Condemnat a 240 anys el líder de la xarxa espanyola més important de pornografia infantil

La sentència, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, té data de 25 d’agost de 2022, sis dies abans que s’esgotés la presó preventiva per a Aschbacher, la qual cosa hauria significat que també ell quedés en llibertat a l’espera de la resolució judicial. Això és el que va passar fa pocs mesos amb el seu soci, Arson, que a l’acabar el seu temps d’arrest cautelar i, davant la indignació general, va sortir al carrer. Ara, després d’aquesta sentència, haurà de tornar a la presó. La indignació per la tornada temporal de tots dos a la societat no es devia únicament al fet que Aschbacher i Arson són depredadors de nens, sinó també que tots dos ja van fugir la primera vegada que se’ls jutjava per aquests fets el 2019. Van assistir junt amb la resta d’integrants de la xarxa a les primeres sessions, però després es van escapar. José Cardona Serrat, Fernando Aguilera Garrido, Miguel Avilés Fernández i Martín Rafael Chanza Almudéver, que no van fugir, sí que van ser condemnats a 132 anys, a 59 anys, a 43 anys i a 20 anys, respectivament. Aquesta cèl·lula estava integrada per un setè membre, Youness en Naciri, un jove que va començar sent víctima d’Aschbacher i Arson però que va acabar treballant per a ells. Aquest últim pedòfil també va fugir amb els dos francesos durant el primer judici i és l’únic que actualment segueix en parador desconegut.

Els Mossos, després de la fugida d’Aschbacher, Arson i Youness van activar una operació per trobar-los i tornar-los en mans del tribunal de Tarragona. La policia francesa, en part gràcies a la informació recollida pels investigadors catalans, els va localitzar al sud de França el maig del 2021. El febrer del present any es va jutjar Aschbacher i Arson al qual la seva escapada va obligar a repetir un judici en què havien tingut el valor de declarar una vintena de víctimes explotades sexualment per aquesta xarxa. Aquest 25 d’agost finalment han sigut formalment condemnats. 

Els fets provats

L’Audiència de Tarragona considera Aschbacher culpable de captar menors vulnerables d’entre 11 i 16 anys, alguns dels quals estrangers tutelats per la Generalitat, per abusar-ne sexualment, gravar-los i distribuir-ho a pedòfils de la resta del món. Per aquests fets, el tribunal el condemna a 240 anys de presó i a reparar amb 300.000 euros 18 de les seves víctimes, les úniques que entre la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i els Mossos han pogut localitzar perquè declaressin davant el tribunal. Però les víctimes d’aquesta xarxa en van ser moltes més, més de cent. Perquè en aquest condemna no estan inclosos els abusos que van cometre contra víctimes que no han pogut localitzar o que han localitzat i no han volgut declarar per reviure aquells fets, o que ni tan sols han pogut identificar, malgrat els esforços de policies i educadors socials. Entre altres coses, perquè moltes de les gravacions no es van realitzar a Espanya. La xarxa també viatjava a l’estranger, de turisme sexual per països en vies de desenvolupament o per ciutats amb extraradis pobres. Consten viatges a Sri Lanka, Tailàndia, Laos, Cambodja, Tunísia, Singapur, Bali, Java, Turquia, República Txeca, Kenya, França. 

Arson, que ajudava Aschbacher amb les gravacions, també va realitzar aquests viatges, en companyia d’alguns dels quatre espanyols condemnats en el judici anterior. Però Arson no va abusar de cap de les 18 víctimes presents en aquest judici i ha sigut condemnat a només 19 anys de presó per captació de menors, producció i distribució infantil i també per formar part de l’organització criminal que liderava Aschbacher, perquè així és com considera la justícia espanyola l’empresa legal Productos Aschom SL. 

Notícies relacionades

El cost de la violència contra la infància supera els 1.000 milions anuals

Els experts criden a tractar els pedòfils abans que es converteixin en pederastes

Ubicada al carrer de Tapioles del barri del Poble-sec de Barcelona, la productora era també el domicili d’Aschbacher. Entre el 2002 i el 2011, quan es va traslladar Amposta –on va ser finalment arrestat junt amb Arson el 2015–, Aschbacher va deixar de produir porno gai per produir porno infantil. L’eclosió d’internet va fer que únicament els continguts prohibits donessin diners. Aschbacher captava els nois pel carrer, molts d’ells àrabs en situació de desarrelament. Els entretenia amb videojocs, els deixava beure alcohol, els posava pel·lícules pornogràfiques per a heterosexuals i així es guanyava la seva confiança. Després, aprofitant-se de la seva edat i de la seva pobresa, els pagava quantitats ínfimes d’entre 10 i 20 euros perquè es deixessin gravar despullats, o masturbant-se, o sent abusats per Ashbacher. Arson va participar d’un bon nombre d’aquells sinistres rodatges, que es van repetir amb menors de la mateixa extracció social, tant espanyols com estrangers, fins que el 2015 van ser arrestats pels Mossos a Tortosa junt amb Youness en Naciry –la víctima que va passar a ser victimari exercint d’ham per als seus violadors–. Per això els investigadors van anomenar aquest cas Trinity, perquè eren tres.

La sentència consta de més de 500 folis que inclouen descripcions del que va patir cadascuna d’aquestes víctimes i les seqüeles psicològiques que els han deixat. Alguns afirmen que continuen sentint ràbia pel que els van fer quan eren nens. D’altres parlen de vergonya. També n’hi ha que continuen sentint por que tornin a fer-los mal. O el profund malestar que ha suposat el fet que les seves famílies hagin acabat esbrinant que surten en fotografies o vídeos de consum per a pedòfils. Hi ha víctimes que han pogut superar-ho i d’altres, poques, que han desenvolupat conductes delictives o autodestructives.