El Govern central aprovarà demà el Centre Nacional de Salut Pública

El Consell de Ministres de demà aprovarà la creació del Centre Nacional de Salut Pública, una assignatura pendent d’Espanya des del 2011, quan es va aprovar la llei general de salut pública. Amb un pressupost inicial pròxim als 10 milions d’euros i ubicat fora de Madrid –un altre compromís institucional per descentralitzar els organismes públics–, la seva tasca serà la d’analitzar, decidir i coordinar estratègies i incloure la salut en totes les polítiques públiques.

 Després de l’esclat de la pandèmia per coronavirus, el 2020, el Govern de coalició es va comprometre a establir el nou organisme. Tot i això, va caldre esperar a finals del 2021 perquè la ministra de Sanitat, Carolina Darias, anunciés, per fi, la seva creació.

El centre tindrà per objectiu anticipar-se a noves crisis sanitàries i millorar la xarxa de vigilància existent, ampliar-la, i interconnectar-la amb les comunitats autònomes i amb altres organismes tant nacionals com internacionals. Per exemple, l’agència europea HERA (Health Emergency Preparedness and Response Agency) i el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC, per les seves sigles en anglès).

Independència

Històrica reivindicació de la comunitat mèdica i científica, el futur organisme és una cosa que ja hi ha en altres països del nostre entorn, com el Regne Unit, França i Alemanya. Els experts confien que el Govern concedeixi autonomia de gestió a l’organisme, que no només ha de tenir un enfocament sanitari, sinó també global. «La crisi climàtica, la seguretat alimentària, l’obesitat i la possible aparició de noves malalties també tenen un peu en la salut pública», assegura José Martínez Olmos, professor de l’Escola andalusa de Salut Pública, en una entrevista a RNE. Com molts col·legues, Olmos opina que el centre hauria de ser una agència perquè tingués «la màxima independència» respecte al Govern.

El professor Ildefonso Hernández, catedràtic de Salut Pública de la Universitat Miguel Hernández (Elx, Alacant) afegeix que un organisme d’aquest nivell comportarà grans beneficis perquè «farà propostes contínues per millorar la salut de la població en tots els àmbits: mobilitat, contaminació o, per exemple, consum de carn». 

Gestionar, coordinar i preveure futures epidèmies serà, lògicament, una altra de les seves funcions. La gran pregunta és si l’actual pandèmia –que està donant, suposadament, els seus últims espeternecs– s’hagués pogut gestionar millor si Espanya hagués tingut actiu el Centre Nacional de Salut Pública. La comunitat científica assegura que sí, que la capacitat de donar una resposta coordinada i organitzada hauria sigut millor. És a dir, que la pandèmia s’hagués gestionat d’una manera més eficaç.

Notícies relacionades

Inquietud per la grip en la primera tardor sense mascaretes

Espanya es prepara per a una tardor amb quatre noves vacunes anticovid

Fa setmanes, durant una visita a l’illa de La Palma, el president del Govern, Pedro Sánchez, va enaltir el paper de la ciència i va explicar que la futura institució permetrà a Espanya estar «més preparada i protegida» davant futures pandèmies.

¿Fernando Simón?

No és clara encara la ubicació de la nova institució, tot i que el País Valencià té moltes paperetes. Tampoc està decidit qui la dirigirà. En declaracions a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, Joan Carles March, professor de l’escola andalusa de salut pública, apuntava la possibilitat que fos el metge i investigador Fernando Simón, que des del 2012 és el responsable del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat. Una vegada que el nou Centre Nacional de Salut Pública sigui una realitat, aquest organisme quedaria sota el seu paraigua. «No sé si el responsable en serà Fernando Simón, però és una possibilitat, perquè ha tingut un paper fonamental en aquesta pandèmia. Segons la meva opinió, el més lògic seria fer una convocatòria pública perquè s’hi pogués presentar qui volgués», explicava March.