INTEGRACIÓ

Onada de solidaritat amb un activista musulmà de Reus acusat d’adoctrinar en el gihad

La Policia Nacional acusa Mohamed Saïd de «difondre postulats radicals i progihadistes» i «immiscir-se en la política per desestabilitzar l’Estat espanyol»
L’Ajuntament de Reus, el Govern català, partits polítics i desenes d’entitats recolzen l’activista i acrediten els seus llaços i treball comunitari

JORDI COTRINA

Va arribar a Tarragona quan tenia 10 anys. Era 1992 i Mohamed Saïd va aterrar al petit poble de l’Argilaga (Tarragonès) amb el seu pare i els seus germans, procedent del Marroc. El pare tenia una oferta de feina i la il·lusió de començar una nova vida. A Tarragona, Saïd va acabar l’ESO, ha participat en diverses organitzacions i ha treballat en l’àmbit de la logística i l’educació social. Ara, 30 anys després d’aquest viatge, amb tres fills i tota una vida a Reus (Tarragona), la Policia Nacional l’obliga a abandonar el país. El cos el relaciona amb la difusió de missatges en favor del gihadisme islàmic. Una acusació que moltes institucions, entre les quals l’Ajuntament de Reus, la Generalitat, quatre grups polítics i desenes d’organitzacions neguen en rotund. «Volen silenciar les persones que poden reivindicar drets i denunciar injustícies», es lamenta Saïd a EL PERIÓDICO.

«L’activisme no és terrorisme» o «Stop islamofòbia» són algunes de les proclames que, dilluns passat, mig centenar de persones cridaven davant les portes de la Delegació del Govern de Catalunya, al carrer Mallorca de Barcelona. La concentració, organitzada per la Joventut Multicultural Musulmana, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) i Stop als Fenòmens Islamòfobs a Catalunya (SAFI), tenia l’objectiu de tancar files per defensar Said i demanar que s’anul·li l’ordre d’expulsió. Van tallar el carrer durant 30 minuts i entitats com el sindicat manter, la unió de comunitats islàmiques de Catalunya (UCIDCAT) o Emergència Frontera Sud van mostrar el seu suport.

«Estic una mica preocupat», diu Saïd, capcot. «El meu fill, de 5 anys, no sap què és el Marroc, i la meva filla, de 14, hi va anar l’últim cop amb 4. Nosaltres som part d’aquest país i Catalunya és la nostra terra. No m’imagino que els meus fills s’hagin d’adaptar a un idioma nou, a una cultura nova», segueix. És el que els tocarà fer si s’acaba aplicant l’ordre d’expulsió d’Espanya que pesa sobre ell des del 5 d’agost i que ja ha recorregut dues vegades. «És tot una farsa, no aporten proves vàlides», es queixa Saïd.

Adoctrinament salafista

Li van entregar el document un divendres, enmig de les vacances d’estiu i amb només 48 hores per fer les al·legacions. Feia dos mesos que l’Estat li havia denegat la petició per obtenir la nacionalitat espanyola. En aquesta ordre, els agents de la policia defineixen Mohamed Saïd com un líder de la comunitat islàmica que fa adoctrinament gihadista i radical. Per justificar-ho, segons consta en dues pàgines d’aquesta ordre d’expulsió a què ha accedit aquest diari, s’afirma que practica el corrent salafista de l’islam (que no és sinònim de terrorisme), que va participar en jornades salafistes, que va ampliar la capacitat de la seva mesquita sense estipular d’on sortien els fons o que va aplicar un «discurs victimista» al lamentar, a través de les xarxes socials, que després dels atemptats del 17-A s’ataqués una mesquita de Montcada i Reixac i no se’n parlés.

També se l’acusa d’«immiscir-se en la política» per «desestabilitzar l’Estat espanyol» perquè Saïd demanava que els instituts de Tarragona oferissin classes d’islam (una cosa que ja passa en alguns centres catalans) o que el vel islàmic es pugui portar a les escoles, els hospitals i a la foto del DNI. «Però si jo no puc ni votar a Espanya», es queixa l’home, que per aquesta raó va demanar la nacionalitat el 2020.

Clau per a la cohesió social

Aquestes acusacions xoquen directament amb tot l’entorn que recolza Saïd. Aquest agost, 25 dels 27 regidors del ple de l’Ajuntament de Reus (JuntsxReus, ERC, el PSC, la CUP i tres regidors no adscrits) van firmar una declaració en què descriuen Said com «una persona que ha treballat colze a colze amb les entitats i l’ajuntament per garantir els drets dels veïns». «Ha contribuït a la cohesió social i l’intercanvi amb la comunitat magribina i musulmana de Reus», segueix el text.

Notícies relacionades

Quatre grups parlamentaris del Congrés dels Diputats (JuntsxCat, ERC, la CUP i els Comuns) també li han pregat al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, la paralització de l’ordre d’expulsió. En una carta, diuen que l’acusació ni està fonamentada ni té prou garanties: «Mohamed Saïd és una veu que lluita contra el racisme institucional, la islamofòbia i la vulneració de drets». Així mateix, la consellera de Feminismes i Igualtat, Tània Verge, li ha manifestat el seu suport. Va titllar les acusacions de la policia com a «infundades» i demana una «revisió rigorosa del cas». «La vida pública no pot ser penada segons la nacionalitat», afegeix la consellera.

Ens reunim amb @MohamedSaidBad2 amb motiu de l’ordre d’expulsió dictada amb acusacions infundades.

La participació en la vida pública no pot ser penalitzada segons la nacionalitat.

Exigim al Min. de l’Interior la suspensió de l’ordre i la revisió rigorosa del seu cas. pic.twitter.com/GpsDTiP5hT
— Tània Verge Mestre (@taniaverge) 29 de agosto de 2022

Por a les mesquites

Saïd encara està pendent de les al·legacions que ha presentat fins a dues vegades i que, segons ell, desmunten els arguments de la policia. «Es basen en fotos del meu Instagram per acusar-me d’una cosa que no soc», segueix el musulmà. «Jo col·laboro estretament amb la Policia Nacional, els Mossos i tots els cossos de seguretat que lluiten contra el gihadisme: ens hem reunit moltes vegades per col·laborar», diu. Un dels presents en la protesta de dilluns passat era el president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, Mohamed el-Ghaidouni, que va fer una forta abraçada a Saïd abans d’acomiadar-se’n. «Desgraciadament, aquest no és un cas excepcional, hi ha moltes persones a qui els estan fent aquestes acusacions sense cap sentit. Això fa que la gent tingui por que els expulsin: ningú vol liderar associacions, ningú vol estarr en les juntes de les mesquites... I això és molt greu. No hi ha interlocució, no hi ha contacte amb les administracions. I llavors sí que hi pot haver problemes», suggereix El-Ghaidouini.