El Congrés aprova la llei que atorga estabilitat laboral als investigadors

El Congrés dels Diputats ha aprovat aquesta tarda –aquesta vegada de manera definitiva– la llei de la ciència. El text suposa una reforma de la norma actualment vigent (2011) i té tres objectius fonamentals. El primer és blindar prou finançament a les tasques de Recerca i Desenvolupament (R+D): l’1,25% del PIB d’aquí al 2030. El segon, reduir la burocràcia i simplificar la càrrega administrativa en la petició d’ajudes. I el tercer (i potser el més important), donar estabilitat laboral als científics i treballadors. En la votació final, els diputats han rebutjat l’esmena que va introduir al seu dia el PP perquè contractes temporals o definitius s’atorguessin en funció del finançament del projecte: estatal o europeu.

Al juny, el Congrés ja va donar llum verda a la llei. La ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, va sortir molt reforçada del debat i la posterior votació perquè el text es va aprovar amb 261 suports, 59 abstencions i ni una sola papereta negativa. La reforma legislativa busca reduir la precarietat laboral consagrant un nou contracte indefinit que no estarà subjecte a l’oferta pública d’ocupació i que estarà dirigit a investigadors, tècnics i personal de gestió. També es podran beneficiar d’aquest model laboral, i amb independència del nivell de formació, persones amb prou experiència i competència.

En el debat posterior al Senat, malgrat tot, es va aprovar una esmena del PP –a petició de la conferència de rectors universitaris i els centres d’excel·lència– que modificava el model contractual en funció dels fons amb els quals estigués finançat el projecte en el qual treballa l’investigador: estatal o europeu. En el segon cas, els contractes serien temporals en lloc d’indefinits. Segons el parer del sindicat CCOO a Catalunya, aquesta iniciativa conservadora «torna els investigadors a la situació anterior: precarietat permanent, reducció de les indemnitzacions i la impossibilitat de desenvolupar un projecte de vida basat en l’estabilitat laboral».

«Ens va sorprendre molt el suport a l’esmena del PP al Senat de determinats grups, com el PNB, Junts i ERC, que havien donat el «sí» al text que va sortir anteriorment del Congrés», critica Manuel Fages, Secretari de Polítiques Públiques de CCOO. «No hi ha ciència sense drets, i sense ciència no hi ha futur», conclou. En el debat d’avui, precisament, molts diputats han criticat els grups per haver donat suport a aquesta esmena del PP malgrat que havien donat llum verda, setmanes abans, a la llei en el Congrés tal com estava. L’esmena del PP és «un retrocés en drets», segons el representant del BNG, Néstor Rego.

Votació

En el debat, i abans de la votació, el diputat d’ERC Joan Margall ja va anunciar que el seu partit es desmarcava de l’esmena, així que la llei de la ciència surt avui aprovada tal com es va ratificar la primera vegada al Congrés: els contractes indefinits s’aplicaran amb independència de si l’investigador treballa en un projecte amb finançament estatal o europeu.

Fonts del Ministeri de Ciència i Innovació han valorat positivament el suport d’ERC per evitar la convalidació de l’esmena presentada pel PP, que «pretenia continuar precaritzant la contractació dels investigadors del nostre país». Amb l’acord al qual s’ha arribat, el Ministeri «millorarà la capacitat financera dels centres d’investigació i universitats de tot Espanya a través de les convocatòries de les seves agències finançadores, i beneficiaran així el sistema de ciència en el seu conjunt, sense establir cap tipus de diferència territorial».

Per fomentar l’estabilitat, la norma promou els contractes postdoctorals de fins a sis anys en universitats, fundacions i consorcis del sector públic. El text inclou un punt que la vigent llei no feia: el dret d’indemnització, que també s’aplicarà als contractes predoctorals. A més, el còmput de la durada s’interromprà quan se sol·licitin permisos i excedències per motiu de conciliació de la vida laboral i familiar. Amb l’objectiu d’atraure científics de prestigi, la nova llei redefineix el contracte d’investigador distingit.

Notícies relacionades

«S’ha de donar més estabilitat a la generació de científics obstruïda per la crisi»

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La creació de l’Agència Espacial Espanyola, un dels grans projectes llançats per l’exministre i astronauta Pedro Duque, també destaca entre les grans novetats de la llei. Aquesta entitat es dedicarà al «foment, execució i desenvolupament» de projectes relacionats amb l’àmbit «de l’espai, la seguretat i la defensa nacional». Sobretot quant a l’ús (i desenvolupament) de satèl·lits i la gestió de les dades obtingudes d’aquesta activitat. Aquestes tasques, segons constata el document, es faran en plena coordinació amb l’Agència Espacial Europea (ESA) i altres organitzacions internacionals. L’enlairament d’aquest projecte s’aprovarà en el termini màxim d’un any, quan el Govern aprovi l’estatut de l’Agència Espacial Espanyola de la mà de tots els ministeris implicats en les seves tasques.

El Sistema Nacional de Salut (SNS) no queda exclòs. Els investigadors que treballin en el SNS i dediquin, almenys, el 50% de la jornada laboral a les tasques d’investigació tindran categories específiques i se’ls aplicaran els contractes de la llei de la ciència. El text especifica que s’aprovarà un Estatut del personal d’investigació del SNS.