Les dones canvien els «hàbits de festa» per por de les punxades

El 85% de les dones enquestades per aquest diari asseguren que ja no surten de festa amb la mateixa freqüència després de l’inici de les agressions. En alguns casos, la rutina de les dones ha canviat dràsticament. Una, per exemple, ha compartit que s’ha vist forçada a «beure menys, no ser a prop de grups de nois i estar vigilant tota l’estona». La mateixa jove també ha remarcat que cap de les seves amigues va o torna sola d’enlloc, «ni per anar al lavabo ni per demanar una copa». D’altra banda, una altra de les participants ha emfatitzat que en el seu grup s’ha pactat que, si alguna nota «la punxada», s’haurà d’avisar immediatament la resta.

Diverses dones recalquen que sortir de nit suposa estar tota l'estona alerta, cosa que demostra que la seva llibertat està sent coartada. «No podem despreocupar-nos i emborratxar-nos tranquil·lament com fan ells», ha puntualitzat una de les dones que, a més, confessa que sent el deure de vigilar «qui hi ha darrere meu, darrere de la meva amiga i qui ens passa pel costat».

Ubicació en temps real

«No he deixat ni m’han deixat mai sola, sempre ens acompanyem a tot arreu i cuidem les unes de les altres», explica una altra de les joves. Malgrat això, segons la seva opinió, el perill s’ha incrementat perquè ara existeix la possibilitat de contraure una malaltia per mitjà de la punxada. «Això ho agreuja tot», confessa. Pel que fa a la seva experiència, una altra jove explica que ella ha optat per «no tornar a trepitjar una discoteca en la qual van drogar una amiga, tot i que a ella se la van posar a la beguda» i, quant a precaucions, moltes dones han manifestat que comparteixen amb la resta de les seves amigues la ubicació exacta quan és necessari. «Si coneixem algun noi, ens compartim la ubicació en temps real per WhatsApp», coincideixen algunes.

També hi ha els qui asseguren que els seus hàbits no han canviat especialment com, per exemple, en el cas d’una i el seu grup d’amigues, que sempre han mirat de «quedar-se juntes tota la nit, avisar-nos quan arribem a casa o, en cas que alguna de nosaltres surti, ho faci sempre acompanyada». Tot i així la mateixa participant ha compartit que la tranquil·litza pensar que la seva germana, que sortirà de festa dijous vinent, ho farà amb el seu nòvio i amics.

«Em sembla molt trist el fet que em quedi més tranquil·la sabent que surt amb el seu nòvio, a més dels seus amics, i per tant probablement sigui més difícil que se li pugui acostar algú amb aquestes intencions» valora i, conclou, «em fa por pensar que em pugui passar a mi, però sobretot em fa por que li pugui passar la meva germana».

«No poden sentir la nostra por»

Amics i parella tenen un paper important, segons les declaracions d’algunes joves, quan es parla de més sensació de seguretat en l’experiència de passar una nit de celebració. Una de les participants ha confessat que està orgullosa dels homes que l’acompanyen en la seva vida, però que «partint de la base que estic envoltada d’homes meravellosos, és inevitable haver de parlar i pactar-hi certes coses, perquè si no mai poden empatitzar al cent per cent, ja que no poden sentir la por que tenim». Per això, aquesta dona considera que no està de més «comentar certes coses, quant al fet que estiguin més atents o que no ens deixin ni un minut soles». Una altra de les enquestades, per la seva banda, assegura que ella espera que els homes entenguin «que si la seva amiga o la seva nòvia té por no les han de titllar d’exagerades».

Al pànic que viu el sector femení pel nou mètode d’agressió per mitjà de xeringues s’hi ha afegit el desafiament del sexe oposat que, ofesos pel discurs de les dones via Twitter, molts han optat per tornar a posar en relleu el clàssic ‘hashtag’ #notallmen (no tots els homes) que elles han contrarestat amb el de #whysomanymen (per què tants homes). «Prou fem nosaltres mirant d’evitar aquestes situacions tan horribles» diu una de les enquestades i considera, en aquest sentit, que el canvi hauria de reflectir-se en l’educació social i la conscienciació dels homes, ja que segons ella haurien «de començar a responsabilitzar-se i deixar la tonteria del ‘hashtag’ #notallmen per adonar-se que aquí hi ha un problema».

«Vistes com a objectes sexuals»

«La por no és una cosa nova per a nosaltres», explica una de les noies. «Si bé ja solem anar amb l’alarma activa quan sortim de festa i mirem de controlar on deixem la nostra beguda o de no separar-nos del nostre grup, això no ens servirà de res ara, ja que és impossible evitar que algú ens punxi», prossegueix. «Sento por perquè se’ns acaben els sistemes de defensa habituals en lloc de progressar i evitar aquesta classe de situacions» i, a més, afegeix que per mitjà d’aquesta situació ha pogut comprovar com «el veritable avenç no s’ha fet efectiu» i que les dones «a ulls de molts homes (per sort no de tots), sempre serem vistes com a objectes sexuals».

Notícies relacionades

Punxades en discoteques: noves denúncies en almenys sis províncies

El moviment del PP per retardar la llei ‘només si és sí’ impedeix tipificar la submissió química d’agressió

Mossos d’Esquadra prossegueixen la investigació sobre les motivacions que hi hauria darrere d’aquest auge de les punxades. Malgrat això i que alguns espais d’oci nocturn ja han posat fil a l'agulla, com la discoteca INPUT de Barcelona en un comunicat emès dilluns passat en què asseguraven que han establert «una sèrie de mesures addicionals i un protocol d’actuació», algunes de les enquestades se senten «més vulnerables que mai» per «la falta d’un protocol segur i eficaç que no arriba».

A tall de protesta, una de les dones convida la resta a «convocar una vaga feminista en la qual dones no assisteixin a cap local d’oci nocturn durant unes quantes setmanes, fins que institucions i empreses involucrades creïn un pla eficient i d'acord amb les necessitats de les dones en aquests moments». «Amb tota revolució, sorgeixen i surten a la llum autèntiques atrocitats, s’ha vist al llarg de la història i malgrat això podem dir que estem vivint una autèntica revolució feminista, i com no podia ser d’altra manera, els oponents busquen qualsevol alternativa per frenar-la i per això lluitem», clarifica una altra de les joves que es nega a «renunciar a la lluita per la por».