Tornada al col·le a Catalunya: així serà el primer curs ‘normal’ després de la pandèmia

L’avanç del curs escolar no suposarà més hores lectives ni per a professors ni per a l’alumnat català. Durant el mes de setembre a infantil i primària hi haurà jornada intensiva, de 09.00 a 13.00 en lloc de jornada partida com és habitual. A secundària ja es feia horari intensiu al setembre. 

A efectes de calendari, el curs acabarà el 22 de juny en l’educació infantil i primària i el 20 de juny a l’ESO, Batxillerat i FP. Per no excedir els dies lectius, s’ampliaran amb un dia més les vacances de Nadal –del 22 de desembre de 2022 a 8 de gener de 2023– i s’atorgarà un dia més de lliure disposició, passant de tres a quatre.

Lligat a l’inici anticipat de classes i per garantir la conciliació i l’horari de permanència a l’escola, Educació oferirà, després del servei de menjador, una hora d’extraescolars gratis durant aquest setembre. Un servei del qual centres i famílies estan molt pendents. El Departament assegura que el 98% de centres tenen ja firmats contractes per oferir aquestes activitats lúdiques, però des de l’associació de famílies aFFac no ho veuen tan clar. Direccions i empreses del sector també dubtaven que es pogués comptar amb prou monitors per atendre tot l’alumnat a raó d’un monitor per cada 16 alumnes. Serà un dels punts sobre el qual estaran posats tots els ulls el dia 5.

El curs començarà amb pau social després que els sindicats i el Departament d’Educació arribessin dijous a un acord pel qual els docents desconvoquen les vagues a canvi de recuperar l’hora lectiva en primària i secundària a partir de l’1 de gener de 2023. La mesura suposarà la incorporació de 3.500 professors i una inversió de 170 milions en el sector. «Tindrem més mestres que mai a l’escola pública catalana», remarcava el conseller Cambray.

La tornada al col·le no s’escapa de la inflació. Llibres de text, material escolar i fins i tot les quotes del menjador escolar o de les extraescolars han patit augments de preu. La Confederació Catòlica Nacional de Pares de Família i Pares d’Alumnes (Concapa) calcula que la pujada podria ser d’entre el 25% i el 30% respecte al 2021. El president de l’entitat, Pedro Cabellero, estima que les famílies gastaran aquest nou curs entre 200 i 250 euros més que en anys anteriors. A les comunitats autònomes on menys es gastarà les famílies invertiran un «mínim d’entre 400 i 500 euros» i a les que el cost és més elevat «800, 900 o fins i tot 1.000 euros».

La demanda de llibres escolars de segona mà ha augmentat un 67% entre juny i agost, i el seu preu ha augmentat un 8% respecte al curs passat, situant-se en 24 euros de mitjana, segons revela un informe de la plataforma Milanuncios.

La nova llei d’educació (Lomloe o ‘llei Celáa’) contempla la introducció a les escoles espanyoles del model d’educació per competències, un sistema que Catalunya ja fa anys que aplica àmpliament a primària i, amb menys intensitat, a l’ESO. El model competencial arriba també al Batxillerat, que serà més obert i orientador i menys memorístic. La implantació d’aquest Batxillerat donarà peu, si tot va bé, a una nova selectivitat el curs 23-24.

Els nous currículums han sigut objecte de controvèrsia. No només per motius pedagògics –hi ha docents que consideren que s’estan buidant els continguts i s’està rebaixant el nivell educatiu i d’exigència a l’alumnat–, sinó per la tardança a publicar-se i la manera com s’han fet arribar al professorat, que ha denunciat la falta de temps per estudiar-los i aplicar-los. A Catalunya, Educació ha donat a les direccions unes pautes que contemplen que els centres tindran un marge de tres anys per anar implementant aquests nous currículums. El Departament ha canviat el concepte ‘esborrany’ per assenyalar que els documents estan ‘en tràmit’.

A efectes pràctics, els nous currículums es comencen a aplicar aquest curs 22-23 en els cursos senars (1r, 3r i 5è de primària i 1r i 3r de l’ESO). Les escoles i instituts tindran hores de gestió autònoma (945 hores a primària i 560 a l’ESO) per treballar projectes de manera transversal o per incidir en l’àmbit que considerin oportú. Per exemple, es podrà utilitzar aquesta franja per incidir en l’aprenentatge de les llengües. Després de diverses al·legacions, les assignatures de Filosofia i Tecnologia es mantenen com a optatives de 4t d’ESO.

