Hepatitis infantil: diverses hipòtesis obertes i un possible sospitós

Amb uns 228 casos notificats d’hepatitis pediàtrica aguda d’origen desconegut, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la comunitat científica en busca les causes i, tot i que hi ha diverses hipòtesis obertes, alguns indicis apunten a un adenovirus, l’F41.

El catedràtic de Microbiologia de la Universitat de Salamanca (USAL) Raúl Rivas repassa amb Efe, en sis preguntes, el que se sap i el que encara es desconeix d’aquesta malaltia, de la qual s’han reportat casos en una vintena de països.

A Espanya se n’han investigat des de gener 22 casos, segons dades del 29 d’abril. En quatre dels nou casos analitzats en els quals es disposa de resultats es va obtenir una prova positiva per a adenovirus.

De moment, indica Rivas, hi ha més preguntes que respostes sobre la causa d’aquesta malaltia, que afecta des de nadons fins a nens de 16 anys i que ha causat al món, almenys, quatre morts.

¿Què se sap de la possible causa de l’hepatitis pediàtrica aguda?

En aquest moment, encara és difícil afirmar alguna cosa sobre això, tot són hipòtesis, encara que «la finestra microbiològica està oberta de bat a bat» perquè no hi ha cap altra qüestió que hi faci veure un patró comú, ni quant a qüestions ambientals, exposició a agents tòxics o aliments.

Es continuen recopilant mostres i l’OMS ha demanat que s’analitzi la possible presència d’alguns virus, però els que causen l’hepatitis A, B, C, D i E estan de moment descartats perquè no han aparegut.

¿Quines hipòtesis s’estudien?

En algunes mostres han aparegut adenovirus com l’F41, que és un serotip molt concret d’adenovirus entèrics i que normalment causen símptomes intestinals, però fins ara no s’havia vist que podria originar en nens sans danys d’aquest tipus tan freqüents.

És un senyal que «hem d’estar alerta» per veure si està circulant un nou serotip d’adenovirus, «no ho sabem»; si l’F41 ha tingut alguna mutació que afavoreixi el tropisme viral (especificitat per infectar un tipus particular de cèl·lula o teixit) cap al fetge, o si s’està donant alguna coinfecció amb algun altre virus.

Tampoc es pot descartar que sigui un virus no descrit o sobre el qual no s’hagi establert aquesta simptomatologia. «Estan obertes diverses hipòtesis».

Una altra és que el SARS-CoV-2 pugui haver afavorit que la coinfecció amb altres virus pugui ocasionar danys d’aquest tipus. En algunes mostres s’ha trobat aquest virus que causa la covid-19.

El SARS-CoV-2 està circulant i es desconeixen molts dels problemes que pot originar o que afavoreixi un altre tipus d’infeccions perquè «deixi el nostre sistema immunitari una mica delmat. Són coses que encara desconeixem».

¿L’adenovirus F41 seria la hipòtesi més probable?

És una hipòtesi, però no és segur. Fins ara ha aparegut en un «percentatge elevat» de mostres, s’ha vist, sobretot, a Alabama (EUA), en algunes europees i en algun altre lloc, però no a totes. El primer cas asiàtic, que es va registrar al Japó fa uns dies, «sembla que va donar negatiu a l’F41», per això cal continuar analitzant-lo.

¿Els adenovirus han causat hepatitis anteriorment?

Els adenovirus són bastants comuns i circulen per tot el planeta durant tot l’any, encara que la majoria dels pics solen produir-se a finals d’hivern o a la primavera. Algun pot causar danys hepàtics, sobretot en nens immunocompromesos, però no s’havia vist en els sans.

¿Dos anys de pandèmia, portant mascareta i amb mesures de distància social poden haver debilitat el sistema immunitari dels nens?

És difícil que això sigui així perquè hi ha afectats menors de fins a 16 anys. Abans de la pandèmia, els nens de cinc, sis anys i més van estar en contacte freqüent i permanent amb els adenovirus.

«És complicat pensar» que, pel fet d’haver portat mascareta, ara un adenovirus pugui afectar d’aquesta manera, de sobte.

¿Què fa falta per determinar la causa d’aquest tipus d’hepatitis?

El lògic en aquest moment és el que s’està fent, recopilar com dades millor, i això implica determinar totes les mostres d’excrements, orina, sang, biòpsies de fetge, tant presents com de casos antics, com ha instat l’OMS.

Pot ser que la distribució dels casos sigui àmplia, no només geogràficament sinó en el temps, que vingui d’enrere i l’estiguem començant a veure ara, per això es demana que s’analitzin mostres de casos clínics que presentessin aquesta simptomatologia en els mesos passats.

També és possible que siguem «davant la punta d’un iceberg perquè només es vegin els casos més greus».

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

S’han de buscar diferents agents microbiològics, centrant-se en els adenovirus, però també en altres possibilitats per establir si aquests casos tenen alguna cosa en comú.

«Encara estan obertes moltes portes», per això cal obtenir com més dades millor i, sobretot, estar atents a símptomes en nens com ara la icterícia, els excrements blancs i l’orina fosca, perquè els centres d’atenció primària els recopilin i es facin les proves pertinents, per disposar de la màxima informació que doni «avís de quin agent hi pot estar involucrat».