Un estudi espanyol adverteix que la precarietat laboral afecta la salut mental

La precarietat laboral, independentment d’altres factors econòmics, té un clar impacte en la salut mental dels treballadors, principalment en el nivell salarial en general, segons un estudi realitzat pel grup Opik de Determinants Socials de la Salut i Canvi Demogràfic de la Universitat del País Basc (UPV/EHU).

La investigació ha analitzat la relació entre la inseguretat laboral, mesurada per dimensions i com a índex multidimensional, i la salut mental d’homes i dones assalariats al País Basc. «Creiem que és necessari abordar la inseguretat laboral des d’aquesta perspectiva més multidimensional; altrament, es poden deixar de banda moltes coses que podrien ser inseguretat laboral i que no s’estan analitzant», assenyala Erika Valero-Alzaga, una de les investigadores del grup.

Per abordar la inseguretat laboral des d’una perspectiva multidimensional i conèixer la importància relativa de cada una de les seves dimensions, la investigació es va basar en l’escala d’inseguretat laboral EPRES, que consta de sis dimensions: impermanència, salari, desempoderament, vulnerabilitat, drets i capacitat d’exercir drets.

Sis dimensions analitzades

Així, cada una de les dimensions que la componen va ser analitzada per separat, a fi d’identificar aquelles que potencialment exerceixen un impacte més gran sobre la salut, a partir d’una mostra de l’Enquesta de Salut de la Comunitat Autònoma Basca del 2018.

Segons les conclusions d’aquest estudi, la precarietat laboral s’associa significativament amb una mala salut mental tant en homes com en dones. «Vam veure que hi havia algunes dimensions que semblen exercir un impacte més gran que altres en la salut mental», assenyala Valero.

El nivell salarial entre els dos sexes, o la vulnerabilitat entre les dones semblen estar relacionats de forma significativa i independent amb un pitjor estat de salut mental. «Curiosament, una de les característiques més cridaneres del mercat laboral espanyol és la seva impermanència. Veiem que si neutralitzem l’efecte d’altres variables, com el nivell educatiu o l’estatus socioeconòmic, aquesta variable per se no sembla afectar la salut mental», assenyala l’investigador de l’UPV/EHU.

«Això pot deure’s al fet que en alguns sectors amb altes taxes de temporalitat en el nostre context, per exemple en part del sector públic, no sempre es viu aquesta situació unida a un alt grau d’incertesa sobre la continuïtat de l’ocupació, cosa que no significa que no s’hagi de fer esforços per estabilitzar les plantilles», postil·la.

Les transformacions socioeconòmiques i polítiques «han provocat un important deteriorament de la qualitat de l’ocupació i una transferència dels riscos i la inseguretat dels ocupadors als treballadors». «A més, la inseguretat laboral no es distribueix uniformement entre la població treballadora», diu Valero.

Les dones tendeixen a ocupar llocs de feina de menor qualitat, tenen menys contractes indefinits que els homes, tenen nivells salarials més baixos i estan sobrerepresentades en els llocs de treball a temps parcial. Així mateix, la precarietat laboral es concentra més en els joves i en les persones de menor nivell socioeconòmic.

Conseqüències

«La precarietat laboral té efectes negatius enormement significatius en la salut mental, per la qual cosa tenint en compte l’impacte que la feina en general (treball remunerat i treball domèstic i de cures) té en la vida de les persones, hauria de ser una prioritat a nivell polític. Fins ara, la preocupació ha sigut acabar amb l’atur, ja que s’ha vist que també exerceix un impacte negatiu en la salut; però no es tracta només de garantir l’accés a l’ocupació, sinó d’assegurar l’accés a una ocupació decent i a uns nivells salarials adequats», afegeix Valero.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La investigadora considera que «els resultats d’aquest estudi, basat en una mostra àmplia i representativa de la població assalariada del País Basc, podrien ajudar a identificar els aspectes més desfavorables de la precarietat laboral per a la salut mental i així posar en marxa diverses mesures sociopolítiques per afrontar-los».

No obstant, reconeix que es tracta d’un estudi transversal que «impedeix establir un principi de causalitat entre la precarietat laboral i la salut mental», i ha remarcat la necessitat de «promoure noves investigacions per adaptar i analitzar l’escala EPRES en treballadors autònoms, així com en persones que no tenen contracte laboral».