Les autoritats sanitàries, amb l’OMS al capdavant, van recomanar no suspendre els actes multitudinaris d’aquest tipus, ja que es podia informar millor les persones en aquestes concentracions i s’evitaven reunions en domicilis, on és molt més difícil la prevenció i el control.

Sigui com sigui, Espanya és el país fora de l’Àfrica on la verola del mico està mostrant la seva pitjor cara. A més de les dues morts, les úniques a Europa en aquest brot, Espanya és el segon país del món en nombre absolut de casos, només per darrere dels EUA, però és el primer –i molt destacat– en casos per milió d’habitants, amb 79; seguit de Portugal, amb 62. Actualment la cinquena part dels casos detectats en tot el brot (uns 21.000 a 76 països) corresponen a Espanya.

¿Què s’està fent malament? Els experts atribueixen l’alt nombre de casos a Espanya als focus inicials a Gran Canària i Madrid i a les escasses mesures de control. «El maig del 2022 es va reportar transmissió local en zones no endèmiques –ha dit el metge José Félix Hoyo–. És una malaltia de fàcil control aïllant casos i vigilant contactes. Al maig eren pocs i podíem controlar-ho amb mesures intensives. Avui lamentem morts. N’hi haurà més», adverteix.

El viròleg Javier Cantón, expert en zoonosi i coronavirus, va expressar també la seva «enorme» preocupació per la situació actual de la verola del mico a Espanya. «Correm un risc que sembla invisible que es torni endèmic. Sisplau, que no s’assenti el virus en la nostra fauna. Precaució», va expressar en el seu compte de Twitter.

En declaracions a «The Objective», l’epidemiòleg Joan Carles March va opinar que «Espanya no s’ha pres seriosament aquesta malaltia. No s’està realitzant un bon rastreig de contactes ni un bon aïllament de malalts». En la mateixa línia, el seu col·lega Joan Caylà va recordar que «prevenir és millor que curar, s’ha d’evitar contagis, falten bovines i també antivirals per als malalts». «The Objective» va informar que Espanya s’ha quedat sense tractaments de l’antiviral tecovirimat per fer front a la verola del mico. Citen com a font d’aquesta informació el doctor Javier Membrillo, portaveu de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC), que denuncia que Espanya té un nombre de vacunes «insuficients» per frenar la malaltia. La imatge viral del metro de Madrid

Joan Carles March«Espanya no s’ha pres seriosament aquesta malaltiaJoan CaylàJavier MembrilloEspanya té un nombre de vacunes «insuficients» per frenar la malaltia. La imatge viral del metro de MadridDissabte va córrer per les xarxes socials una imatge agafada al metro de Madrid. A la foto s’aprecia la part inferior de la cama d’un home completament coberta de lesions. L’autor de la foto, el metge Arturo M. Henriques, va explicar a Twitter que l’home (que va descriure com a paleta, heterosexual d’entre 40 i 50 anys) tenia lesions per tot el cos, de la cara als peus. S’hi va acostar i li va preguntar si tenia verola del mico, i la resposta va ser afirmativa. L’home, que vestia bermudes, va dir que la seva metge de capçalera li va dir que podia sortir al carrer i només li va demanar que portés mascareta. Quan el metge li va advertir que això no era suficient, l’home li va etzibar que no li «toqués els collons».

Després va preguntar a la dona que s’asseia al costat de l’home al metro si no tenia por de contagiar-se, i ella va respondre que en el Govern havien dit que només havien de cuidar-se els gais.

Aquest diari va contactar amb Arturo M. Henriques, que es va reafirmar en el relatat al fil i va donar permís perquè es publiqués. Inicialment, Henriques no va voler explicar-ho (els fets van ocórrer el 15 de juliol), però després ho va fer per conscienciar i per combatre l’estigma del col·lectiu gai.

Posteriorment l’epidemiòleg Adrián Aginagalde va comentar a la mateixa xarxa social el següent sobre les lesions que s’aprecien a la foto: «No semblen màcules, ni pàpules, ni des de fora aquestes lesions semblen màcules, ni pàpules, ni vesícules. Probablement tampoc pústules. Semblen lesions bastant seques. La transmissibilitat se suposa (molt) baixa en aquelles fases». Va afegir que, tot i que «les lesions no semblen, necessàriament, estar en la seva fase màxima de transmissibilitat», aquest passatger del metro «hauria d’haver rebut indicacions de Salut Pública explicant-li l’aïllament o alternatives», i que «evidentment, si hi ha lesions no s’han d’exposar».

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

En qualsevol cas, aquesta anècdota il·lustra la falta de campanyes d’informació oficials sobre la verola del mico, els seus mitjans de transmissió i el període de contagiositat, que algunes fonts mèdiques situen, entre 3 i 7 setmanes. L’OMS creu que aquest brot, el més important fora de l’Àfrica en la història de la malaltia, pot haver-se degut que s’han ampliat les vies de contagi. S’investiga la importància dels aerosols com a via de transmissió, tot i que es creu que no són tan rellevants com en el cas de la COVID. Sí que és més important el contagi per objectes (fòmits).

Tot això recorda inevitablement la incertesa en els primers temps de la sida, que ja ha produït 80 milions de casos. D’altra banda, no sembla que les autoritats sanitàries espanyoles tinguin en compte, a sis setmanes de l’inici del curs escolar, que, com recorda en un document la Comunitat de Madrid, «els casos greus es produeixen amb més freqüència entre els nens». I ells, igual que tots els menors de 45 anys, manquen de la protecció creuada que dona la vacuna contra la verola, que es va deixar d’administrar el 1980.