col·lectius vulnerables

La Creu Roja duplica les ajudes a la tornada al col·le per la inflació

  • El 2021 aquesta oenagé va atendre 2.000 menors, mentre que aquest any n’atendrà 4.000

  • Càritas estima una inversió de més de 40.000 euros només a l’àrea metropolitana de Barcelona

La Creu Roja duplica les ajudes a la tornada al col·le per la inflació

Europa Press

3
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Cada any és la mateixa tortura. O la mateixa realitat que ningú s’atreveix a canviar. Centenars de nens tornen a l’escola «coixejant». Sense tots els llibres de text, amb motxilles mig trencades i sabent que no podran anar a les activitats extraescolars, ni tan sols a les colònies que organitza l’escola. És la desigual tornada escolar que cada any acrediten les entitats socials a Catalunya però que aquest curs, degut a l’alça dels preus, agreuja encara més les diferències socials.

La Creu Roja preveu duplicar el nombre de nens atesos respecte a l’any passat i Càritas estima una inversió de més de 40.000 euros només a l’àrea metropolitana de Barcelona. Tot i que són conscients que no arribaran a tota la demanda existent i demanen ajudes públiques al respecte perquè la pobresa no es transmeti de pares a fills.

«Tots els nens i nenes que entren al matí per la porta de l’escola tenen dret a l’escolarització. Però no tots hi entren igual. Alguns no han esmorzat, no tenen material, no porten roba adequada o no han pogut fer els deures. Sí, tenim greus desigualtats en la tornada al col·le que llasten la vida de molts nens». Una frase tan contundent com decebedora la que pronuncia Enric Morist, coordinador de la Creu Roja a Catalunya. En aquests moments l’entitat està bolcada en la campanya per a la tornada al col·le de les famílies amb més problemes econòmics. Una campanya que no només facilita material escolar, sinó també suport en activitats extraescolars o de repàs. «És clar que tenim un augment de famílies necessitades per la inflació. Creiem que duplicarem el nombre de nens atesos aquest curs», segueix Morist. El 2021 van atendre 2.000 menors. Aquest setembre calculen que arribaran als 4.000.

No són els únics. També Càritas està realitzant aquest treball en molts barris i pobles. A la diòcesi de Barcelona (que va de Mataró a Cornellà) arribaran a 150 famílies amb una aportació de 40.000 euros. Una xifra que no només computa les ajudes amb el material. «Ajudem a pagar el menjar a les famílies a les quals no els concedeixen la totalitat de les beques menjador, paguem places d’escoles bressol, famílies que es queden sense plaça en les escoles bressol i que han d’anar a la concertada, nens de la concertada que els queda un curs per acabar i els seus pares no poden pagar les quotes, sortides durant el curs...», explica Mercè Darnell, responsable de programes socials a Càritas Barcelona. «El material escolar és només la punta de l’iceberg de les enormes situacions de desigualtat que hi ha en la tornada a l’escola», insisteix Darnell.

Impacte emocional

Notícies relacionades

El coordinador de la Creu Roja insisteix en l’efecte psicològic, emocional i d’autoestima que aquesta escassetat provoca en molts alumnes. «Han de poder anar amb motxilles noves, com la resta dels seus companys. Cal normalitzar la seva situació i les ajudes que reben perquè l’impacte emocional que viuen aquests menors és molt dur, ho viuen a casa i se n’adonen», explica Morist, que reclama ajudes públiques per a la compra de material escolar i per als costos associats a l’escolarització.

«Hi ha molts nens que, sense aquesta ajuda, van directes al fracàs escolar. De vegades ens trobem nens amb problemes d’aprenentatge, amb problemes de vista... que amb una empenta ho aconsegueixen sols», afegeix Darnell. Tots dos són conscients que hi ha centenars de famílies que no arriben al radar de les entitats socials que els poden ajudar, ja sigui per vergonya o per desconeixement. Segons les últimes estadístiques, més de 300.000 menors viuen sota el llindar de la pobresa.