Asfixiats per la sequera: «Si això continua així ¿qui viurà aquí?»

Josep Maria Bosch va néixer a Forès el 1939 i allà vol morir. Als seus 83 anys, la falta d’aigua no és cap novetat. «Em vaig dutxar per primer cop amb 18 anys, quan vaig sortir del poble a treballar», explica l’home, que va tornar a la Conca ja jubilat. És normal que, en aquests pobles, a l’estiu escassegi l’aigua. Abans, els habitants es banyaven amb gibrells i les cases estan perfectament adaptades a la falta d’aigua, amb cisternes que s’omplen amb la pluja de les teulades o del carrer. Els pocs jardins municipals del poble tenen un dipòsit d’aigua per aprofitar l’excés de reg. I no hi ha ni piscina municipal. «Aquí no ens podem permetre aquest malbaratament», segueix Jaume Farrés, l’agutzil de Forès.

«Que no hi hagi aigua a l’estiu és normal, però el que està passant aquesta vegada és extraordinari», assumeix Bosch. Es treu la gorra i mira al cel. «És que no plou ni una miqueta», li respon Farrés. «Si es moren les plantes, mira, els fem un enterrament. El problema està en la gent, als camps, a les fonts...», prossegueix Bosch. Des de fa més de 300 anys la font de Sant Miquel, a uns 200 metres del centre del poble, omplia els safarejos on les dones anaven a fer la bugada. Avui de la font no en surt ni un rajolí d’aigua. «Vaig haver de treure els deu peixos que hi vaig posar a l’hivern perquè es mengessin les algues, si no, ja serien morts», mostra l’agutzil. Les fonts estan tancades i els veïns no poden obrir l’aigua des de les 11 de la nit fins a les sis de la matinada. «A mi no em preocupa, si penso en mi ja estic bé i al final de tot, però penso en els meus nets... ¿Quin món els hem deixat, si no plou? ¿On viuran?», diu l’octogenari pensatiu.

Els camions cisterna no donen l’abast

Quan Robert Esteve ha omplert els dipòsits d’aigua amb la seva cisterna s’acomiada dels habitants de Forès. «No donem l’abast», explica. L’empresa de transport Madel, capitanejada pels germans Carles i Robert, és l’única a la zona acreditada per portar aigua potable. L’any passat, al juny i al juliol, van fer 80 viatges d’abastiment. Aquest 2022 n’han fet 180, més del doble. «I l’agost està sent molt pitjor, tenim alcaldes desesperats trucant, demanant aigua cada dia», segueix dient Esteve. Arrenca la cisterna en direcció a Passanant i Belltall, poble veí amb cinc nuclis on viuen 170 persones. «Aquest any la sequera s’ha agreujat perquè vam tenir un incendi i ens van demanar utilitzar el pou, per això ens hem quedat sense aigua tres setmanes abans del que és habitual», explica l’alcalde, Magí Ninot. «Estem acostumats que falti l’aigua, no en malgastem ni una gota, aquí és com l’or», diu l’alcalde, que també ha tancat les fonts municipals i ha imposat restriccions nocturnes d’aigua.

Alls com pilotes de ping-pong

L’Agrupació de l’All de Belltall sap bé que significa l’escassetat d’aigua. Va néixer per continuar plantant la varietat típica d’aquesta zona, mantenir la llavor i no oblidar-se de les arrels. Aquest cap de setmana munten una fira per vendre els alls d’aquest any. «Tenim un problema, han sortit alls petitíssims perquè amb prou feines ha plogut, perdrem diners», explica la presidenta de l’entitat, Montse Sánchez. Les cabeces d’alls són com pilotetes de ping-pong, i les olives, com panses. «Perdrem la collita d’aquest any, però sobretot la de l’any que ve, els pocs pagesos que quedem aquí estem acabats», lamenta Joan Llaberia, president de l’associació de regants de Riudecanyes (Baix Camp), el pantà de Siurana-Riudecanyes i la cooperativa d’oli d’Escornalbou.

La pitjor sequera en 60 anys

El pantà de Riudecanyes s’abasteix del germà gran de Siurana (Priorat), que redirigeix el riu Siurana cap a la costa perquè els 3.000 regants de la zona puguin regar els camps d’oliveres i avellanes. «El cabal del riu ha baixat a cinc litres per segon, quan el normal era de 20, 50 o 100», afegeix Llaberia. Els regants han vist reduït un 60% l’ús d’aigua, que s’està prioritzant per a consum de boca. «Normalment regàvem tres hores al dia, ara només podem fer-ho una. Només hi va haver un any pitjor que aquest, el 1948, quan els regants no van poder utilitzar gens d’aigua», afirma mentre mostra com les oliveres, òrfenes d’aigua, deixen caure el fruit abans d’hora «per no morir de set». «Aquest any perdrem el 80% de la collita, però l’any que ve no brotarà res, això és el pitjor», preveu l’agricultor, tip de veure com les denominació d’origen va perdent productors perquè el negoci no surt a compte.

13 hores sense aigua per les piscines privades

A Botarell (Baix Camp) l’alcalde Lluís Escoda implora poder abastir-se amb l’aigua d’aquest pantà. La mina i els dos pous que donen aigua a aquest nucli han caigut un 75% de la seva capacitat habitual. «Ara acaben de venir les cisternes i tenim els dipòsits a la meitat: 400 metres cúbics per viure», explica l’alcalde. El dia més greu, de moment, el van viure el cap de setmana del 30 de juliol. «Començava la festa major i va venir molta gent a la segona residència. El dipòsit se’ns va buidar en un sol dia perquè, sospitem, van omplir les piscines al màxim», diu Escoda. Van haver de tallar l’aigua dues hores al migdia (d’11 a 1) i de quatre a set de la tarda, afegit als talls habituals de les 23 hores a les 6. «Jo no puc prohibir les piscines, però hauria de poder fer-ho, cal tancar totes les piscines i que la gent vingui a la piscina municipal». Lament d’alcalde.

Notícies relacionades

La sequera que castiga Espanya aquest estiu ja provoca talls i restriccions d’aigua

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

«La piscina es va omplir, la gent no tenia aigua per dutxar-se», explica Emma Pajares, una noia de 22 anys que ara treballa al bar de la piscina municipal. «A mi això de la sequera em fa bastanta por, perquè si ara que en tinc 22 ja estem així, ¿què passarà quan en tingui 40? De vegades amb els amics en parlem, haurem d’anar-nos-en del poble perquè la sequera s’agreujarà amb la crisi climàtica», diu la noia, que afegeix una petició bastant concreta. «Fixa’t que primer sempre ens toca als pobles petits, els més oblidats».

Esperant el transvasament de l’Ebre

Els pobles que depenen de les cisternes d’aigua i que estan més exposats a la sequera són els que no formen part de la xarxa d’abastiment del Consoci d’Aigües de Tarragona, que es proveeix de l’Ebre. A la Conca de Barberà, vuit pobles que demanen des de fa anys integrar-se a la xarxa. «La licitació s’ha retardat un any, i ho necessitem urgentment per no patir», implora Ninot. Escoda també ho ha demanat, però resa perquè la incorporació no es retardi més de dos anys. Mentrestant, li toca pagar les cisternes que, ara per ara, permeten subsistir als veïns. La Generalitat només subvenciona el 75% del cost del transport, però no el preu de l’aigua. «Si hem d’estar quatre i cinc setmanes així no ho podrem pagar. Ens costarà 30.000 o 40.000 euros i nosaltres només en tenim 10.000 per a imprevistos», sospira Escoda.