2022, l’any de les noves sectes: els ‘caçadors de ments’ es reinventen amb criptomonedes o teràpies d’autoajuda

Hi ha diversos casos mediàtics: el mes d’abril va caure la secta de La Chaparra. Una germandat destructiva establerta a Castelló. El seu líder, conegut com a Tío Toni, extorsionava, abusava i explotava els seus adeptes afirmant que ell era un enviat de Déu. Tío Toni (de nom Antonio G.L.) va ser detingut en una operació especial de la Policia Nacional i el van trobar mort a la seva cel·la a mitjans de maig.

Aquell mateix mes de maig, una notícia va sacsejar l’opinió pública: un nen de tres anys moria després de beure aigua oxigenada en una nau industrial de Corella (Navarra). Allà estava establerta la secta de Las 12 Tribus, un grup religiós que està establert a França des dels 90 i que ha incrementat el seu nombre d’adeptes al nostre país en els últims dos anys.

Poc abans, durant el mes de març, la Policia Nacional desmantellava una secta de nou encuny i sense motivacions religioses. Es tracta d’IM Mastery Academy. Una secta disfressada d’acadèmia d’inversió que ensenyava presumptament els seus afiliats a operar amb criptomonedes, però que van acabar arruïnant la gran majoria de les víctimes que s’hi van unir.

¿Criptomonedes? Sí, perquè les sectes han mutat. Han canviat la seva fisonomia, el seu missatge i fins i tot la manera de captar noves víctimes. «L’estereotip de guru religiós amb barba llarga que va vestit de blanc i dona missatges sobre Déu ha canviat substancialment. Ja queda lluny. Ara parlem d’organitzacions horitzontals en les quals hi ha polítics, acadèmics o empreses», explica a El Periódico de España Miguel Perlado, psicòleg clínic especialitzat en sectes i autor de nombrosos treballs sobre el tema.

Caçadors de ments

Els casos anteriorment citats són només alguns dels successos que s’han donat al nostre país aquest any, en l’entorn dels grups sectaris. Totes tenen perfils molt diferents. I és que, després de la pandèmia, s’ha produït un repunt d’aquest tipus de grups coneguts pels experts com a ‘caçadors de ments’. Grups amb estructura piramidal que capten incauts en moments de debilitat i se n’acaben aprofitant fins a les últimes conseqüències.

Ara les sectes s’han allunyat dels estereotips. No són tan nombroses i ni tan sols fa falta que els seus membres coincideixin físicament en un espai. «Cada vegada és més difícil identificar-les. Perquè no hi ha un registre de sectes al nostre país des dels anys 80. Però també perquè ara, amb les xarxes socials, qualsevol grup de 6 o 7 persones amb un compte a Telegram, per posar-te un exemple, ja tenen una plataforma per difondre els seus missatges de proselitisme i els seus rituals», expliquen des de RedUne, una associació espanyola que fa gairebé 25 anys que es dedica a la prevenció de xarxes sectàries.

És una de les característiques de la mutació d’aquests grups o grupuscles: es valen de les xarxes per poder arribar al màxim nombre possible de membres potencials. I com que cada vegada és més difícil enredar algú amb promeses de salvació de la vida eterna o de càstigs divins, els captadors es recolzen en noves tendències com l’autoajuda, les pseudoteràpies, la tornada a la vida natural o fins i tot guanyar diners (les criptomonedes) com a esquer.

Això ha donat peu que canviïn fins i tot els patrons de captació: «Cal destacar l’existència de nous mètodes quant al funcionament dels grups de caràcter sectari. Vivim a l’era digital, per la qual cosa l’activitat laboral, personal i social cada vegada es va desenvolupant més de manera virtual, i això fa que no sigui necessària la proximitat física per entaular un contacte molt estret amb altres persones», confirmen els especialistes en sectes destructives de la Policia Nacional.

Multinacionals de la salvació

«Són multinacionals de la salvació», sentencia el professor Miguel Perlado, que calcula que «el 0,911% de la població espanyola està o ha estat afectada per contacte amb sectes en algun moment de la seva vida». Respecte al número d’aquestes associacions a Espanya, hi ha cert consens al parlar d’entre 250 o 300 grups reconeguts. Però totes les fonts coincideixen que «com que no hi ha un cens oficial, és gairebé impossible definir aquest número. Ara ens perdríem», tal com expliquen des de RedUne.

