La sequera que castiga Espanya aquest estiu ja provoca talls i restriccions d’aigua

La sequera castiga amb duresa aquest estiu, Espanya s’asseca. La prolongada absència de pluges i les altes temperatures han provocat que diverses autonomies i ajuntaments comencin a imposar restriccions en el consum d’aigua.

De fet, la península Ibèrica serà la regió més afectada del continent per sequeres extremes, segons l’Agència Europea de Medi Ambient, i aquest estiu que cavalca d’onada en calor en onada de calor n’és una bona mostra.

Catalunya, Galícia, Andalusia, el País Valencià i Castella i Lleó són les autonomies més afectades per la situació, mentre que els pantans estan al 40,4% de la capacitat.

Aquesta emergència no se circumscriu únicament al perímetre patri, i fins i tot la Comissió Europea recomana als estats membres que reutilitzin les aigües residuals urbanes tractades per al reg al sector agrícola per fer front a la sequera. «En aquests temps de pics de temperatures sense precedents és el nostre deure deixar de malgastar aigua per adaptar-nos al canvi climàtic», segons el comissari de Medi Ambient, Pesca i Oceans, Virginijus Sinkevicius.

A Espanya, talls de subministrament nocturns, tancament de dutxes a les platges, i prohibició de regar, omplir piscines i rentar cotxes són algunes de les mesures restrictives posades en marxa pels governs autonòmics i municipals, i amb què busquen garantir el proveïment d’aigua per al consum humà, que, en alguns casos, ja ha hagut de ser limitat.

EL PERIÓDICO viatja per les autonomies més afectades per aquesta emergència mediambiental:

Catalunya

L’actual episodi de sequera a Catalunya es pot qualificar d’«excepcional» en zones del litoral i prelitoral central, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Malgrat això, les tempestes dels últims dies han afectat zones com l’Alt Penedès, Anoia, Bages, Berguedà, nord d’Osona (Barcelona), Baix Penedès (Tarragona), Pallars Jussà i Solsonès (Lleida), zones en què els dèficits de precipitació començaven a ser preocupants i a afectar «seriosament» l’estat de la vegetació.

La Generalitat també ha limitat el consum d’aigua en 150 municipis a 200 litres per persona al dia, atesa la situació de sequera que es viu, amb els pantans al 50,92% de la capacitat, segons dades del 2 d’agost. Aquesta xifra està per sota dels últims anys, tot i que encara lluny del 20% que es va registrar durant la sequera del 2008.

A la ciutat de Solsona, amb prop de 10.000 habitants, fa una setmana que s’ha començat a subministrar aigua amb cisternes a un dels dipòsits de la xarxa municipal.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet una crida a la ciutadania i aquesta setmana s’ha posat en marxa la comissió per a la sequera. Aquest mateix dimecres, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) avisava que la Barcelona metropolitana podria aplicar restriccions al setembre si no plovia, tot i que deixava clar que l’aigua de boca en quedava exclosa.

Galícia

Al nord-oest peninsular, ha plogut tan poc que les precipitacions es mesuren amb comptagotes, mentre les administracions públiques i la població gallega miren el blau del cel amb l’esperança que es cobreixi de núvols carregats d’aigua per evitar les restriccions severes que, si res canvia, així com n’han arribat unes quantes, arribaran.

Algunes restriccions, de moment lleus, ja estan en marxa a no pocs ajuntaments de les quatre províncies gallegues, que han optat per tancar aixetes per mirar d’evitar racionaments d’aigua de conseqüències impredictibles per a un sector vital per a la comunitat com és el turisme.

La Xunta de Galícia fa pública la seva preocupació per l’escassetat de precipitacions almenys des del març passat i la conselleira d’Infraestructures i Mobilitat, Ethel Vázquez, insisteix: «Per a nosaltres són prioritàries dues qüestions: garantir el proveïment de la població i el cabal ecològic dels rius», com passa amb el Lérez, principal o única font de proveïment d’ajuntaments de Pontevedra com Poio, Sanxenxo, Marín, Bueu, Pontecaldelas i la mateixa ciutat de Pontevedra.

