Geis anuncia reformes legislatives per internacionalitzar la universitat

Internacionalitzar la universitat i millorar el finançament seran dues de les quatre grans prioritats del Departament de Recerca i Universitats per al 2023, segons ha anunciat aquest divendres la consellera Gemma Geis durant un debat celebrat a la Universitat Catalana d’Estiu sobre el sistema universitari català en què han participat els rectors de les set universitats públiques (UB, UAB, UPC, UPF, UdG, URV i UdL). Els altres dos objectius de la conselleria seran un pla de xoc per afavorir el relleu generacional i combatre la precarització del personal docent i investigador i l’impuls de la transferència de coneixement.

La consellera ha explicat que una vegada el Parlament aprovi la nova llei de ciència de Catalunya –una cosa que espera que succeeixi a l’octubre–, el seu departament se centrarà a realitzar, dins de l’àmbit competencial de Catalunya, les modificacions legislatives per millorar la mobilitat internacional a les universitats catalanes i optimitzar la governança dels centres universitaris. Ha afegit que la llei de ciència dotarà el sistema universitari d’«instruments jurídics i de governança per optimitzar el finançament o combatre la precarització del personal».

En la seva intervenció, Geis ha reivindicat la importància de «reforçar l’aliança entre les universitats dels territoris de parla catalana» perquè es puguin «projectar amb més força cap al futur». Ha al·ludit al Pla de Reforç de la Llengua Catalana en l’àmbit universitari i ha remarcat que es planteja «des del consens i la inclusió, sempre tenint molt present el caràcter internacional de les universitats catalanes». «Expressar-nos en català i ser reconeguts al món és compatible», ha defensat.

Respecte al relleu generacional, Geis ha remarcat que el pla ha sigut consensuat amb els agents implicats. Així mateix, ha avançat que l’any vinent el Govern incrementarà les partides econòmiques de la nova Direcció General de Transferència del Coneixement. «Aquest ha de ser l’any de la transparència. Hem d’explicar a la societat el paper fonamental de la universitat en la millora del país. Si ho fem bé, la societat reclamarà més inversió».

La consellera ha xifrat les necessitats de finançament expressades pel sistema universitari en «més de 3.500 milions d’euros» i ha advertit que aquesta «magnitud» d’inversió «només es podrà assumir en la perspectiva d’un estat independent». Aquest 2022, el pressupost en matèria de coneixement s’ha incrementat un 14%. «L’augment és el més elevat de tot el Govern perquè tots estem d’acord en què per millorar les universitats cal finançar-les millor», ha remarcat la consellera.

Recursos i qualitat

Geis recollia així les peticions dels rectors, que han coincidit a reclamar més recursos per a «actualitzar i revitalitzar» la universitat pública, en paraules de Joan Guàrdia, rector de la UB. Apostar per la qualitat, innovar, gestionar el talent i enfortir el compromís social són els grans reptes del sistema, ha apuntat el rector de la UdG, Quim Salvi. Javier Lafuente, de la UAB, ha fet una crida a apostar per la presencialitat, reforçar el vincle entre professor i alumnat i ha defensat que l’objectiu de la universitat ha de ser «canviar la societat». Daniel Crespo, de la UPC, ha posat èmfasi en el concepte de l’educació al llarg de la vida, una cosa que contempla la nova llei d’universitats.

Per la seva banda, Oriol Amat, de la UPF, ha posat en valor l’elevada producció científica de la universitat catalana, cosa que explica la seva presència destacada en els rànquings internacionals. A l’altre costat de la balança, Amat ha qualificat d’«horrible» la governança de les universitats catalanes. «I la legislació fa que encara serà pitjor». «En el rànquing de Xangai, les 100 primeres universitats tenen sistemes de governança que són a anys llum del nostre», ha denunciat.

Tot i que ha reconegut l’esforç inversor del Govern, Amat ha remarcat que les universitats encara reben un 30% menys que el 2008. Ha fet autocrítica i ha assenyalat que tot i que es genera molta producció científica, aquesta «no arriba a la societat i no es transforma en millores socials». El pla d’impuls a la transferència de coneixement ha de venir a cobrir aquest dèficit. 

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Amat ha admès que la «qualitat de l’educació és baixa» i ho ha atribuït a la falta de finançament, així com a les elevades ràtios. De mitjana, ha dit, a Catalunya un professor té el doble d’alumnes que a la resta d’Espanya. «Fan falta més recursos i ràtios més baixes». 

El rector de la UdL i president de l’ACUP, Jaume Puy, ha defensat que tot i que la situació del sistema català no és dolenta, cal apostar per les idees, per la innovació i pel contacte amb el teixit econòmic i social.