La ruta pels embassaments secs: «La gent sent morbo per veure reaparèixer els pobles inundats»

Van ser pobles i avui només són ruïnes. La sequera d’aquest estiu deixa sense reserves embassaments i pantans i, davant aquest fenomen, ressorgeixen de l’aigua les esglésies, les cases, les torrasses i els ponts de localitats que temps enrere van desaparèixer sota les aigües. Una circumstància que atrau turistes, que es llancen a comprovar per ells mateixos què va passar amb aquelles poblacions submergides al llarg de la geografia espanyola.

 d’aquest  les esglésies, les cases, les torrasses i els pontsA molts punts es poden veure embassaments al costat de carreteres, en paratges naturals o entre muntanyes. El nostre país té el nivell més baix d’aigua des de fa 32 anys, segons dades del Ministeri de Transició Ecològica. La falta de pluges i les altes temperatures posen en perill les reserves hidrogràfiques. Per això, molts dels enclavaments negats fa anys reapareixen a la vista de tots els curiosos. Aquest diari ha seleccionat cinc pobles ‘fantasma’ per descobrir els tresors que va amagar l’aigua als llocs que van ser inundats.

L’església del pantà de Sau

El riu Ter és l’afluent del pantà de Sau a la comarca d’Osona . Aquest embassament, juntament amb el de Susqueda, és la principal font d’aigua de Barcelona i es troba al 40 i 50 per cent de la seva capacitat. A la riba hi ha un club nàutic i a 200 metres, durant l’època estival, reapareix l’església de Sant Romà de Sau, la capella d’un d’aquests pobles inundats. «Com més baix està el pantà, més gent hi ve», diuen Paco García i Montse Masó, amos del restaurant del club.

«Sobretot hi venen estrangers. Francesos, anglesos i alemanys que visiten la comarca i s’acosten fins al pantà. Aquest any en venen molts més. A la gent els agrada veure un pantà sec i les ruïnes d’un poble. Senten morbo», expliquen.

Des de Viajeros Ocultos (un blog especialitzat en viatges) Eugenio Zambrano Ruiz parla de l’«atractiu turístic» d’aquestes rutes per l’Espanya seca i que l’interès ha crescut exponencialment.

La capella i l’església són les úniques construccions que es poden veure amb l’actual nivell de l’aigua. Tanmateix, a sota del pantà encara queden el cementiri i algunes cases. Paco García recorda haver-les vist a finals dels anys 90 quan una gran sequera va deixar al descobert gairebé la totalitat del poble. Des d’aleshores no s’ha pogut veure res més que la torrassa del temple.

Aceredo: el poble fantasma

Aceredo és un poble congelat en el temps, concretament tres dècades. Els edificis es mantenen tal com estaven el 1992, només que fets una mica més malbé per l’aigua i el pas dels anys.

Va ser a l’hivern d’aquest mateix any quan les cases del ‘Concello’ van començar a sortir a causa de l’agressiva explotació hidrogràfica de la portuguesa EDP. Des d’aleshores, «els visitants no han parat d’arribar», comenta l’alcaldessa del poble veí de Lobois, Carmen Yáñez. «El turisme que ve fins aquí és sobretot del nord de Portugal i de la província», explica.

Aguilar: el pont de vuit segles

«La veritat és que són sentiments oposats, perquè veure-ho és interessant, però això significa que no tenim aigua», esmenta Cristina Párbole, historiadora a la Fundació Santa María la Real, un monestir pròxim al viaducte.

El pont de Villanueva del riu Pisuerga és una de les joies arquitectòniques que apareixen a la riba seca de l’embassament d’Aguilar (Palència) quan arriba el mes de setembre. En canvi, aquest any l’aparició del pont s’ha avançat a principis d’agost.

Des de començaments de mes es pot veure el pont romànic per complet. Tan sols una mica d’aigua corre per sota de les pedres. Res més.

Entre els veïns de la zona el pont és una «atracció» recurrent gairebé cada estiu, explica Párbole. Tot i que des de les oficines de turisme del monestir no promocionen aquesta visita perquè el viaducte és un monument històric de l’edat mitjana que està en un estat de conservació fràgil. Tampoc organitzen rutes per aquest sender.

Només els habitants dels pobles pròxims al pantà coneixen la ubicació del pont. S’hi acosten per observar el que antigament va ser una ruta comercial de carros entre els municipis de la zona.

Les ruïnes romanes d’As Conchas

«És una bogeria comparat amb altres anys», explica Martiño Soxe Vázquez, gerent del centre d’interpretació Aquae Querquennae. L’afluència de turistes s’ha disparat per la claredat amb què s’aprecien les restes. Malgrat això, Soxe reconeix que l’atractiu turístic de la zona sempre ha atret un gran nombre de visitants.

Al tàlveg de l’embassament As Conchas (Ourense) emergeixen cada estiu les ruïnes d’un campament militar romà ‘Aquis Querquennis’ un dels enclavaments de l’imperi extint més importants de la península Ibèrica. La diferència respecte a altres anys és que aquest estiu es pot apreciar amb més claredat i durant més temps.

La torrassa de Mediano

El pantà de Mediano se situa en el Sobrarbe (Osca). Actualment la capacitat de l’embassament es troba al 15% i on abans hi havia aigua, ara només s’observa una plana travessada per un petit riu. Des del Govern d’Aragó recomanen visitar el castell de Samitier, el congost de Lo Entremón, la reserva natural i, quan el pantà està baix, la torre de l’església de Mediano. Una capella inundada el 1969.

«L’atractiu de la torrassa i de la zona hi és durant tot l’any, tot i que quan el pantà està baix són més els que s’hi acosten», esmenta Javier Carruesco, un alcalde pedani de la Fueva.

Notícies relacionades

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Resistir a la indiferència

Aquest any el temple s’ha pogut veure des de l’hivern, però amb els actuals nivells d’aigua l’església i el que queda de la resta del poble, un ajuntament de 1.000 habitants, es veu totalment al descobert.

Els veïns de Mediano van haver de sortir de casa seva amb l’aigua fins al coll. «Va ploure durant tres dies i els túnels de la presa van col·lapsar», recorda l’alcalde. Els van avisar que es desbordaria. Dijous Sant de 1969 una riuada va inundar el poble i els que van poder van agafar les seves pertinences més valuoses i se’n van anar. Quan hi van tornar, tot era sota l’aigua.