El TSJC rebutja mesures per aplicar el 25% de castellà en totes les escoles catalanes

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat decretar mesures cautelars per impartir, com a mínim, una assignatura en castellà en totes les escoles catalanes, com havia demanat l’Associació Por una Escola Bilingüe (AEB) en un recurs contra les instruccions del Departament d’Educació per al curs 2022-23. Aquesta mesura hauria suposat aplicar la sentència del 25% de castellà a les aules ja en aquesta imminent tornada al col·le.

En la resolució, el TSJC estima que «no pertoca l’adopció de la mesura cautelar interessada per la part recurrent». El ministeri fiscal, en un informe sol·licitat per la mateixa sala, també es va pronunciar en contra d’aplicar aquestes mesures. La portaveu de l’AEB, Ana Losada, ha anunciat que recorreran la interlocutòria. Aquesta entitat havia reclamat que «almenys una assignatura, matèria, àrea o activitat de caràcter troncal o anàleg» es fes en castellà i que que en les proves d’avaluació també s’oferís la possibilitat de realitzar els exercicis en castellà.

En el seu escrit, el TSJC recorda que l’AEB va presentar un primer recurs el 26 de juliol i, dos dies després, la secció cinquena del tribunal va dictar una interlocutòria en què donava al Departament un termini de 10 dies per posicionar-se.

Notícies relacionades

El TSJC eleva al Constitucional el decret de la Generalitat sobre el català a les aules

Multimèdia | ¿És la universitat un negoci? Així evolucionen la pública i la privada a Espanya

El 22 d’agost, va ser la fiscalia qui va rebutjar la demanda de l’AEB. El fiscal donava la raó a la Generalitat: «No li falta raó a l’Administració demandada en el seu escrit d’oposició a les mesures cautelars quan assenyala que l’entitat recurrent pretén que la sala es pronunciï i deixi sense efecte qüestions de naturalesa normativa regulades pel decret llei 6/2022 i la llei 8/2022 que desbordarien el seu àmbit competencial».

En els seus arguments, la jutge recorda ara que l’adopció de mesures cautelars requereix una «justificació» que demostri «adequadament» quins danys i perjudicis «de reparació impossible» es donen per acordar la suspensió. I adverteix que les cautelars «no es poden confondre» amb un judici del «fons del procés». «És inadmissible la falta de concreció dels perjudicis que es derivarien en el supòsit que no s’adoptés la mesura cautelar», apunta. I afegeix que això «posa en evidència que el que es pretén en realitat és avançar una resolució favorable a la part recurrent».