El contacte durant les relacions sexuals, la ruta de transmissió de la verola del mico

Els dermatòlegs espanyols, que han tingut un destacat paper en la detecció dels casos de verola del mico, han donat a conèixer aquest dimecres una recerca –publicada a la revista científica British Journal of Dermatology–, en què, després d’una revisió de 185 casos, asseguren que les característiques principals del brot actual –Espanya ja n’ha notificat 4.577 casos confirmats– difereixen dels anteriors, per exemple, en el tipus de lesions. La descoberta confirma que la ruta de transmissió més probable en aquesta epidèmia és el contacte durant les relacions sexuals.

L’article –titulat Monkeypox outbreak in Spain: clinical and epidemiological findings in a prospective cros-sectional study of 185 cases–, ha sigut realitzat pel Grup Espanyol de Malalties de Transmissió Sexual i Sida de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV). Mostra noves descobertes clíniques i epidemiològiques en un estudi transversal prospectiu de 185 casos recollits per un gran nombre de dermatòlegs espanyols. La recerca ha estat coordinada per la Unitat de Recerca de l’AEV.

Els dermatòlegs van ser els primers especialistes a detectar els casos d’aquesta patologia, que en els últims mesos ha saltat de l’Àfrica, d’on és endèmica, a diversos països europeus, entre els quals, Espanya, que encapçala la llista dels països que més casos registren i on, a més, en els últims dies s’han registrat dues morts relacionades amb la malaltia. Els especialistes destaquen ara el seu paper en l’elaboració de protocols, descripció de la malaltia i en el millor tractament dels pacients i el control del brot epidèmic.

Amb dades d’aquest dimarts de la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica (RENAVE), publicades pel Ministeri de Sanitat, el nostre país ja ha notificat 4.577 casos confirmats de verola del mico, que procedeixen de 17 comunitats autònomes: Madrid, 1.766; Catalunya, 1.463; Andalusia, 545; País Valencià, 236; País Basc, 115; Canàries, 107; Balears, 89; Aragó, 45; Galícia, 42; Astúries, 41; Castella i Lleó, 33; Castella-la Manxa, 23; Múrcia, 23; Extremadura, 20; Cantàbria, 15; Navarra, 11, i La Rioja, 3.

Febre i inflamació

El treball publicat pels dermatòlegs espanyols confirma que la ruta de transmissió principal per al brot és fonamentalment el contacte durant les relacions sexuals, expliquen des de l’AEV. Els símptomes generals inclouen febre i inflamació dels ganglis limfàtics, seguit d’una granissada generalitzada que progressa a través de quatre etapes diferents, indiquen els especialistes. Tot i que la febre i la inflamació dels ganglis limfàtics continuen sent comunes en aquest brot, la recerca va trobar que els casos tendeixen a presentar poques lesions a la pell.

«És habitual que la simptomatologia cutània aparegui en zones de contacte durant les relacions sexuals. Això pot incloure lesions a la faringe, el canal anal, la cara i els dits», detalla la doctora Alba Catalá, dermatòloga del Servei de Dermatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i autora principal de l’estudi.

D’altra banda, i en contra del que s’havia descrit prèviament, aquest estudi demostra que les possibles lesions dermatològiques que poden aparèixer amb motiu de la malaltia no són pústules, sinó pàpules dures que semblen pústules (pseudopústules). «Aquesta descoberta és important perquè fa molt més fàcil reconèixer la malaltia, ja que molt poques malalties produeixen aquest tipus de lesions», afegeix la doctora Petunia Clau, dermatòloga del Centre Sandoval a Madrid i una altra de les autores de la recerca. Algunes d’aquestes pàpules, aclareixen les especialistes, es necrosen i poden donar lloc a úlceres genitals, cosa que en «dificulta el diagnòstic per la seva similitud amb altres malalties».

Infeccions de transmissió sexual

Altres de les conclusions d’aquest treball reflecteixen que «ni la malaltia pel VIH ben controlada ni la vacunació de verola prèvia (abans del 1972) han afectat la gravetat de les lesions en els pacients de l’estudi». A més, segons els autors, que un pacient tingui una altra infecció de transmissió sexual, no l’exclou de patir verola símica, de la mateixa manera que els pacients amb verola del mico han de ser estudiats per descartar altres malalties de transmissió sexual.

Pel que fa al perfil del pacient, els casos estudiats estaven compostos fonamentalment per homes que tenen sexe amb homes, i s’associaven amb freqüents comportaments de risc, tot i que la doctora Catalá considera la probabilitat que aquest perfil canviï amb el temps: «Amb freqüència les epidèmies comencen en un col·lectiu concret i després es van estenent, però actualment els esforços per protegir de la malaltia haurien de centrar-se en aquest grup», adverteix la dermatòloga.

Pocs hospitalitzats

Notícies relacionades

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

Jutjar la violència de gènere penalitza la promoció judicial

D’altra banda, els especialistes destaquen que, de moment, la malaltia no ha ocasionat mortalitat entre els participants en el seu estudi. «Cap pacient involucrat en aquesta recerca va morir i l’hospitalització va ser poc comuna. Malgrat tot, s’ha descrit un petit risc de mort, la malaltia és molt incòmoda i pot tenir conseqüències a llarg termini que poden comportar seqüeles, fins i tot cicatrius en àrees visibles», concreta l’especialista.

Els autors del treball han conclòs que es necessita més recerca per comprendre millor en quin moment els pacients tenen més risc de contagiar. El consell preventiu això sí, és clar: «Tot i que no estem segurs de quan comencen a ser infecciosos els pacients, evitar el contacte estret amb persones que tinguin lesions de verola sísmica, i comprovar que no en tenen abans de tenir relacions pot ajudar a reduir el risc de patir la malaltia», conclouen les autores de l’estudi.