Trobats quatre ossos del crani d’un neandertal a l’Abric Romaní, a l’Anoia

Quaranta anys ha trigat l’equip que va posar en marxa l’arqueòleg Eudald Carbonell a trobar les primeres restes humanes neandertals en l’excavació de l’Abric Romaní, a Capellades (Anoia). I aquest agost, pocs mesos abans que l’eminent investigador de la Prehistòria es jubili, ha passat: han aparegut quatre petits ossets, que devien formar part del crani d’un individu que va viure a la zona fa 60.000 anys. Es tracta, concretament, d’una peça del parietal, una altra del temporal i dos del cigomàtic.

«Ja en la campanya d’excavacions de l’any passat ens vam adonar que estàvem arribant a un nivell diferent. Es van trobar unes banyes de cérvol i vam pensar que alguna cosa canviava, eren indicis que no s’havien vist des que vam començar les tasques», ha explicat aquest dijous un gairebé emocionat Carbonell, junt amb la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; l’alcalde de Capellades, Salvador Vives, i Robert Sala, director de l’Institut Català de Paleoecologia i Evolució Social (Iphes-Cerca) i alumne de Carbonell en les excavacions iniciades als anys 1980.

Descobriment inesperat

Un dels objectius de la campanya d’aquest any era ampliar l’extensió del nivell R del jaciment, on, com ha detallat el catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV), s’havia pogut identificar un campament neandertal de fa 60.000 anys especialitzat en la caça de cérvols. Però el 19 d’agost, a punt d’acabar la temporada per aquest any, «uns estudiants van localitzar unes restes òssies recobertes, que, després de netejar-les i analitzar-les per part de diversos especialistes, s’ha vist que eren de neandertals», ha destacat Palmira Saladié, una de les codirectores de l’excavació. «Ha sigut una cosa completament inesperada», ha afegit.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

«No podem dir encara quin tipus d’individu era, si era una cria, mascle o femella», ha precisat Saladié, tot i que hi ha indicis que fan pensar en un exemplar jove i, probablement, femení. A Catalunya s’han trobat restes neandertals en altres excavacions, i són especialment rellevants les del jaciment de les Teixoneres del Moi (Moianès).

«El valor més important d’aquesta troballa és precisament el tipus d’os del que es tracta. Una falange, per exemple, ens explica unes coses. Aquests ossos cranials, que es troben a la zona de l’oïda, potser ens podran explicar més coses lligades al llenguatge i podrem explorar com parlaven els neandertals», ha remarcat Carbonell.