Com fer front al dol per la mort d’un ésser estimat a l’estiu

La mort d'un ésser estimat és una situació dura d’encarar. El dol que l'acompanya és un esdeveniment estressant que afecta nivell psicològic, biològic i social. Aquesta experiència, en definitiva, no deixa de ser un procés adaptatiu i natural, en el qual les persones afectades han d'acostumar-se a la pèrdua.

En alguns moments de l'any, com per exemple l'estiu o per Nadal, el dolor per la mort d'un ésser estimat pot veure's accentuat. És una època associada a les vacances, l'oci, el descans, els viatges i el temps lliure. “La majoria de les persones esperen amb il·lusió l'arribada de les vacances per a compartir el seu temps i gaudir al costat de la seva família i amics; mentre que les persones que pateixen un procés de dol manifesten el seu desig que desapareguessin aquestes dates del calendari, perquè l'absència es fa més evident”, assegura Lola Cabrera, psicòloga especialitzada en dol i col·laboradora dels Espais de Suport de Fundació Mémora.

Disposar de temps lliure i la falta de rutines com per exemple anar al treball, facilita els pensaments recurrents sobre el que s’ha perdut i augmenta el sentiment de buit i solitud. “En aquesta època de l'any es recorden experiències passades d'altres estius compartits amb l’ésser estimat que ja no podran repetir-se”, afirma l'experta.

Com gestionar el dol per la mort d'un ésser estimat

El dol és una situació molt personal que cada persona viu a la seva manera. No tothom ho gestiona igual i l'autoconeixement és fonamental. “El procés de dol s'ha de naturalitzar. No cal anar massa de pressa i s'han de respectar els ritmes de cada persona”, apunta Cabrera.

En aquest sentit, l'experta en psicologia del dol destaca que, en general, és important cuidar-se i descansar, compartir els sentiments amb els altres o mantenir una sèrie de rutines, entre d’altres. “També cal donar-se permís per a tenir moments de benestar, cercant activitats gratificants i mantenint la interacció social”, explica Cabrera.

Gestionar bé el dol, com qualsevol altre problema de salut mental, és fonamental per a evitar certs riscos. En algunes ocasions aquesta situació pot arribar a allargar-se en el temps i pot desembocar en patologies com l'estrès post-traumàtic, la depressió o el trastorn d'ansietat.

“Sabem que el malestar emocional repercuteix en la nostra salut física, així que pot acabar agreujant algunes malalties que ja patíem o generant nous símptomes. El que passa és que no sempre som capaços d'associar-ho a un dol mal elaborat, ja que els símptomes poden aparèixer mesos després d'haver-se produït la pèrdua”, assegura l'experta.

Quines són les fases del dol?

La persona que viu un procés de dol passa per diferents fases. Es tracta d'una situació que va evolucionant al llarg del temps i les emocions que genera són com una muntanya russa. “Durant el procés de dol experimentem diferents emocions com la tristesa, la ràbia o la culpa. Podem entendre-les com a senyals que ens informen sobre com ens afecten les experiències, motivant-nos a prendre decisions i a actuar de manera que puguem adaptar-nos a la situació”, explica Cabrera.

En aquest sentit, l'experta assegura que es necessita temps per a tornar a aconseguir l'equilibri i, seguint la divisió que va descriure per primera vegada Elisabeth Kübler-Ross, distingeix cinc fases del dol:

1. La negació: La persona mostra incredulitat i no creu que la pèrdua hagi passat.

2. La ira: En una segona fase reacciona contra la realitat amb ràbia i frustració.

3. La negociació: La persona cerca en la religió, en la medicina o, en qualsevol altra cosa, la manera de revertir la situació per tal d’alleujar el dolor que sent.

4. La tristesa: Quan reconeix que la pèrdua és irreversible, arriba el moment de la tristesa.

5. L'acceptació: Es naturalitza la mort i s'aprèn a viure sense l’ésser estimat que ha mort.

En l'actualitat, segons la psicòloga experta en dol, han anat sorgint nous models que descriuen el procés de dol. Un exemple és el de les tasques, descrit per primera vegada per William Worden. “Aquest model posa l'accent en les diferents tasques que implica adaptar-se a una situació de pèrdua. És un model molt acceptat actualment i es treballa en psicoteràpia”, apunta Cabrera.

Quin paper juga l'entorn en un procés de duel

El paper de l'entorn (família, amics o companys de treball, entre d’altres) és fonamental per ajudar a una persona que travessa un procés de dol. El rol que juguen les persones que envolten al malalt ha de ser d'acompanyament i, en cap concepte, s'ha d'interferir en el procés de dol.

Frases de consol com “la vida segueix” o “el temps ho cura tot”, lluny del que es creu, no ajuden. “Contràriament al que pretén l'enton, aquestes frases no sols no ajuden, sinó que creguin més malestar en tractar de minimitzar el sentiment de pèrdua i en jutjar la manera de reaccionar de la persona”, afirma Cabrera.

Per a l'experta, la clau és acompanyar. “La millor manera d'ajudar és mostrar disponibilitat, respectant els espais i els temps de l'altre. S'ha d'escoltar més i parlar menys. Així que jo diria que, fonamentalment, l'entorn ha d'estar disponible, acompanyant, escoltant, respectant i no jutjant”, explica l'experta.

Ajuda professional i grups de suport

En molts casos l'acompanyament de l'entorn pot ser suficient. Quan el procés de dol es complica, és necessari cercar ajuda especialitzada. Sobretot quan aquest impedeix el funcionament adequat de la vida quotidiana. Alguns factors que poden contribuir a això, segons Cabrera, serien una personalitat pessimista, un estil evitatiu a l'hora d'enfrontar les dificultats, una mort traumàtica o inesperada, la pèrdua d'un fill o l'absència de suport per part de l'entorn.

“L'atenció d'un professional especialitzat pot ajudar la persona a dominar les emocions i els pensaments, i a utilitzar estratègies per a enfrontar-se a la situació i adaptar-se al nou context”, afirma Cabrera.

Un recurs cada vegada més estès són els grups de suport, com els oferts per Mémora a través dels seus Espais de Suport. “La participació en grups de suport també pot ser un bon recurs on compartir, normalitzar i validar les emocions, i secundar-se durant el procés”, afirma Cabrera.

Com tractar el dol amb els nens durant l’estiu?

La mort d'un ésser estimat també afecta als nens i, lluny del que es creu, no cal apartar-los d'aquesta situació per a protegir-los. Cabrera apunta al fet que no s’ha de convertir la mort en un tabú amb ells i insisteix en la importància de naturalitzar la qüestió. “Quan es perd a un ésser estimat, tots els membres de la família es veuen afectats. Els nens també, encara que no sempre sàpiguen expressar-ho o ho facin de manera diferent als adults”, explica Cabrera.

En aquest cas sempre cal garantir-los estabilitat, respectar els seus ritmes i mantenir les seves rutines. En el cas de l'estiu, quan les seves rutines es veuen alterades per la fi del curs escolar, és bo planificar activitats de la seva elecció, organitzar excursions a l'aire lliure i garantir la seva socialització amb altres menors.

“És possible que a l'estiu acostumessin a anar de colònies o passar uns dies amb els avis. Seria recomanable mantenir aquestes activitats en la mesura que sigui possible. D'altra banda, és important que ens mantinguem disponibles, compartint temps, permetent l'expressió dels seus sentiments i validant-los”, afirma la psicòloga.