El drama dels nens que es queden sense beca de menjador a l’estiu

La Mayra té tres fills: els bessons Mia i Milan, de 8 anys, i el Matías, de 16. La família viu a l’Hospitalet de Llobregat i paga 700 euros de lloguer per un pis de 40 metres quadrats on la mare i els nens conviuen amb l’àvia, malalta del ronyó, i el pare. El propietari té previst fer-los fora a finals d’aquest mes i la dona ja tremola. Els progenitors ingressen 1.500 euros al mes, ell treballant de repartidor i ella netejant per hores establiments de restauració. Els queden 800 euros per sobreviure i pagar totes les factures. «Tal com han pujat els preus, és directament impossible tenir una vida normal com la resta del món», reconeix Jiménez. Durant el curs, s’estalvia el dinar dels fills perquè, atesa la vulnerabilitat de la família, la Generalitat els finança el 70% del menjador escolar dels bessons. «A l’estiu és quan arriba el problema, no sé què donar-los de menjar als meus fills, és que no deixen de menjar», insisteix Jiménez.

Galetes d’amagat

El menjar és, com a tantes altres cases, la seva principal preocupació. Atès l’ajustat pressupost familiar, Jiménez només pot invertir 50 euros setmanals per comprar. «Fa anys que no compro peix ni carn, no ho puc pagar. Mengem a base d’arròs, pasta, patates, galetes, llet i pollastre», explica aquesta mare a qui li costa aguantar les llàgrimes. «Amb aquesta pujada de preus, fa mesos que no arribem», segueix dient. ¿I que feu? «Mentir», assumeix la mare. «El seu pare i jo diem que no tenim més gana, que sopin ells. Després mengem llet amb galetes d’amagat, per almenys omplir la panxa». La Mayra sap que el sopar, l’esmorzar i el berenar que pot donar als seus fills no és el més saludable del món. «Em demanen fruita, carn, el que mengen al menjador, però jo només els puc donar arròs amb pollastre. Gràcies al menjador tenen uns bons hàbits alimentaris que jo no els puc oferir a casa», exposa.

Malgrat totes les penúries, aquest any la Mayra es considera afortunada. Com si fos una butlleta de la loteria, ha aconseguit dues places al casal d’estiu de la fundació Itaca, al barri de Collblanc-la Torrassa, a l’Hospitalet. «Que els meus nens puguin anar al casal de campaments és un luxe, és un respir: sé que allà mengen carn, peix, fruita, verdura, almenys un cop al dia mengen bé. I venen contents, juguen amb aigua... Allà poden ser feliços», prossegueix. Una sort, la de poder entrar en aquest casal, que no aconsegueixen totes les famílies. Ella ho ha fet gràcies a una beca que finança la fundació Educo. «Les beques menjador del curs, que ja són insuficients, s’acaben a l’estiu. I les necessitats d’aquestes famílies es queden sense cobrir. No només parlem de menjar, també d’oci educatiu,» insisteix la directora de la fundació, Guiomar Todó.

Entitats desbordades

L’entitat finança 100.000 àpats saludables a 4.000 nens de tot Espanya aquest estiu, un 14% més respecte a l’any anterior. Una realitat que també assisteixen altres entitats, com Fundesplai i la Fundació Pere Tarrés. El problema és que no arriben a tota la demanda. «És clar que hi ha famílies que es queden fora, necessitem polítiques públiques eficients», insisteix Todó. També confirma aquesta realitat Lidia González, coordinadora d’Itaca. «Tenim moltes més peticions que nens que podem assumir, quedem curts d’espai i moltes famílies es queden fora», insisteix.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Les dades de la Generalitat mostren com d’oblidats estan aquests menors. Segons les dades del desembre del 2021, la Conselleria d’Educació finançava el dinar escolar a 141.796 nens amb una aportació de 112 milions d’euros. Unes xifres que, amb molta probabilitat, han augmentat al llarg del curs per l’augment dels preus i l’arribada de menors ucraïnesos. A l’estiu, la Conselleria de Drets Socials destina 1,4 milions d’euros per a beques en activitats d’oci. De moment, afecta 6.803 nens becats. Una reducció del 95%. «S’ha d’invertir més i millor: l’educació i l’alimentació dels nens és clau per acabar amb l’espiral de la pobresa», remarca Todó.

La realitat de l’alimentació és només una de les arestes d’aquest problema. «Els nens que no poden venir aquí, moltes vegades es queden sols a casa», insisteix González. «Enganxats a les pantalles i morint-se de calor», afegeix Todó. Els pares no es poden quedar amb ells perquè és quan més feines els surten, no poden deixar de treballar. La Mayra ho va intentar un any. «Mires de quedar-te amb ells, però, és clar, ¿què mengen?, necessitem treballar tant com puguem, fer les màximes hores extres pel que ens espera després de l’estiu», segueix la Mayra. I assenyala un estoig. El meu cap ja està pensant en la compra del material escolar, la més cara que mai han afrontat.