Tornada a l’escola: Catalunya estudia com revertir el retrocés en matemàtiques i anglès

La pèrdua d’aprenentatge no només es dona a Catalunya. A Euskadi –la comunitat amb més despesa pública per alumne i que té la taxa de titulats en secundària més alta d’Espanya– els estudiants també estan perdent competències. En el seu cas, en eusquera. I per efecte rebot, en matemàtiques i castellà. La destresa en matemàtiques al llarg de primària, per exemple, és la més baixa en els últims 10 anys i el mateix passa amb el castellà, segons les dades que va portar al Parlament Basc el desembre de 2021 l’expert en educació i divulgador Ricardo Arana.

A Euskadi, precisament, la Fundació Cotec per a la Innovació i el Centre de Polítiques Econòmiques d’ESADE van realitzar un estudi amb unes conclusions que es poden extrapolar a la resta d’Espanya: els alumnes que van cursar 2n d’ESO el 2021, afectats pel primer any de la pandèmia, van aprendre un 25% menys de matemàtiques que els estudiants d’aquest mateix curs dos anys abans.

La pèrdua d’aprenentatge no se cenyeix exclusivament a Espanya. La setmana passada, ‘The New York Times’ revelava que els nens nord-americans de 9 anys –especialment, els més vulnerables– havien perdut destreses en matemàtiques i lectura. El nivell en les dues competències ha retrocedit fins a situar-se al de fa dues dècades a causa del devastador efecte de la pandèmia. 

El diagnòstic és clar: els alumnes i les alumnes coixegen. ¿Què fem? El debat s’obre en plena tornada al col·le, la primera normal després de tres cursos escolars tocats per les restriccions de la pandèmia i en la qual els cursos senars estrenen nova llei educativa, una norma que imposa l’aprenentatge per competències.

Experts i divulgadors, com Gregorio Luri, aposten per començar aquest curs sota la filosofia del model anglosaxó: ‘back to basics’ (tornar al bàsic). El bàsic és –afegeix– reforçar dues competències: la lingüística i la matemàtica. «Si et falta això, et falta tot. Tot i que tinguis molta intel·ligència emocional», adverteix, amb ironia, el mestre, llicenciat en Ciències de l’Educació, doctor en Filosofia i autor de nombrosos llibres de política i pedagogia.

Un test d’estrès

Autor de l’assaig ‘La escuela no es un parque de atracciones’, Luri reconeix que, efectivament, la pandèmia no ha sortit gratis a l’educació. Ha sigut, explica, un enorme test d’estrès. «Aproximadament, un 30% dels alumnes ha estat desaparegut dels radars escolars. Aquests sí que han perdut molts coneixements. És un percentatge preocupant. Parlem, precisament, dels nanos que tenen més pobresa lingüística. Els nens de famílies més acomodades sempre estan fent deures, simplement sentint les converses que tenen els seus pares o escoltant determinada música», explica el divulgador, que deixa clar que el fracàs escolar és, bàsicament, un fracàs lingüístic.

Notícies relacionades

Catalunya aposta per una educació amb jornada partida

La jornada contínua menja terreny a Madrid mentre que Euskadi la frena

Luri adverteix que 3r i 4t de primària són cursos clau perquè suposen la revolució intel·lectual dels nens i nenes, que passen d’aprendre a llegir a aprendre llegint. «Com més ric sigui el seu llenguatge més i millor aprendran», conclou, posant èmfasi en una dada demolidora: entre un 20% i un 25% dels estudiants acaben l’ensenyament obligatori sense comprendre un text mínimament complex.

«Parlem molt de la creativitat dels nens, de la seva intel·ligència emocional i de la importància del treball en equip. Però és mentida. Si no saps parlar no pots fer res d’això. Els sistemes educatius s’han d’avaluar pels resultats, no per les pretensions», conclou, en una velada crítica al model competencial que funciona des de fa anys en l’educació primària a Catalunya i que ara assumeix com a propi la llei Lomloe.