Aquests ajuntaments han acordat tancar les aixetes de rentar-se els peus i dutxes a les platges, igual com han fet Baiona i Nigrán. A més, Lalín revisarà comptadors i tallarà l’aigua a les nits si no cau el consum.

La prolongada situació de sequera també ha provocat que alguns municipis de la província d’Ourense hagin publicat bans per informar que queden prohibits usos que no siguin els essencials, com cuinar i el lavabo personal i fins i tot, en algun cas puntual, adverteixen de multes en cas d’incomplir aquestes obligacions.

Tampoc Lugo se’n deslliura i el seu ajuntament va activar l’última setmana de juliol a instàncies de la Confederació Hidrogràfica del Miño-Sil una situació de prealerta per sequera que ha anat acompanyada de mesures d’estalvi d’aigua per garantir el cabal ecològic del riu Miño.

Totes les mesures són poques si així s’evita una alerta per escassetat que, segons el protocol de la Xunta, obligaria a tallar l’aigua a la nit i a implantar mesures més restrictives, les quals accentuarien, fins i tot més, l’‘enyorança’ dels gallecs per unes pluges que els han abandonat i de moment es neguen a tornar.

Andalusia

La consellera d’Agricultura, Aigua i Desenvolupament Rural de la Junta d’Andalusia, Carmen Crespo, ha tornat a demanar a l’Estat la «convocatòria urgent» de la Taula Nacional de la Sequera davant la situació «d’escassetat» d’aigua existent a tot el territori nacional i, molt especialment, a Andalusia. La idea és, segons ha explicat, «abordar en conjunt la situació del país i que des de l’Administració central es «posin en marxa mesures d’emergència que donin resposta al greu dèficit hídric que pateixen les conques».

Amb els pantans i embassaments per sota de la capacitat necessària per proveir la població en els pròxims mesos, Andalusia ja està aplicant restriccions en algunes províncies i la Junta ha reclamat al Govern central una reunió urgent per aprovar un decret de sequera amb una alta dotació econòmica.

A Màlaga, l’embassament de La Viñuela està sota mínims, cosa que ha portat els ajuntaments a establir restriccions, com el tall de l’aigua a les dutxes de les platges de Rincón de la Victoria i Vélez-Málaga des del passat 1 d’agost. Màlaga capital, en canvi, ho ha descartat.

Durant les últimes setmanes, s’han mantingut les restriccions nocturnes i s’ha repartit aigua en camions cisterna a la comarca d’Antequera.

L’escassetat d’aigua ha portat alguns agricultors a sacrificar part de les plantacions d’alvocats per salvar-ne la resta, mentre que perilla la producció de l’oliva de taula perquè el fruit no creix prou.

A Huelva, deu municipis de la comarca de la serra d’Aracena i Picos de Aroche han patit restriccions en horari nocturn, cosa que se suma a la falta d’infraestructures hídriques de la província, i afecta residents i turistes respecte al proveïment d’aigua.

País Valencià

L’avenç imparable de la sequera a la conca alta del Tajo, capçalera des de la qual parteix el transvasament Tajo-Segura, ha encès tots els senyals d’alarma al camp alacantí, on la situació actual és de tranquil·litat perquè hi ha aigua emmagatzemada, però amb un futur més que complicat, sobretot a final d’any i principis del 2023, quan si no hi ha aigua no es plantarà la collita d’hortalisses de primavera i estiu.

El problema arriba perquè ja ningú dubta a Espanya que si no plou la tardor vinent –el secretari d’Estat de Medi Ambient Hugo Morán ho ha apuntat aquesta setmana– hi haurà restriccions per al regadiu, ja que el proveïment urbà té prioritat.

Retallades que ja han començat en el transvasament Tajo-Segura en forma de minva mensual, per tant, els agricultors estan fent servir les reserves de la mateixa conca del Segura. Aquestes s’acabaran a final d’any i no podran ser cobertes amb l’aigua dessalada a Torrevella, a causa que el cabal per a proveïment urbà té prioritat.

