Les punxades: ¿submissió química, diversió, engany, moda...?

Les vuit denúncies de punxades durant els Sanfermines i les 23 que des de finals de juliol investiguen els Mossos d’Esquadra han fet saltar les alarmes davant una possible onada de casos de submissió química. Però, ¿ho són?, ¿s’han posat de moda?, ¿és per a alguns una forma de diversió?

Sense restar importància als casos que s’han anat coneixent, el cert és que, de tots ells, molt pocs han sigut denunciats davant les forces de seguretat o la justícia i, d’aquests, només un, una menor de 13 anys de Gijón, s’han detectat substàncies tòxiques.

En concret, MDMA (èxtasi). És a dir, un al·lucinogen que, com a tal, produeix un efecte energètic. O, com il·lustra el Pla Nacional sobre Drogues a la seva web, produeix «estimulació mental, emocional i motriu, sensació de benestar i d’augment de força i aguant durant hores (que facilita la realització d’exercici físic i el ball), així com un característic augment de la percepció sensorial».

¿Es pot anomenar això «submissió química»? Fonts policials consultades per Efe consideren que les punxades que s’han denunciat no s’hi poden considerar, ja que en cap cas s’ha detectat anul·lació de la voluntat de la víctima. Tampoc s’ha comprovat que la conseqüència de la punxada hagi sigut una agressió sexual posterior.

Per això, les fonts creuen que s’han de diferenciar les dues coses. De tota manera, la Policia no abaixa la guàrdia i, es digui com es digui, insta les víctimes que denunciïn aquesta agressió. Perquè, sigui com sigui, el que sí que està clar és que és una agressió, dirigida majoritàriament a les noies.

Cal considerar especialment l’opinió d’aquest anestesista, habituat a l’ús diàriament de fàrmacs com les benzodiazepines, la ketamina i altres drogues que es podrien utilitzar per realitzar una suposada submissió química, que deixa clar que no hi ha substàncies que facin obeir ordres.

Altres experts consultats per Efe deixen clar que, tot i que no volen rebaixar l’alarma, ja s’ha demostrat en altres països que els casos han anat disminuint fins a desaparèixer.

És una «moda», diuen, que a França va deixar recentment 400 denúncies, però només en dos casos es va detectar alguna substància.

I hi ha qui no descarta que, aprofitant l’alarma, hi hagi brètols que es dediquin a punxar amb agulles joves durant festes o festivals musicals.

LES COMUNITATS I ELS PARTITS DAVANT LES PUNXADES

Els governs de les comunitats autònomes que han registrat casos per punxades han sigut les primeres institucions polítiques a reaccionar davant aquest fenomen mentre han demanat prudència per la inexistència de substàncies estupefaents en les anàlisis a les víctimes.

Catalunya, amb 23 denúncies, segons van informar a Efe fonts policials, és la regió que més casos ha donat a conèixer.

En resposta, la Generalitat ha actualitzat el seu protocol en un document que recull la informació essencial sobre el fenomen i indica els passos a seguir en cas que es detecti una d’aquestes situacions.

Els protocols i guies revisades aconsellen trucar al 112, denunciar i acudir al més aviat possible a un centre sanitari, on es realitzarà sense demora una anàlisi toxicològica. Els facultatius valoraran si és necessari, a més, activar el protocol de profilaxi postexposició al VIH.

El Servei Extremeny de Salut ha emès una alerta sanitària per informar els professionals mèdics i els ciutadans sobre com actuar davant un possible cas, mentre que els governs valencià i andalús han anunciat que posaran en marxa un protocol conjunt i específic per fer front al fenomen.

Alguns partits, com el PP, també han posat sobre la taula les seves propostes. En el cas dels populars, han reclamat al Govern central que el Ministeri de Sanitat creï un protocol de resposta «uniforme» davant l’augment dels casos en diversos punts del país.

LES VÍCTIMES ALCEN LA VEU

L’únic cas en el qual les proves posteriors a la suposada punxada han donat un resultat positiu en substàncies tòxiques (MDMA) és el d’una menor de 13 anys que va denunciar els fets, ocorreguts a les festes del barri de Gijón de Montevil.

El cas es troba sota investigació de la Policia Nacional, que centra les sospites en un home d’uns 45 anys que fins i tot va poder ser vist per diversos testimonis i per la víctima quan la va punxar al bessó.

Altres víctimes, algunes de les quals han presentat denúncia, han alçat la veu a les xarxes socials, on han relatat el moment en què van sentir una punxada quan es trobaven en locals o recintes d’oci de tot el país.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

«De sobte, la meva amiga m’agafa fort del braç i diu que l’han punxat. Es gira i veu un noi amb una xeringa a la mà, així que vam sorti corrents d’allà...». Així narra Cristina la suposada agressió que va patir la seva amiga en una discoteca del Puerto de Santa María, a Cadis.

La seva experiència, resumida en un fil de Twitter, ha causat milers de reaccions contra aquest fenomen i el seu testimoni ja comptabilitza més de 25.000 ‘m’agrada’ i més de 17.000 ‘retuits’.