Un any sense peatges: els set punts febles de l’AP-7

El primer punt feble és el més obvi: hi ha més trànsit i, per tant, més congestió, més cues, més temps a la carretera i també més contaminació. Tot malament. Algunes dades per entendre la situació: l’últim any, el pas dels vehicles ha crescut un 40%. En el cas de l’AP-2, la presència de cotxes s’ha doblat, i la de vehicles pesats s’ha triplicat. 

Per mirar de desembussar la situació, el Govern central té un pla entre mans. Seran necessaris de cinc a set anys i una inversió superior als 1.000 milions d’euros. Nous carrils en els punts més congestionats (223 quilòmetres) haurien d’alleujar el maldecap diari que implica la via ràpida. L’AP-7 nord tindrà un vial entre la frontera i la Jonquera, entre Hostalric i Montornès del Vallès i entre Montmeló i Parets del Vallès, mentre que en el tram sud s’ampliarà la capacitat en la connexió amb la B-23 i l’AP-2, a l’altura del Vendrell, i s’afegirà un carril entre l’Hospitalet de l’Infant i Amposta.

Aquesta situació, però, genera una oportunitat a les carreteres secundàries com l’N-2 i l’N-340, convertides ara en via de connexió entre municipis després de perdre la majoria del trànsit oportunista. A l’N-2, per exemple, ja es torna a parlar del llegendari carril ciclista que permeti connectar tot el Maresme amb bicicleta.

El pla del Govern inclou un important esforç en la millora i creació de nous accessos i enllaços de l’AP-7 amb la resta de la xarxa viària. És aquí, en aquests nusos, on també es generen bona part dels problemes que després es traslladen a l’interior de l’autopista del Mediterrani. Tot i que tant aquesta mesura com la d’incrementar carrils podria induir a un ús més significatiu del cotxe, el Govern nega la major. «L’objectiu no és incentivar l’ús de les autopistes, sinó adaptar-les a la realitat actual i les necessitats del futur», assegurava a finals de juliol la ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez.  

Més cotxes equival a més accidents. I això, que és dolent, amaga una realitat no tan negativa: la xifra de sinistres amb morts i ferits de consideració (de l’1 de setembre del 2021 fins a mitjans de juny del 2022) va caure a Catalunya un 21%, tot i que, i aquesta és una dada tràgica, el nombre de morts és similar al del 2019, l’últim any que aporta dades comparables en matèria de mobilitat. Per vies, el descens és espectacular a l’N-340 (-75%) i en el tram nord de l’N-2 (-60%), mentre que a l’AP-7 s’ha incrementat un 25% al sud de Barcelona i un 66,7% al nord. Trànsit ha demanat a la DGT limitar la velocitat a 110 o 100 km/h en alguns trams. La mesura continua en estudi.

A l’AP-7 es registra un 30% més d’accidents que fa tres anys (suposen el 40% del total en totes les vies principals), però el 55% d’aquests sinistres són per abast, és a dir, un vehicle que xoca amb el de davant. A l’haver-hi menys trànsit a les carreteres, els xocs frontals, gairebé sempre fatals, s’han reduït de manera dràstica. Al marge de les tragèdies personals, la presència i resolució d’aquests sinistres a l’asfalt és un autèntic maldecap per a Trànsit, que ha desplegat grues en punts estratègics de la xarxa per mirar d’actuar amb la màxima celeritat possible i reduir així les retencions derivades del xoc.  

En temps negres, el fet d’estalviar-se els peatges, malgrat el caos circulatori, és un alleujament per a la majoria dels conductors. Arribarà un moment, però, en què tocarà tornar a rascar-se la butxaca. I això requerirà estudis tècnics, però també farà falta valentia política, perquè per més que la mesura tingui tot el sentit del món, el debat es produirà en un moment econòmic delicat. Amb les eleccions municipals el maig del 2023 i les generals, si no hi ha avanç, previstes per a finals del mateix any, serà un meló difícil de controlar. El més probable és que el Govern aposti, a escala estatal i com ja es fa en bona part d’Europa, per un sistema de cobrament per ús lligat a les emissions. És a dir, tant en recorres i contamines, tant en pagues. S’ha de veure quin paper juga l’oposició davant la proposta.  

Tot el que s’ha explicat fins aquí confereix en aquest punt. Si la ciutadania aposta pel cotxe per a desplaçar-se (tenen tot el dret del món) és bàsicament per comoditat i costum (professionals del repartiment al marge). Però hi té molt a veure la falta d’alternatives de transport públic, fet que s’aplica, bàsicament, per als moviments en dies feiners, quan també s’estan produint importants retencions a l’AP-7. Com va dir abans de l’estiu Ramon Lamiel, director del Servei Català de Trànsit, l’autopista «ha tocat sostre». El mateix va assegurar del nus de la Trinitat a l’afirmar que havia «arribat al seu límit». 

Tot i que s’està avançant en carrils bus-VAO per accedir a Barcelona i algunes línies d’autobús estan creixent (la de Mataró, per exemple), el gruix de l’esperança està dipositat en els plans ferroviaris que, a llarg termini, han de connectar més i millor la capital catalana amb la resta del territori. El dia que només la mandra venci a les alternatives de transport públic, serà el dia que el conductor es quedarà amb poc arguments. 

El pas de camions per l’AP-7 ha crescut un 80%, mentre que a l’AP-2 s’ha doblat. Aquest és un país on només el 4% de les mercaderies es mouen amb tren, mentre que hi ha estats europeus que s’acosten al 20%. El marge de millora és inqüestionable. I aquí juga un paper fonamental el corredor del Mediterrani. Amb més conductors utilitzant l’autobús o Rodalies i més matèries primeres viatjant amb ferrocarril, les autopistes farien una altra cara.

El millor per evitar embussos és quedar-se a casa. Però posats a aventurar-se, el primer que ens hem de preguntar és ¿per què tothom surt a la mateixa hora? Tot i que des de Trànsit han notat que la gent avança la seva tornada a casa els diumenges, el cert és que cada cap de setmana es repeteixen els mateixos problemes, més o menys greus en funció de la sinistralitat. Sent animals de repetició, el més intel·ligent és sortir de la zona de confort i modificar certs hàbits. L’ideal, sortir divendres abans de les tres de la tarda (si és possible) i tornar diumenge abans de dinar o després de sopar. També ajuden aplicacions com Waze. I creuar els dits.