Castella i Lleó

La presidenta en funcions de la Confederació Hidrogràfica del Duero, Diana Martín, ha advertit que les onades de calor poden condicionar la campanya de reg per la sequera, si bé descarta que hi hagi problemes en el proveïment a la població. «En principi volem garantir la campanya, però tot depèn també de la climatologia. Si ens venen tres onades de calor més com les que hem tingut al juliol serà complicat..., en principi anem utilitzant les reserves que tenim», ha apuntat.

Sobre si s’imposaran noves restriccions, Diana Martín les ha descartat, de moment, a l’espera de «com es desenvolupa l’agost», mentre que descarta que hi hagi problemes de proveïment per a la població.

A més de restriccions de regadiu en l’àmbit agrari, a Castella i Lleó, determinades institucions han pres decisions vinculades amb la sequera, com Patrimoni Nacional, que ha retallat la temporada dels jocs d’aigua de les històriques fonts dels jardins del Reial Palau de San Ildefonso, al municipi de La Granja (Segòvia).

I en alguns municipis, com el de Barruelo de Santullán (Palència), els ajuntaments han pres mesures extra contra la sequera, com la prohibició de l’ompliment de piscines particulars, rentasa de cotxes i reg de jardins a causa de la sequera.

A més, a Zamora, els agricultors demanen ajuda: el canal de San José ja està tancat al reg i el canal Toro-Zamora, «amb l’espasa de Dàmocles a sobre», es queixa el líder regional d’Asaja, Antonio Medina.

Extremadura

En aquesta autonomia, la falta d’aigua afecta principalment la comarca Tentudía, de Badajoz, que es proveeix del pantà que porta aquest mateix nom. Sobre els nou municipis que formen aquesta mancomunitat hi ha una recomanació expressa de no utilitzar aigua per al reg de jardins ni per a la neteja de carrers, tampoc per omplir piscines o rentar cotxes. En concret, a Bodonal de la Sierra, les vivendes rurals tenen restriccions d’aigua durant algunes hores, una mesura que, malgrat tot, no afecta el nucli urbà.

A més, Jerte augmentarà les sancions per als qui no facin un ús responsable de l’aigua.

Navarra

A Navarra, hi ha restriccions d’aigua a petites localitats, les que es proveeixen d’aigua de brolladors petits o de capçaleres de riu, com Erro, on l’ajuntament ha prohibit el reg d’hortes i restringeix l’aigua a la nit per l’escassetat que afecta principalment poblacions de la part pirinenca i cantàbrica.

Euskadi

Al País Basc, s’han establert algunes restriccions en determinades zones on els municipis han de subministrar l’aigua des de rius i aqüífers. Només s’ha prohibit, de moment, el reg de jardins, l’ompliment de piscines particulars i rentar cotxes, entre altres activitats no essencials.

Les Canàries

En aquests moments, no hi ha restriccions en el subministrament d’aigua per a consum humà a les Canàries, tot i que l’arxipèlag ja encadena diversos anys de sequera.

Això es deu a la contribució de les dessaladores, de les quals depèn gairebé al 100% el proveïment a les llars de Gran Canària, Lanzarote i Fuerteventura, les illes amb menys precipitacions. I les dessaladores complementen també el subministrament de Tenerife, l’illa més poblada.

Castella-la Manxa

Notícies relacionades

La tecnologia, al rescat del sector turístic

De Taylor Swift a la Sagrada Família

A Castella-la Manxa, el consorci de dotze municipis del Campo de Calatrava, a la província de Ciudad Real, que es proveeix d’aigua potable del pantà Vega del Jabalón, pràcticament sec per quart any consecutiu, ha trobat en la realització de nous pous d’aigua l’alternativa al subministrament.

En el cas d’un d’aquests municipis, Almagro, el seu alcalde, Daniel Reina, ha explicat a EFE que pel que fa a la quantitat ara mateix no hi ha problemes, amb els tres pous en funcionament el municipi es pot proveir, tot i que és cert que estan baixant els nivells de forma molt dinàmica.