«El resultat obtingut pot ser amb molta probabilitat erroni. Depenent de l’expert a qui es consulti, les xifres variaran perquè aplicarà diferents criteris. Això sumat al caràcter camaleònic d’aquests moviments, que miren d’amagar la seva veritable finalitat en activitats de tot tipus com ioga, arts marcials, benestar, creixement personal o esoterisme, els permeten funcionar en grups privats, molt reduïts i en la intimitat. Això fa molt difícil poder arribar a saber de la seva existència i parlar de xifres reals» expliquen els experts de Policia Nacional.

«La ciutadania, en general, no sol contrastar ni les fonts ni la informació a què accedeix. Actualment, es troba vivint un moment de gran incertesa, pessimisme i, fins i tot, por. Això ens porta que es pugui ser més permeable i vulnerable a missatges de salvació, creixement personal o autoajuda com els que en un primer moment presenten les sectes. Posem les sectes a casa nostra a través d’internet», prossegueixen fonts policials.

Onada postpandèmia

Els experts coincideixen que la pandèmia ha suposat un abans i un després en matèria de grups sectaris. El confinament i les restriccions han portat molta gent a buscar nous entorns de vida. L’abandonament de la ciutat per buscar el retir en paratges rurals i apartats de la societat han facilitat l’increment de gurus i entitats que proposen recessos espirituals, filosofies de vida que remunten a èpoques pretèrites i plantejaments més pròxims a la natura.

Afirma Miguel Perlado que «s’ha fet un canvi des d’aleshores. Aquestes noves sectes estan abocades en l’àmbit parasanitari, dels guaridors i les pseudoteràpies. Van derivant cap a un discurs més verd, per dir-ho d’alguna manera. Estan més orientats a entorns naturals i això s’ha vist reforçat pel tancament de la pandèmia».

Aquesta situació atípica i els seus problemes derivats ha fet que a molta gent li doni per «buscar solucions llampec per solucionar problemes personals o laborals. Això ens pot portar a no ser crítics ni racionals amb les ofertes que se’ns presenten i caure a les mans de grups sense escrúpols que busquen satisfer interessos propis de tipus econòmic, de poder o d’un altre tipus. Diguem que els miracles passen en comptades ocasions i, sens dubte, no s’aconsegueixen pagant ni estan a l’abast de qualsevol», expliquen des de la Policia Nacional.

Perill

Malgrat el seu rentat de cara, ¿són perilloses aquestes sectes? El professor Miguel Perlado calcula que «almenys un 70% de les sectes identificades a Espanya tenen comportaments de risc físic i psíquic elevat». Un percentatge alt en què els líders «aprofiten vulnerabilitat, dilapiden fortunes. Es produeixen abusos sexuals i una part important de les víctimes són nens; la infància està desprotegida, però que exerceixin una pressió coercitiva amb una actitud de domini i limitin les llibertats ja és perillós», afegeixen des de RedUne.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El perill d’aquestes sectes destructives (com coneixen els experts a aquest tipus d’associacions que miren de parasitar els seus adeptes) arriba mitjançant diverses eines, pensades per acabar anul·lant la voluntat del subjecte: «Exerceixen aïllament, control de la informació, de l’alimentació, del son... També, sovint, són sotmesos a una contínua activitat sense temps lliure. Aquest debilitament físic els portarà a un debilitament psicològic amb la consegüent pèrdua del sentit crític, que els farà vulnerables a l’ús de tècniques de persuasió de tipus emocional», resumeixen des del grup d’experts de la Policia Nacional.

A més, els especialistes policials creuen que el gran problema de la nova fisonomia de les sectes és que cada vegada són més indetectables, fins i tot per als professionals. «Moltes d’elles, al no transcendir d’un àmbit molt íntim i reduït, són difícils de detectar. De fet, les activitats proselitistes i de control en molts casos no necessiten la presència física sinó que es van desenvolupant de manera virtual. Aspecte potenciat, si és possible, amb la situació d’aïllament imposat per la pandèmia».