Els metges avisen que els avortaments a la pública poden saturar encara més el sistema

Cobo recorda que la sanitat pública ja té grans problemes assistencials i no dona l’abast per atendre totes les demandes, per això les llistes d’espera són «aclaparadores» tant en l’atenció primària com en especialitats, proves i operacions. La situació s’ha vist agreujada per la pandèmia, fet pel qual fa mesos que el CGCOM i altres organitzacions de professionals sanitaris sol·liciten un «replantejament» i un «reforç» de tot el sistema. I davant l’enviament de la reforma legal al Congrés, Cobo assenyala que «el problema de cert tipus de missatges polítics a l’hora d’oferir serveis en temps molt ajustats és que no hi ha capacitat de fer-ho».

El Consell General de Col·legis de Metges rebutja que el text legal «dificulti» l’objecció de consciència dels professionals sanitaris a fer avortaments. En declaracions a EL PERIÓDICO, Cobo explica que l’inconvenient que la llei creï un registre d’objectors, amb caràcter individual, perquè Sanitat sàpiga quins serveis públics han de reforçar-se amb professionals no objectors, és que les «administracions utilitzin aquestes llistes de manera inadequada». Opina que la creació d’un registre no serà del tot «útil» perquè, finalment, fer més o menys avortaments «dependrà de l’organització de cada servei i de cada hospital».

Mètode quirúrgic

En aquest context, la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública avisa que el projecte legal incorpora la previsió que cada centre públic pugui disposar dels mètodes quirúrgics o farmacològics perquè la dona triï el que més li convingui per avortar, però aquesta disposició «s’hauria d’aclarir» perquè «potser no tots els centres poden oferir els dos mètodes amb garanties de qualitat». Així mateix, reclama que la norma incorpori «clàusules de no discriminació professional» perquè els professionals sanitaris que no es declarin objectors no «es vegin relegats en exclusiva a fer avortaments».

Un estudi de l’Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l’Embaràs (ACAI) mostra que el 85% de les dones que avorten i poden triar opten per mètode instrumental, ja que són sedades i la intervenció es fa ràpidament en un quiròfan, contra l’opció farmacològica, que consisteix a prendre dues pastilles i avortar soles a casa. No obstant, aquesta organització tem que amb la nova llei, atès el propòsit que la sanitat pública assumeixi tots els avortaments, es forci les dones a utilitzar el mètode farmacològic, que és més barat i requereix menys personal i instal·lacions. A Catalunya, aquesta ja és l’opció majoritària i a les Balears és l’única que s’ofereix fins a la novena setmana de gestació.

Consentiment informat

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La reforma legal també incorpora disposicions destinades a aturar l’anomenada violència obstètrica a les sales de parts, sense esmentar aquest terme a petició del Col·legi de Metges ja que, segons explica el seu president, «es generen vincles amb la violència de gènere i, per tant, la denominació revolta i fereix la sensibilitat dels professionals». No obstant, per fomentar que s’actuï conforme al part respectat i evitar mala praxi, la llei exigeix que la dona doni el seu consentiment informat davant qualsevol pràctica invasiva en un part com cesàries, episiotomies o ús de fòrceps, que poden fer mal a la mare o al nadó.

Cobo veu bé que es generalitzi el consentiment informat i recorda que es pot expressar verbalment i després incorporar-se a la història clínica.