La dessalinitzadora del Prat, a punt d’arribar al 100% de la seva capacitat: «Mai havíem tingut tanta necessitat d’aigua»

La dessalinitzadora està ubicada en ple delta del riu Llobregat, davant la reserva natural de la Ricarda i l’aeroport. Va néixer després de l’última gran sequera a Catalunya, el 2008, que va posar en veritables dificultats les institucions catalanes. Es va inaugurar el 2010 i des d’aleshores capta aigua de mar davant la platja del Prat de Llobregat, en dos pous ubicats a 15 metres de profunditat. Sis bombes d’aigua porten l’aigua marina fins a la planta. La seva missió és que aquest aigua sigui potable i es pugui beure, un veritable èxit de l’enginyeria que sotmet l’aigua del mar a diversos filtratges. Habitualment, aquesta planta ha estat treballant al 20% de la seva capacitat. «Des del 20 de gener estem entre el 70% i el 80%», explica Diéguez. Mai en tant temps havien estat sotmesos a aquest nivell de rendiment.

«Des del temporal ‘Gloria’, tot just hem tingut episodis de pluges d’intensitat, portem dos anys amb falta de pluges», insisteix Diéguez, que fa més d’una dècada era el responsable de proveïment de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Ara dirigeix l’empresa pública que gestiona els embassaments dels rius Ter i Llobregat, dels quals beu el 71% de la població de Catalunya. Són les nou comarques més poblades: l’Alt Penedès, l’Anoia, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, la Selva, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental. En aquests moments, els embassaments d’aquests dos rius es troben entre el 37% i 47% de la seva capacitat, mentre que fa un any estaven entre el 50% i 85%. «Quan veiem que el cabal de l’aigua va decreixent, és l’Agència Catalana de l’Aigua la que ens demana que ampliem la capacitat de la dessalinitzadora», diu Diéguez. Aquesta alarma es va donar ja el 20 de gener d’aquest any. «El que passa és que la gent no és conscient de la sequera perquè l’aigua de les seves aixetes surt igual, no saben si és aigua dessalada», segueix el gerent.

La clau, entre bastidors

Per fer-ho possible, l’aigua del mar és depurada de microorganismes, algues i bacteris a través de diversos filtres, un amb pressió d’aire perquè les impureses flotin, i un altre amb filtratges de sorra o mesures microscòpiques. Però la clau de tot el procés per retirar la sal de l’aigua marina es produeix en una enorme sala plena d’enormes canonades de diferents colors (que indiquen quin tipus d’aigua passa per cada tub) 10 turbines que produeixen un soroll eixordador i que, al seu torn, alimenten 10 bastidors. Aquests últims són una espècie de cilindres amb set membranes enroscades en si mateixes on corre l’aigua a una pressió altíssima (63 bars). «Perquè la gent ho entengui, si es trenqués una d’aquestes canonades l’aigua pujaria 600 metres», explica Diéguez. Són els responsables de l’osmosi inversa, el procés pel qual l’aigua perd tota la seva sal. I són aquests 10 bastidors (formats per més de 200 cilindres) els que permeten explicar la capacitat de la planta. Cada bastidor filtra 200 litres d’aigua per segon, 12.000 litres per hora i 288.000 litres per dia.

En èpoques normals, només funcionen dos bastidors. «Ens van bé per suplir la xarxa si hi ha avaries a les canonades i al seu torn necessitem tenir la maquinària calenta en cas d’emergència», justifica el gerent. En el dia d’avui estan funcionant entre set i vuit bastidors al dia. «Estem produint 190 milions de litres al dia», segueix el gerent. Les properes setmanes, l’Agència Catalana del Aigua ja els ha transmès que, atesa la capacitat dels pantans, han de pujar a la màxima producció. Cal posar en marxa el novè bastidor, ja que sempre ha de quedar-se’n un en desús per a reparacions i manteniment de la instal·lació. «Per a nosaltres és un repte enorme, mai hem tingut tanta necessitat d’aigua en tant temps continuat. Confiem que les instal·lacions respondran, però és una incògnita, és la primera vegada que ho fem, però és l’única manera de produir aigua», apunta Diéguez.

Ampliar les dessalinitzadores

Aquest és l’últim recurs per proveir l’àrea metropolitana abans que la sequera imposi restriccions. «És evident que, vista l’evolució i la situació de l’emergència climàtica necessitem més plantes com aquestes, s’ha de reforçar aquesta capacitat, és una bona solució per tenir a la recambra», demana Diéguez. Fa un any, el Govern va iniciar els tràmits per ampliar la capacitat de filtratge de sal d’una altra dessalinitzadora més modesta a Blanes. N’hi ha una altra de prevista per construir al Baix Penedès, entre Cunit i Cubelles, però els tràmits estan més endarrerits. Diéguez no creu que estigui en ús abans de sis anys.

La factura elèctrica

Notícies relacionades

Les societats científiques catalanes, contra retallar les ciències

La grip entra en fase epidèmica amb 743 casos per 100.000 habitants

L’altre repte està en com es paga aquesta factura elèctrica que significa posar les dessalinitzadores a tot drap. La major part de la despesa elèctrica se l’emporten les turbines que alimenten els bastidors. Produir 1.000 litres d’aigua filtrada consumeix 3,5 quilowatts hora. A aquesta capacitat a què es troba la planta, el consum voreja els 20 milions de quilowatts al mes, el mateix que gasta un poble de 5.000 habitants en tot un any. «De moment la factura la podem pagar amb un fons que tenim a ATLL, és com una guardiola», segueix Diéguez. No preveu apujar el preu de l’aigua que venen als ajuntaments, que es troba al voltant de 75 cèntims el metre cúbic.

Col·laboració ciutadana

Col·laboració ciutadanaDesprés de l’osmosi inversa, el procés per separar l’aigua de la sal, la dessalinitzadora envia de nou la sal al mar diluïda amb aigua sobrant. L’aigua neta és potabilitzada, alimentada amb minerals essencials i derivada fins a un centenar de pobles i ciutats fins a les aixetes de les cases. «Ajustin els seus usos quotidians a aquest escenari d’escassetat; són petites coses que tenen a mà a casa i que si les fa una persona serveixen per ben poc, però si ho fan cinc milions de persones seran molt útils», implora Diéguez. «Necessitem la col·laboració ciutadana», s’acomiada.