El menjador escolar costarà quatre euros més al mes aquest curs 22-23

El menjador escolar serà més car a Catalunya aquest curs 22-23 en aplicació de la resolució del Departament d’Educació que revisa els preus del servei. Així, el preu passa de 6,33 euros a 6,54, IVA inclòs, per dia i alumne a les escoles en què el servei de migdia dura un màxim de dues hores i mitja. Això suposa un augment del 3,32% i que cada mes les famílies paguin 130,8 euros, 4,2 euros més que el curs passat. Per a aquells alumnes que s’hi quedin esporàdicament, el preu podrà augmentar fins a un 10% però no podrà excedir els 7,19 euros per dia. Als centres en els quals el servei dura un màxim de dues hores, el preu serà de 6,18 euros. I els usuaris esporàdics pagaran un màxim de 6,80 euros.

L’última pujada de preus va ser en el curs 2020-2021, quan es va fixar en 6,33. Aquell augment va ser el primer en 13 anys. Ara, en plena escalada de la inflació, arriba el segon. I s’explica en part pel nou conveni del sector de l’oci educatiu, que contempla un augment del 2% el sou dels monitors. Perquè el cost del menjador no només cobreix el menjar, sinó també el personal. Les empreses del sector estan satisfetes. Les famílies, no tant.

«En un moment econòmic delicat, amb la inflació prement, l’augment tornarà a recaure sobre les famílies», lamenta Lidón Gasull, directora de l’associació aFFac, majoritària a l’escola pública. «És greu que Educació no hagi plantejat mesures per frenar l’impacte de la pujada de preus en les famílies», critica. El mateix pensen els sindicats. «Aquest augment no hauria de repercutir en les famílies», assenyala Cristina Broto, de CCOO.

El repte de la reforma del model

Entitats com aFFac i CCOO reivindiquen un canvi en el model del menjador escolar. Començant perquè aquest servei sigui gratuït i estigui contemplat com un element més de l’educació dels alumnes. Aquest serà un dels reptes d’aquest curs 2022-2023. El decret actual data de 1996. El 2017, el Departament d’Educació, llavors dirigit pel conseller Josep Bargalló, va obrir un procés participatiu per elaborar un nou decret, però el projecte va quedar congelat perquè algunes associacions de famílies van rebutjar l’esborrany, ja que consideraven que se les apartava de la gestió del servei i se n’afavoria la privatització.

A principis d’aquest any, la conselleria de Josep Gonzàlez-Cambray va reactivar el projecte i va enviar a la comunitat educativa una nova proposta de treball al qual les entitats van presentar al·legacions. «La proposta era pràcticament un retall de l’anterior. La prioritat era la contractació pública i l’externalització del servei i només comptar amb les AFAs en aquells casos en què no fos possible la contractació pública», assenyala Gasull. S’entreveu com un element de tensió. «Si el departament continua amb la seva aposta de prestar el servei de menjador de forma externalitzada, les AFA haurien de tenir preferència a l’hora d’adjudicar la gestió, ja que són les famílies la part més afectada pel servei, d’una banda perquè són elles les que paguen al 100% el cost i, de l’altra, perquè són els nostres fills i filles els usuaris directes del servei», argumenta Gasull.

Les famílies esperen que el departament no prengui decisions sense dialogar amb les famílies. «El que no volem és que es privatitzi el temps de menjador quan el cost recau totalment sobre les famílies», rebla. Esperen que aquest curs es reprenguin les reunions per pactar el model i que el curs 2023-2024 s’hi puguin anar introduint millores.

Per l’aFFac, la reforma del decret hauria de ser una oportunitat per «obrir la mirada i avançar cap a una gestió diferent, de més qualitat, més sostenible i més econòmica», defensa Gasull. «Si fem canvis, que siguin per millorar». Recorden que Catalunya té el servei menjador més car d’Espanya i plantegen analitzar fórmules que s’apliquen en altres punts d’Espanya i altres països de la UE. «Estem oberts a diferents fórmules, però cal anar cap al model ideal, que és el suec o el finlandès, on el menjador és gratuït i forma part de l’horari lectiu».

«S’han de buscar fórmules per universalitzar el menjador, de manera que sigui gratuït i formi part del projecte educatiu», insisteix Broto, que lamenta que l’esborrany no professionalitzés el servei i no tractés els monitors com a educadors.

Cuina pròpia i sostenible

Notícies relacionades

Menjadors escolars: l’assignatura pendent per superar les «menjadores»

El drama dels nens que es queden sense beca de menjador a l’estiu

¿Com hauria de ser el menjador escolar dels pròxims anys? Per l’aFFac, tots els centres haurien de tenir cuina pròpia «per garantir la qualitat del menjar, que estigui cuinat en el dia i que sigui de proximitat, de manera que els menjadors siguin més amables davant l’emergència climàtica», explica Gasull. A secundària, plantegen introduir la carmanyola, de manera que els alumnes puguin portar el menjar de casa i escalfar-se’l i menjar-se’l a l’institut. A més, creuen que s’hauria d’anar cap a un model de compres centralitzades, gestionat des dels ajuntaments o els consells comarcals i que possibilités acords amb proveïdors locals per assegurar compres de proximitat.

L’informe ‘Menjador escolar universal i gratuït: un objectiu viable i urgent’ de l’oenagé Educo xifra en 311 milions d’euros addicionals el que costaria oferir el menjador gratuït als 318.000 alumnes de primària de l’escola pública. Actualment, les administracions catalanes inverteixen 49,4 milions d’euros en beques menjador.