Un altre dels aspectes rellevants dels nous currículums es refereixen a l’avaluació. Aquesta es farà en funció de les competències i a l’aprenentatge de cada alumne. Hi continuarà havent informes trimestrals, que no seran només una nota, sinó informes qualitatius de l’evolució de l’estudiant. Tot i que es va parlar d’eliminar la qualificació de ‘no assoliment’, finalment es manté. El pas d’un curs a l’altre serà «automàtic», introduint els suports necessaris, i la repetició serà una mesura excepcional. A l’ESO, desapareix l’avaluació extraordinària.

La tardança en la publicació dels currículums està ocasionant problemes a l’hora d’assegurar la disponibilitat de llibres de text. A la Comunitat de Madrid, a més, s’augura un conflicte amb el Ministeri d’Educació a compte de l’aplicació de la nova llei educativa, o text «ideològic» segons els partits conservadors. A finals de juny, el conseller d’Educació de la Comunitat de Madrid, Enrique Ossorio (PP), es va reunir amb els responsables de l’Associació Nacional d’Editors de Llibres i Material d’Ensenyament (ANELE) per traslladar-los la seva preocupació perquè els llibres dels escolars madrilenys «no reflecteixin cap tipus de missatge d’adoctrinament i s’adaptin al rigor científic i siguin adequats a les edats dels alumnes i al currículum».

El curs començarà sense quotes del 25% de castellà en cap aula catalana. Això inclou els 27 centres afectats per resolucions del TSJC. Així ho ha transmès Educació a tots els centres catalans. Instruccions que arriben des que el TSJC va rebutar prendre mesures cautelars perquè les escoles impartissin almenys una assignatura en castellà amb la tornada al col·le. El 18 de setembre la plataforma Escuela de Todos ha convocat una manifestació a Barcelona per reclamar que el castellà sigui llengua vehicular.

Una de les novetats d’aquest curs és la reducció de ràtios a Infantil 3. El 86% d’escoles públiques i el 37% de concertades tindran menys de 20 nens per aula, segons dades del Departament, que espera anar estenent la reducció de ràtios al conjunt del sistema educatiu. Hi ajudarà sens dubte el descens de la natalitat. Aquest curs 22-23 hi ha 3.474 alumnes menys a I3. 

El nivell d’Infantil 2 de les escoles bressol municipals i de les que depenen de la conselleria és a partir d’aquest curs gratuït per a les famílies. El cost que fins ara aportaven l’assumirà Educació a raó de 1.600 euros per plaça pública, quantitat que rebran els ajuntaments que gestionen aquests centres educatius. En quedaran exclosos els serveis d’acollida, menjador i extraescolars, que els hauran de continuar pagant les famílies, tal com passa amb la resta d’etapes educatives de l’escola pública. Pel que fa a les escoles bressol privades, rebran 800 euros per plaça d’I2 de manera que la quota de les famílies es vegi reduïda en aquesta quantitat.

Amb la fi de la pandèmia, l’Estat retirava els fons covid europeus destinats a personal de reforç a les escoles, cosa que preocupava enormement les direccions. Finalment, el juliol passat Educació i sindicats van firmar un acord que permet mantenir una part d’aquest personal que fins ara pagava el Govern central. Així, a partir de setembre i durant tres anys el sistema educatiu català incorporarà 85 educadors socials i 340 tècnics d’integració social, a més de 98 tècnics especials d’educació infantil (TEEI). Aquests reforços se sumen a les 184 noves dotacions ja previstes de TEEI, 78 educadors d’educació especial (EEI) i 2.134 mestres i professors.

Aquest curs 22-23, el Departament ha ofert 45.152 places de cicles formatius de grau mitjà, 29,5 grups més que el curs passat per fer front a la creixent demanda de Formació Professional. En la preinscripció, s’ha prioritzat l’alumnat procedent de 4t d’ESO. D’aquest, el 96,2% ha obtingut una de les places sol·licitades, un percentatge 30 punts superior al del curs passat. Tot i així, a hores d’ara hi ha 20.083 joves pendents d’assignació de plaça. El departament assegura que hi ha vacants (26.000) i que se’ls assignarà plaça, tot i que no garanteix que sigui en els estudis desitjats. Cambray ha admès que el procés d’inscripció no ha anat el millor que podria haver anat i ha avançat modificacions en el procés de preinscripció per al curs 2023-2024. Per donar resposta a l’increment de places d’FP, el Departament incorpora aquest curs 1.022 docents, 17 professionals d’atenció educativa per als Itineraris Formatius Específics i 28,5 dotacions de personal docent orientador.

L’aplicació efectiva del decret d’escola inclusiva continua sent l’assignatura pendent del sistema educatiu català. Docents i famílies reclamen més recursos perquè les escoles puguin atendre de manera eficaç a l’alumnat amb necessitats educatives especials. La falta d’aquests recursos fa que les famílies hagin de lluitar per aconseguir una atenció digna per als seus fills. I no sempre ho aconsegueixen.